Albert Vila Lusilla

Blog polític i de dèries diverses

22 de desembre de 2010
Sense categoria
1 comentari

Convergència i Unió, més aigua al vi

CiU i el PSC han signat un acord segons el qual els socialistes facilitaran la investidura d’Artur Mas com president de la Generalitat, a canvi de l’acceptació d’una llista de 18 condicions, agrupades en 5 epígrafs.

En general, les condicions són força plausibles, però n’hi ha dues que, havent-se pactat justament amb el PSC, poden condemnar el nou govern a l’immobilisme en matèria d’autogovern.

Cal no oblidar que fa només dos dies, en ocasió del discurs d’investidura pronunciat per Artur Mas, el president del PSC al Parlament, Joaquim Nadal, va expressar el seu recel davant de l’anunciada “segona transició” de Catalunya de què va parlar aquell. I reblant el clau, va titllar sorneguerament la proposta del candidat de camí vers una “independència a terminis”, a la qual, òbviament s’oposen.

Doncs l’acord entre CiU i PSC estableix, en l’àmbit de la representació institucional, dos acords en aquest àmbit tan sensible.

El primer consisteix a sssegurar la presència de l’oposició – així, en general – en els mecanismes bilaterals de negociació Estat-Generalitat. Per poc que recordem els dies posteriors a l’aprovació del nou Estatut al Parlament de Catalunya, sabem que això es transforma ràpidament en una negociació entre el PSOE i CiU, on el PSC queda immediatament eclipsat voluntàriament.

El segon acord és encara més flagrantment perillós. CiU hi accepta que les reformes del marc estatutari i constitucional es plantejaran, si s’escau, des del consens, com a mínim d’ambdues formacions polítiques, és a dir CiU i PSC. Adéu, doncs, a cap mena de negociació sobre el concert econòmic – que ara ja sabem que en cap cas no seria un concert econòmic sinó un pacte fiscal; un cop més, jocs de paraules. I ja no diguem res sobre d’altres aspectes de la construcció nacional de Catalunya. Si en aquests temes hem d’esperar el beneplàcit del PSC, estem aviats…

Possiblement acceptar aquest acord és un peatge inevitable per a garantir la investidura, però sembla molt clar que és un molt mal començament.

  1. smolins9 |
    esborrar |
    dimarts, 21 de desembre de 2010 | 03:22h

    Ciu menteix! Ho ha fet sempre i ho seguirà
    fent!

    No oblidem de cap manera que qui representa l’ordre estatal a Catalunya en segon
    lloc després del PSC com diu Renyer és Ciu, Convergència amb l’ajut inestimable de Duran -el fill bord d’Unió
    Democràtica de Catalunya-.

    La proba de que Ciu menteix -“que la mentida no ens faci traïdors!”-
    és la seva habilitat per canviar i complicar el nom de les coses -“digueu
    “si” al que és “si” i digueu “no” al que és
    “no” tot el demés és obra del diable!-.

    Recordem-ho, entre altres coses, Ciu va canviar el nom de “Seleccions
    Nacionals” pel de “Seleccions supra autonòmiques” i les
    seleccions es van encallar i les 500.000 signatures van desapareixer en un
    calaix del Tribunal Constitucional Espanyol a Madrid, Pujol no en va parlar mai
    més, Ciu no en va parlar mai  més i si ho va fer no ho devia fer amb la
    força necessària.

    Recordem també que no fa pas gaire, tres anys potser, en plena negociació final
    estatutària, Ciu va canviar el nom planer de Concert Econòmic per l’enganyós
    nom de Concert Solidari, un altre invent convergent amb l’nestimable ajuda i
    escusa de Duran i Lleida -l’ignocent i impenitent espanyolitzador-. Aleshores
    no va ser Duran qui directament va pactar la mort del Concert Econòmic amb el
    president espanyol de torn que es deia Zapatero sinó que fou el mateix Mas que
    ara enganya de nou als babaus catalans que el van votar.

    Com es pot votar a qui ha traít Catalunya d’aquesta manera tan baixa?!!!

    Quina memòria tan curta tenen els votants catalans que es deixin entavanar
    d’aquesta mmanera?

    Encara no fa un mes, el senyor Mas va prometre defensar -ara- el Concert
    Econòmic- pocs dies després Ciu ho desmentia dient que “Concert, no! però
    pacte fiscal potser sí!?” Ja sabem per experiència com són els pactes
    fiscals de Convergència! En aquesta envestidura del senyor Mas ell mateix ho ha
    corroborat: “No hi haurà Concert Econòmic, no pot ser!” -a l’amo
    espanyol no li agaradria, l’espoliador Poble Espanyol no ho podria suportar, si
    algú n’ha de pagar la factura d’aquesta misèria nacional i econòmica ha de ser
    el Poble Català que pateix una altra misèria més gran per que és la causa
    d’aquesta: la misèria política i de moment els catalans ens l’estem guanyant a
    pols!-.

    No fa pas gaire tampoc, Mas es va inventar aquella tonteria de la Casa Gran del
    Catalanisme i ara ens surt amb “segones transicions nacionals …”

     qui se la pot creure aquesta gent sense que et tornin a enredar una altra
    vegada?

    Jo i la gent del BIC no ens creiem les fastigoses mentides i renuncies
    continuades de  Ciu, Mas, Duran i Pujol. Ja ens han enganyat massa
    vegades!

    Salvador Molins, Membre del BIC.

    ——————————-

    Comentari al post d’avui del Blog d’en Jaume Renyer.

    http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/185607

    ————————–

    Aquest post el titulo:  “beceroles de la gran mentida”
    beceroles perquè les beceroles cal repetir-les mil vegades fins que
    s’aprenen. Jo sovint les airejo les beceroles de les mentides de Pujol,
    Mas Duran.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!