Albert Vila Lusilla

Blog polític i de dèries diverses

2 de maig de 2011
Sense categoria
0 comentaris

Sobre l’aigua oculta o virtual

Darrerament s’ha posat en circulació el concepte d’aigua virtual. Es tracta de mesurar la quantitat d’aigua que entra en el procés de producció d’un bé qualsevol.

El concepte pot ser útil, a condició que se’n faci un ús com cal, que en general no és el cas.

Vegem doncs un exemple d’ús incorrecte, que amb moltes variants circula per la xarxa i en els medis de comunicació. Agafo com exemple l’últim que m’ha vingut a les mans, la carta de la senyora Olga Permanyer, publicada a l’Ara de 2 de maig de 2011, però n’hi ha moltíssims més. Cito textualment el fragment rellevant:

Múrcia el 2010 va exportar 89.414 tones de tomàquets, que és el mateix que dir que va exportar més de 17.000 milions de litres d’aigua. 

Aquestes dades impliquen que entren en la producció d’una tona de tomàquets 0,19 milions de litres d’aigua (és a dir, 190.000 litres). Vull suposar que la dada és correcta.

Ara: el tomàquet conté un 93% d’aigua; per tant una tona (1000 kg.) conté 930 kg. d’aigua. Per tant exportar, el que es diu exportar, Múrcia ha exportat 83.155 tones d’aigua, ni un gram més.

És possible que dues xifres tan dispars siguin certes totes dues? I tan que sí! Ens hem de preguntar on rau l’error (perquè sens dubte es tracta d’un greu error conceptual) Doncs en la confusió entre “necessitar per a la producció” i “consumir”, que són dues coses absolutament diferents.

La gran majoria de l’aigua que fem servir per a regar la tomaquera es filtra a la terra; una altra part important s’evapora, i només una petita part es queda a la planta.

Ja a l’escola elemental s’explica un concepte bàsic, el cicle de l’aigua a la natura. Ni l’aigua filtrada ni l’evaporada es perden, simplement canvien de posició. I pot ser molt bé que aquelles gotetes de rosada que tan ens van encantar quan a trenc d’alba vam anar a fer un tomb pel bosc, procedissin de la condensació de l’aigua dels purins d’una granja més o menys allunyada.

El mateix passa en el cos humà: la immensa majoria de l’aigua que ingerim després l’eliminem amb l’orina, amb la femta i amb la suor i altres secrecions. El nostre cos conté un 60% d’aigua (de mitjana): una persona de 60 kg, doncs, en conté 36 d’aigua. A un ritme de 2 litres per dia, és l’aigua que bevem en 18 dies. Tota la resta passa de llarg. Més: torna íntegrament al cicle quan morim.
 
Per tant el plantejament correcte és avaluar el cost – en diners i en efectes secundaris – de portar una quantitat d’aigua on espontàniament no hi és; si d’aquí se’n deriva l’exigència de racionalitzar-ne l’ús (regs gota a gota i no a manta, fer canalitzacions que no perdin, etc.) estarem en el bon camí.

Però les bones causes no admeten ni exageracions ni mentides.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!