Amb aquests darrerrs atacs
Amb aquests darrers atacs a la llengua catalana i,
especialment amb el tancament de les emissions de TV3 a València, el procés
colonitzador que es va iniciar fa sis segles, precisament amb la
llengua i l’assimilació de les classes aristocràtiques catalanes als interessos
castellans, està tancant el cercle d’una estratègia perfectament
definida i curosament portada a terme. Una estratègia que té com a objectiu
final l’assimilació i dissolució de la nació catalana dins de la Gran Castella,
eufemísticament dita Espanya.
Aquesta estratègia s’ha desenvolupat en tres fases:
a-una primera fase d’afebliment nacional, a
partir del Compromís de Casp. La colonització va començar pels dos centres
neuràlgics de la nació: la classe dirigent, i l’ànima de la nació, la llengua. I
va continuar per l’apropiació il.legítima de la nostra història i la nostra
cultura, i la cessió de la Catalunya del Nord als reis francesos.
Es va assimilar la noblesa catalana als interessos castellans i
es va substituir la llengua catalana per la castellana a la vida de la cort,
iniciant així un procés en què el prestigi lingüístic i cultural dins la nostra
nació l’anà ocupant progressivament la llengua castellana.
2- Una fase de brutalitat física i legal, que
tot haver-se iniciat i experimentat puntualment ja en el període anterior,
esclatà i fou carta de naturalesa a partir de la desfeta del 1707-14, amb els
Decrets de Nova Planta. Una desfeta que fou la conseqüència lògica i inevitable
de la manca de classes dirigents fidels a la nació que havia engendrat el
període anterior. La nació, sense un generalat que planifiqués una defensa
unitària, es defensà anàrquicament, territori per territori i ciutat per ciutat,
i inevitablement sucumbí. En aquesta fase els atacs i les prohibicions a la
llengua foren implacables. I s’allarga fins la darrera guerra d’Espanya contra
la nació catalana, on l’aferrissament de Franco contra la llengua, o sigui,
contra el nostre signe d’identitat més clar, és expressió del llarg genocidi a
què hem estat i, encara estem sotmesos. Un genocidi que en aquesta etapa començà
a emprar l’arma predilecta dels colonitzadors: el procés de substitució
demogràfica amb l’entrada d’onades immigratòries massives, que havien
de servir com a força de xoc per a desintegrar una nació i una llengua afeblida
i castigada.
En aquest període, els continus càstigs i humiliacions que van
haver de suportar els catalans, van defomar el nostra caràcter col.lectiu
llevant-li aquells trets més combatius i vitals, i dibuixant el català servil,
conformista i disposat a justificar els seus botxins que és el prototip actual
de gran part dels nostres connacionals.
3- A la tercera etapa, iniciada amb la llufa de la “transició”,
l’ammnèsia històrica que s’imposà i la disfressa
democràtica amb què es vestí l’estat, serví als colonitzadors per
bastir l’actual manipulació ideològica, imposar el bilingüisme,
l’autèntica bomba activada per acabar el procés de substitució lingüística, i
dotar-se de les seves armes modernes, no censurades per la comunitat
internacional: els mitjans de comunicació i el Tribunal Constitucional, que els
permet des de la legalitat cometre els abusos que els convenen.
La pretesa ignorància de l’existència d’aquest procés per part de
tots els polítics que han exercit des de la transició ha legalitzat l’acció dels
colonitzadors, dels traïdors i dels col.laboracionistes dins mateix de la nació
catalana, fent-la veure com un “dret democràtic” a defensar el seu punt de
vista, enlloc de denunciar-la com el què és realment: un genocidi en tota regla
de la nació catalana.
S’evita des de qualsevol esfera de poder la referència a la colonització i al
genocidi a tots nivells que s’està perpetrant, perquè això els deixaria en
evidència i posaria en qüestió la impunitat democràtica amb què s’escuda la
brutalitat dels colonitzadors i les claudicacions i genuflexions vergonyoses
dels col.laboracionistes.
Però, aquesta obstinació a no voler dir les coses pel seu nom, no
tant sols ha servit per armar els enemics de Catalunya, i els traïdors, sinó que
també ha pervertit la possibilitat d’una resposta efectiva des de la societat
civil, que en negar-se els arguments històrics que el concepte de colonització
li forneix, ha caigut en la trampa que se li ha parat des de l’estat. Voler fer
creure que hi ha els espanyols “bons”, que s’han identificat amb les esquerres,
i els espanyols “dolents”, que, és clar, són el PP i afins. I aleshores es
produeixen errors i cegueses tan greus com les que estan passant arran del
tancament de TV3 a gran part de la nació. Com que s’han negat a verbalitzar la
paraula colonització i a assumir que vivim un procés centenari orquestrat des de
l’estat, on cada un dels seus braços juga el seu paper a la perfecció, carreguen
els neulers contra els blaveros, i s’obliden que fou el partit socialista,
exactament el discret Sr. Montilla, a la seva època de misnistre, qui deixà les
portes obertes als blaveros i cia, per fer el que ara estan fent.
Aquesta mateixa ceguesa converteix aquest actes genocides en tema de
tertúlies on el dret de vida d’una nació i d’una llengua a casa seva, queda
sotmés a la “sagrada” llei democràtica dels mai denominats”colonitzadors”.
Valga’m Déu! Aquí per sobre de tot s’ha de ser demòcrata i justificar qualsevol
abús, i crim comés per l’estat mentre es faci emparat en la “seva” llei.
Sí, estem vivint les etapes finals del procés colonitzador que ha fet
d’una nació gran, poderosa i respectada com era la Catalunya del s.XV, unes
provincietes tristes i desvitalitzades en avançat estat d’assimilació. I la
única possiblitat real d’aturar el procés i reverti-lo, de restituir-nos allò
que ens correspon a través de la Independència, encara és titllat per molts com el caprici d’uns catalanets enfadats perquè la butxaca no els sona. I això,
perquè des de les files independentistes encara no s’ha trobat, majoritàriament,
la força per verbalitzar la paraula colonització, ni per acusar de genocides els
estats que ens estan matant, ni per assenyalar i dir els noms i els cognoms de
colonitzadors, traïdors i col.laboracionistes.
Si de veritat ens en volem sortir, i no acabar cremats en actituds
resistencialistes que no porten enlloc, ara és l’hora de posar-nos drets i
començar a dir les coses pel seu nom i a dir els noms dels qui han atemptat i
atempten contra la nació catalana. Apropiar-nos dels arguments històrics que ens
calen i desenmascarar els grans “demòcrates” és el pas necessari per caminar amb
garanties cap a la independència, l’únic camí digne per a la nació catalana.
Maria Torrents.Consellera de CA
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!