Albert Vila Lusilla

Blog polític i de dèries diverses

10 de gener de 2009
Sense categoria
4 comentaris

Hamas, un obstacle per a la pau

Davant la sagnia que esqueixa les terres de Palestina i d’Israel, hi ha diverses maneres de contemplar el problema.

Una és la del pacifisme ultrancer, que no atén a raons ni a circumstàncies, que iguala l’agressor i l’agredit. Gandhi no igualava pas l’agressor i l’agredit i, d’altra banda, sense la manera de ser i de fer dels anglesos, no hauria durat ni dos dies. Cal tenir-ho present.

L’altra actitud és el partit pres, que riu totes les gràcies a un dels bàndols i bescanta indiscriminadament l’altre, sense necessitat de matisos. En el cas extrem aquesta actitud arriba a no pas voler la pau entre uns i altres, sinó simplement la desaparició de l’estat d’Israel.

Tot i que una veu – i mil veus – poden semblar poca cosa, no ho deuen ser tant quan la primera mesura de qualsevol dictador és la prohibició de la llibertat d’expressió.

Per això crec que és un dret i una obligació posar a la consideració de qui vulgui atendre-hi les consideracions que vénen a continuació.

1) La divisió de Palestina en dos estats fou probablement un mal menor, com ho fou la divisió entre l’Índia i el Paquistan. Si dos pobles no poden viure junts, millor que visquin com a veïns, amb la millor harmonia que sigui possible.

2) Fins ara la pau entre les dues parts no ha estat possible, però les responsabilitats no es distribueixen per igual: els estats àrabs no van acceptar mai la solució i van desencadenar la primera guerra.

3) Cal identificar els factors que, dins cada bàndol, impedeixen l’assoliment de la pau. Israel va desmantellar les colònies que tenia dins la Franja de Gaza i en va retirar l’exèrcit – fins ara que l’hi ha tornat a introduir. L’experiència fa comprensible que, ara i adés, hi hagi fortes reticències a fer el mateix a Cisjordània. Malgrat això, Israel ha de negociar amb Palestina, quan un interlocutor vàlid ho faci creïble, unes fronteres viables, estables i respectades.

4) Dins Palestina el problema fonamental és la democratització. Sense llibertat no poden aflorar adequadament les veus dels qui estan a favor del diàleg i la negociació. Per això angunieja la instrumentalització que es pugui fer de la legitimitat de Mahmut Abbas, president de l’ANP, el mandat del qual, segons alguns, ha expirat avui: sens dubte aquest tema es convertirà ara en un cavall de batalla intern.

5) Si és necessària la democratització de Palestina en general, ho és encara més a la Franja de Gaza. Cal dir les coses pel seu nom: Hamas hi va fer un cop d’estat, i la seva finalitat no és altra que la instauració d’una teocràcia islàmica. Això no ho diuen els seus enemics; això ho diuen ells mateixos. Hamas es regeix per la carta fundacional de 18 d’agost de 1988, de la qual es presenten a continuació alguns extractes.

El programa del Moviment [de Resistència Islàmic] és l’Islam. N’extreu les idees, formes de pensar i comprensió de l’univers, la vida i l’home. Hi recorre per al judici de tota la seva conducta i s’hi inspira com a guia dels seus passos (art. 1).

El Moviment de Resistència Islàmic és una de les branques de la Germandat Musulmana a Palestina (art. 2).

Déu és el seu objectiu, el Profeta el seu model, l’Alcorà la seva constitució, la Jihad el seu camí i la mort per l’honor de Déu el més alt dels seus desigs (art. 8).

El Moviment de Resistència Islàmic creu que la terra de Palestina és un Waqf [territori inalienable] islàmic consagrat a les futures generacions musulmanes fins al dia del Judici. No pot ésser balafiat sencer ni en part. Cap país àrab ni tots els països àrabs, ni cap rei o president ni tots els reis i presidents, ni cap organització ni totes juntes, siguin palestines o àrabs, té el dret de fer-ho. Aquesta és la llei que governa la terra de Palestina en la Xaria [llei islàmica], i el mateix val per qualsevol terra que els musulmans hagin conquerit per la força, perquè durant els temps de les conquestes els musulmans van consagrar aquestes terres a les generacions musulmanes fins al dia del judici (art. 11).

El nacionalisme, des del punt de vista del Moviment de Resistència Islàmic, és part del credo religiós. No hi ha res de més significatiu o de més profund en el nacionalisme que en el cas que un enemic vulgui esclafar una terra musulmana (art. 12).

Les iniciatives i les anomenades solucions de pau i les conferències internacionals estan en contradicció amb el Moviment de Resistència Islàmic. Maltractar qualsevol part de Palestina és un maltracte adreçat contra una part de la religió. Aquestes conferències són només formes d’establir infidels en terra de musulmans en qualitat d’àrbitres. No hi ha cap solució per a la qüestió palestina excepte mitjançant la Jihad [guerra santa]. Les iniciatives, les propostes i les conferències són una pèrdua de temps i esforços vans (art. 13).

L’alliberament de Palestina és doncs un deure individual per a cada musulmà, sigui on sigui. El problema s’ha de veure sobre aquesta base; d’això se n’ha d’adonar qualsevol musulmà (art. 14).

Davant la usurpació de Plestina pels Jueus, és obligatori que s’alci la bandera de la Jihad. Fer això requereix la difusió de la consciència islàmica entre les masses, tant a nivell regional, com àrab, com islàmic (art. 15).

