Terra d'escudella

Bloc de Marta Rovira Martínez

Referèndum amb folre i manilles

No haguéssim imaginat mai que passaria el que està passant. El que sí que sabíem del cert és que l’Estat (govern, fiscalia, judicatura…) faria tot el possible per impedir un referèndum que no s’han cansat de dir que és il·legal (en realitat la llei de convocatòria del referèndum està suspesa cautelarment per part del Tribunal Constitucional).

Però hi ha dues coses que no podíem anticipar: la reacció massiva de la gent (pagesos, bombers, etc) i la capacitat del govern català per esquivar les maniobres de censura i repressió de l’Estat. El mantra “no habrá referéndum” pot acabar esdevenint el símptoma més clar del fracàs de l’Estat en el seu intent per impedir que els catalans votin aquest diumenge 1 d’octubre. De fet, l’estratègia espanyola ha servit per crear la campanya de publicitat més gran que podia tenir el referèndum, amb un impacte internacional de gran abast.

Al mateix temps, la realització del referèndum pot esdevenir la prova més evident que Catalunya ja és un país sobirà en termes pràctics. És a dir, que disposa de gairebé tots els mecanismes per autogovernar-se. Això no és cap sorpresa, tenint en compte l’evolució de l’autogovern a Catalunya. De moment, és realment sorprenent la capacitat demostrada per part del govern català durant aquests dies per mantenir la convocatòria i la previsió de realització del referèndum malgrat els embats de l’Estat. Tot estava previst? Almenys ho sembla.

La realització en els termes més normals possibles (meses, urnes, paperetes i cens) del referèndum comportarà, doncs, el final de la relació entre Catalunya i Espanya basada en l’autonomia, així com l’inici d’un període de negociació, que serà curt si Espanya assumeix la situació i llarg (o molt llarg) en la mesura que Espanya hi oposi resistència. El factor sorpresa, paradoxalment, pot comportar una llarga ressaca en les estructures de l’Estat i la mateixa població espanyola difícil de superar. Els mitjans de comunicació que han estat escampant mentides i tergiversacions de la realitat catalana tenen una gran responsabilitat en el que pugui passar després del referèndum. S’han convertit en un dels principials entrebancs a una solució negociada i ràpida.

Passi el que passi no hi haurà negociació fàcil amb l’Estat espanyol, però haurà quedat clara davant de tot el món la gran capacitat d’organització de la societat civil catalana i del govern català per fer front a contingències molt adverses en els darrers mesos. Una capacitat que proporciona una gran confiança en la part catalana. El referèndum no només té una base social molt àmplia. Té un bon reforç de folre i manilles.



Aquesta entrada s'ha publicat dins de Sociologia per mrovira | Deixa un comentari. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent