Vet aquí que un dia de forta calor, les Tres Bessones estan acalorades de tant jugar, i l’Helena diu a l’Anna i a la Teresa: “Per tal que la mare ens doni unes monedes, esteu d’acord que fa calor i tenim ganes de menjar-nos uns gelats?” La mare, que ho sent, sospira, posa els ulls en blanc, obre el portamonedes i dóna unes monedes a la Teresa, i els diu: “Au va, i no en feu cap de les vostres. I, Helena, pensa que hauries d’haver dit a les teves germanes «Per tal que puguem comprar-nos uns gelats, esteu d’acord a demanar uns dinerons a la mare?»”.
(Demano excuses a la Roser Capdevila per la intromissió en la vida de les seves tres criatures, oimés posant en boca d’una una expressió tan esgarrifosament poc infantil com «per tal que»).
Tots, com la mare, podem haver entès el lapsus – ben poc natural, per cert – de posar el mitjà en el lloc de l’objectiu i l’objectiu en el lloc del mitjà. En una escena domèstica no té gaire importància, però la cosa ja és més greu si es tracta d’una formulació jurídica encaminada, agafeu-vos fort, a aconseguir la independència de Catalunya.
Però just això és el que passa en la pregunta continguda en la recollida de signatures que hom vol presentar al Parlament de Catalunya: “Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular, ¿Està d’acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?” Esperem que els serveis jurídics siguin benevolents, o estiguin distrets! Però cal reconèixer que no comencem bé. Podria haver-se preguntat “Està d’acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea i, en conseqüència, insta el Parlament de Catalunya a portar a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular?”
Ara: cal anar més enllà i preguntar-se per l’eficàcia de la mesura. Si es tracta de fomentar l’autoestima dels catalans, tan esllomada per les agressions exteriors i per la covardia i indecisió dels nostres dirigents, ja n’hi havia prou amb el format tradicional de les consultes que s’han fet fins ara. Si del que es tracta és d’enfrontar els partits nacionalistes amb les pròpies contradiccions, n’hi ha prou de recordar que a totes les localitats on fins ara s’ha fet la consulta, la participació ha superat de molt el vot de l’únic partit que fins ara es proclama obertament independentista, i ha aplegat una bona part del vot sumat de les forces nacionalistes. I si del que es tracta és de confrontar el Parlament de Catalunya amb les Corts Generals, no sé si això és útil i, cas que ho sigui, si aquesta és la forma més eficaç.
Suposem que durant el procés de consultes el Tribunal Constitucional no promulga cap sentència eliminant de l’Estatut tot el que ha fet possible l’adopció de la Llei de Consultes Populars per via de Referèndum i que el 2011, un cop conclòs el procés, el nou Parlament convoca el Referèndum. Voldria notar que a molts ciutadans seria ja la tercera vegada que els pregunten el mateix – consulta, proposta instant al referèndum, referèndum propiament dit. A aquelles alçades, ningú no entendrà ja res de res.
Però, vaja, posem-hi fe, i acceptem que arriba a fer-se el referèndum, i es guanya. La independència ja?. I ca! Tot just comencem. D’acord, la Constitució Espanyola (articles 87.2 i 166) donen a les Comunitats Autònomes la potestat d’iniciar reformes constitucionals, i la independència de Catalunya en seria una. Però ara ve la segona part (també a l’article 166): què cal fer per aprovar una reforma de la Constitució? No pas poca cosa: aconseguir una majoria de 3/5 en el Congrés dels Diputats, una majoria de 3/5 en el Senat i un 51% de vot el referèndum de tots els ciutadans de l’Estat (llevat que no hi hagués un 10% de membres de les dues cambres que així ho exigissin. Fàcil, oi?
Tanqueu els ulls i intenteu visualitzar el procés. No sembla pas versemblant.
Sovint es diu que la independència és l’única sortida justament perquè és l’única solució en què no cal comptar amb l’Estat espanyol. No caurem pas en els simplismes: algú s’ha plantejat que no n’hi ha prou de proclamar una independència, sinó que cal que el govern, el dia següent de la proclamació, sigui obeït? Potser no que no entraran els tancs per la Diagonal, però què faran els poders fàctics és més dubtós.
Tanmateix, en el plantejament unilateral hi ha un fons de raó: no és creïble que Espanya i l’Estat que la representa s’avinguin sense més a la secessió de Catalunya mitjançant un procediment llarg i versallesc. Cal situar-los davant el fet acomplert, i si aquest pot durar 24 hores, que no en duri 72; per entendre’ns, a l’estil Patricia Gabancho. I el referèndum ja el farem després. I què faran ells amb la seva Constitució, no és cosa nostra.
La conclusió és que ara cal posar una cura especial en les properes eleccions. Si després de tot el procés de consultes el catalanisme continua liderat per forces d’actuació tan desesmada i contradictòria com l’actual, no hi haurà res a fer, ni amb consultes ni amb referèndums.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon dia
Com pel referèndum per la Diagonal, com pel de l’OTAN…com sempre que és vol induir una resposta: Fem la pregunta al’inrevés, diguem primer allò que és obvi, la gent no seguirà llegint i obtindrem el resultat esperat!
Pregunta amb dues parts:
“Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular” Qui anirà en contra d’aquesta proposta? Tots voldrem que Parlament faci aquesta acció. Votem SI!
…Ep!… Cal seguir llegint:
“¿Està d’acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea?”… És evident que aquí la unanimitat ja no serà la mateixa i la resposta majoritària ja no existirà.
Si féssim la pregunta bé: ¿Està d’acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social integrat en la Unió Europea I, per tant,que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessàries per fer efectiva la voluntat popular? Hi hauria força gent que ja no llegiria la segona part de la pregunta.
Tendenciós, capciós i dirigit! Faci qui faci les consultes ningú s’atreveix a fer-les obertes i assumint que poden tenir un resultat diferent a aquell que espera el convocant!