La dona musulmana té un paper no pas menys important que l’home musulmà en la batalla per l’alliberament. Ella és la fabricant d’homes. El seu paper en la guia i l’educació de les noves generacions és gran (art 17).

La dona dins la llar d’una família combatent, sigui mare o germana, juga el paper més important tenint cura de la família, pujant els fills i imbuint-los de valors morals i de pensament derivats de l’Islam (art. 18)

La Jihad no es limita a portar armes i a enfrontar-se a l’enemic. Una paraula efectiva, un bon article, un llibre útil, suport i solidaritat – juntament amb la presència d’un propòsit sincer d’hissar la bandera de Déu més i més alta -, tot això són elements de la Jihad per l’honor de Déu. (art 30).

Text complet: http://www.mideastweb.org/hamas.htm

  1. Per què en realitat l’Estat Israelià quan diu lluïtar contra Hamàs, qui paga i pateix les conseqüències és la societat civil del poble palestí atrapat per la radicalització extremista, interessada i agressiva de l’Estat Israelià i Hamàs que duen a sometre al poble palestí a una marginalitat major i una major radicalització que és retroalimenta on la única sortida possible per sobreviure i sortir endavant als camps de refugiats per a la majòria de jovents palestins és militar contra l’Estat d’Israel.

    Posar fí a la política de l’ull per ull i dent per dent
    posar punt i final a tornar bofetada per bofetada
    agafant-se la justicia cadascú per la seua mà
    acabant amb l’acció-reacció-acció 
    amb la retroalimentació de l’odi
    del conte de mai acabar.
    I sobre tot deixar que la justicia estiga
    sota control de les Nacions Unides.

    I lluïtar contra aquells elements que no estiguen
    d’acord d’estar sota el control de Nacions Unides.

     

     

  2. No he trobat altre mitjà per comunicar-me amb vós que aquest… Si llegiu aquest missatge i us voleu posar en contacte amb mi. L’assumpte és participar en un programa d’ETV Llobregat sobre l’Assemblea de Catalunya (és demà dimarts, dia 13, a les 11 h). El meu telèfon: 651 88 06 71.

    Gràcies i disculpeu si interfereixo en el bloc…

  3. Tens errors i omissions, jo crec que intencionats, en tot el text.

    1.- L’estat d’israel es va formar mitjançant la neteja ètnica i expulsió dels habitants autòctons, els palestins, per mà de grups paramilitars com Stern i amb l’ajut de les potències occidentals clarament influides pel poder econòmic del lobby sionista, això és un fet i ho pots consultar allà on vulguis.

    2.- L’any 1967 Israel decideix atacar els països àrabs, no al revés. Ho pots trobar en moltes fonts d’historiadors israelians en contra del seu propi estat.

    3.- A Palestina hi va haver eleccions, va guanyar qui no interessava que guanyés i se’ls va forçar a tornar a l’oposició, el cop d’estat que tu dius de hamas, no va ser res més que un alçament popular a favor de la democràcia, et recordo que va ser israel qui va decidir no acceptar aquelles eleccions perquè volien seguir tenint el titella de l’abbas com a governant del palestins.

    4.- Recobrant el fil de la neteja ètnica, israel és un estat declaradament racista, planteja’t sino una senzilla hipòtesi. Suposem que l’estat d’israel no fes fora els palestins del seu estat, els palestins aleshores es rendirien i acceptarien que LA TOTALITAT de palestina fós d’israel, amb ells a dintre, a partir d’aqui els palestins (clarament superiors en nombre) només haurien de fer que votar pel seus líders com a ciutadans de ple dret i fer-se amb el poder. Però tot això que et dic és impossible perquè Israel simplement és una estat racista que practica la segregació, perquè sap que sinó ho té tot perdut, per tant, podem arribar a la conclusió de que l’únic estrall per la pau a l¡orient pròxim és israel i la seva banda de lladres feixistes i racistes.

  4. Heu anat a Israel?
    Haveu viscut a un kibbutz?
    Us han disparat katiuxes els palestins?
    Us han ensenyat a usar una uzzi els companys kibbutzims?
    Haveu fet  “focs d’artifici” amb les bales traçadores?
    Haveu dormit a pocs metres d’una bateria de morters?
    Haveu sentit el racisme contra vosaltres alguna vegada?
    Jo sí.
    Haveu sentit un soldat israelià dient que Hitler va fer el que calia, defensar el poble alemany?
    Haveu sentit els vostres companys de feina dient que als palestins se’ls hauria de matar a tots?
    Haveu sentit una dona dir que els nens palestins són escurçons que s’han de matar abans que creixin?
    Haveu llegit al periòdic demostracions “científiques” de la covardia innata dels soldats àrabs?
    Haveu llegit cartes de samaritans replicant un article que “informava” de la persecució que patien aquestos sota el domini àrab per a contestar que mai ningú els havia molestat el més mínim?
    Jo sí.
    Haveu sentit un noi de Nova York, molt maco i agradable, dient que alló és la seva terra, i que els palestins han de marxar tots perquè  no és la seva terra?
    Haveu vist a l’aeroport de Lod expulsar uns peregrins americans per ser Testimonis de Jehovà?

    Perdoneu, però només hi ha una solució justa, un estat únic laic i democràtic.
    Un estat jueu per a jueus és una aberració racista…

     I per a acabar, no entenc aquestes simpaties que es donen entre alguns nacionalistes catalans cap a una gent així, és potser per què han recuperat una llengua morta?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!