10 d'abril de 2006
Sense categoria
1 comentari

Reflexions sobre l’alliberament 2 i3

L’eficàcia i utilitat de la resposta que donem davant d’una situac
ió de conflicte és molt evident  quan l’anàlisi es fa a nivell energètic.

Document n.2

L’eficàcia i utilitat de la resposta que donem davant d’una situac
ió de conflicte és molt evident  quan l’anàlisi es fa a nivell energètic.

Per a poder desenvolupar aquesta anàlisi,cal assumir tres premises.

a) Som energia.Tant l’individu ,la societat com tot el que ens envolta està constituït per un conglomerat d’energies de diverses qualitats i característiques.(Einstein ja ho va demostrar
amb la teoria de la relativitat).

b)L’energia segueix el pensament.Hi ha una llei universal,coneguda en totes les escoles  esotèriques de coneixement que respon  a l’enunciat anterior.El pensament,doncs,a efectes pràctics,és la punta de fletxa de l’energia.

c) No som éssers estàtics.Som consciències en expansió,en evolució continuada.Una evolució,l’objectiu final de la qual es fer-nos recordar la nostra veritable identitat d’éssers lliures i en plenitud.

Tota energia(que és el mateix que dir tota situació,tot esdeveniment) està al servei d’aquesta evolució,d’aquesta presa final de consciència  que ens retorni  el coneixement de qui som.Per tant  hem d’evitar jutjar qualsevol fet o situació com a bo o dolent.Hem d’aprendre a mirar-lo com un missatge,al qual hem de saber respondre adequadament ,perquè ens pugui conduir a noves cotes d’autoconsciència i llibertat.Aquesta  és l’autèntica  finalitat  de la seva presència en la nostra vida,ja sigui individual o col.lectiva.

Si davant d’una situació assumim l’actitud a) del document n.1,basada en la lluita i la resistència,el pensament se centra en l’adversari i per tant encara que no sigui el nostre objectiu,enfortim amb la nostra energia allò que volem destruir.La coseqüència acostuma a ser l’esgotament,la frustració i el desànim.

Si assumim la sortida b) l’energia s’estanca en el nostre organisme ( individual o social),i esdevenim un bloqueig per a nosaltres mateixos.Ens constituïm en el nostre enemic.

En canvi si optem per l’actitud c),adoptem una postura observadora i ens submergim  en l’energia que ens és contària,que ens molesta,que ens fa entrar en crisi,sense resistir-nos-hi,amb l’actitud d’aquell que ha de descobrir quina nova perspectiva ens està empenyent a descobrir aquesta energia que irromp a les nostres vides.
Hem de ser capaços de veure-la com un missatger que ens està  donant un missatge que ens obre un nou camí a seguir,una nova dimensió a conquerir.Un cop entès el missatge,és cabdal que deixem de parar atenció a aquest símptoma,fet,energia ,en darrera instància,i dirigim tot el nostre pensament i les nostres energies cap a CREAR  amb accions concretes la materialització d’aquesta expansió de consciència que l’energia que ens "molestava" ens ha fet descobrir.

Aquella energia(fet) que es presentava com a quelcom terrible,es disoldrà de la nostra vida un cop assumida l’actitud i l’acció pertinent.

Sempre que el símptoma,el fet recórre i continua present,vol dir que :
-o bé no hem entès el missatge que n’havíem d’extreure.
-o bé encara hi ha resistència  al fet,i per tant ens en fem dependents ,ens hi lliguem i no  deixem marxar ni disoldre l’energia que configura el  fet o situació .
-o bé no sabem  trobar les accions concretes que expressin el nou nivell de consciència a què estem cridats.

Si fóssim capaços d’encarar-nos al què en diem "drames de la vida",ja siguin individuals,familiars  o col.lectius,des d’aquesta perspectiva,els avenços cap a la llibertat i la plenitud serien extrordinàris i joiosos.

Document n.3

Seguint el raonament dels documents anteriors,seria pertinent,tenint en compte la manca de resolució del problema de colonització cultural i d’expoliació econòmia que viuen els territoris catalans,preguntar-se QUIN RESULTAT  DONA EL JOC POLITIC DEMOCRATIC ? un resultat de desgast i de pèrdua inútil d’energies.Es evident que no hi ha cap intènció d’arribar a l’alliberament del nostre país,ni per part de la major part dels partits polítics que operen al país(PSC,CiU,ICV,PP),amb l’excepció d’ERC,ni per part de l’estat espanyol  i francès.
Per tant és prioritari  replantejar-se  l’estratègia.Jugar exclusivament el joc que ens marquen  ens està desgastant i no ens porta enlloc.
En aquests moments ja hi ha una part de la població que viu als Paísos Catalans que se sent divorciada  del discurs dominant en els mitjans de comunicació instrumentalitzats pels partits espanyols majoritaris,i farta de tanta escenografia inútil.

La primera qúestió clau és ¿ Hem d’esperar que la majoria de ciutadans,i els poders fàctics tant estatals com internacionals reconeguin els nostres drets com a poble i ens deixin organitzar lliurament? , i mentrestant anar malgastant les nostres energies queixant-nos, reclamant i perdent un temps preciós?.
Si hem d’esperar que ens donin el permís a travès exclusivament del joc polític "democràtic",donada l’evolució rapidíssima de la societat de la informació que ens espanyolitza a marxes forçades, i la tendència demogràfica ,que ens va clarament en contra,no tenim una perspectiva gaire falaguera.

Crec que tota aquesta situació ens està empenyent,si  ens ho mirem amb sinceritat i intel.ligència,cap a la recerca de solucions  creatives i agosarades ,que se saltin les dependències  que el joc polític que juguem ens imposa  i que nosaltres acceptem com a bones.
Quan  les regles no són útils  per  arribar a un objectiu just s’ha de ser capaç d’esmolar l’enginy,la creativitat i posar tota la voluntat per fer un salt endavant i crear noves regles que
ens donin les regnes de la situació.

Hem de ser capaços d’entrar en una nova dimensió on  al costat  de discursos, hi hagi  una dedicació prioritària a crear les nostres estructures econòmiques i mediàtiques  de país lliure,sobre uns nous valors.

Aquesta resposta hauria de ser inclusiva i coordinar  tota la gent que treballa des de diferents àmbits per un país normal.

Cal crear un grup operatiu  amb uns criteris bàsics:

-Servei  a la idea d’uns Països Catalans lliures.
-Unitat.
-Pragmatisme.

a fi d’iniciar i dirigir  la construcció de les infraestructures per l’emergència a mitjà termini d’un nou país.

Ens cal ,si volem sortir de l’azutzac "etern" en què ens hem instal.lat,passar a  l¡accio  creativ a   perquè el mer joc polític  i l’acció cultural  ens estavella  continuament contra el mateix fracàs. I quan un camí et porta al fracàs reiteradament vol dir que no serveix als teus objectius i per tant que no t’és útil,per molt que te’l venguin com la panacea.

L’acció ha de ser  constructiva, anant sempre  a favor d’un país lliure i en plenitud,ha de cercar sortides innovvadores, per eludir  i donar la volta a lleis limitadores, i ha d’estar molt ben organitzat amb uns  objectius  a   curt,mitjà i llarg termini  clars i ambiciosos.

Qui ens impedeix en darrer terme organitzar-nos i viure la nostra catalanitat?
Només nosaltres mateixos.Nosaltres som els últims responsables dels límits en què vivim.Per molt que hi hagi factors externs limitadors,tenim dues sortides: amotllar-nos-hi i Reflexions sobre  l’alliberament.  

sobmetre’ns-hi (com fa la majoria) o utilitzar-los com a palanca per projectar-nos d’una vegada per totes allà on hem de ser:viure la llibertat i la plenitud com a poble.

No ens enganyem,els recursos  per a construir qualsevol manifestació externa  sempre sorgeixen de l’interiorn de l’individu,per tant només cal espolsar cap idea limitadora que ens vingui al cap i consagrar-nos  a aquesta tasca que tenim davant nostre.
ens pot aturar.Només ens poden deturar les nostres creences limitadores i porugues.
Com diu el poeta  "tot està per fer i tot és possible", però ens ho creiem?.

Si  aquesta frase esdevé una creença pregona  a l’interior de cada un de nosaltres res ni ningú 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!