Albert Vila Lusilla

Blog polític i de dèries diverses

26 de setembre de 2008
Sense categoria
0 comentaris

La lletra menuda de l’Estatut fa la seva aparició

Aquest migdia TV3 ha resumit molt bé el que separa CiU i el Govern en el tema del finançament autonòmic.

Podríem dir que CiU desconeix – o fingeix desconèixer – la lletra menuda de l’Estatut; el PSC, en canvi, la ressalta i l’aprofita per preparar el terreny per a la previsible rebaixa. I ERC, un cop més, mira d’interpretar el paper de l’equidistància (cosa que, des del Govern, ja té prou mèrit).

Vegem doncs què diu l’Estatut, què diu CiU i què diu el Govern.

Segons l’Estatut, el finançament autonòmic i la limitació del dèficit fiscal pivoten sobre tres disposicions:

– El paquet format per les disposicions addicionals vuitena, novena i desena, que atorguen a la Generalitat el 50% de l’IRPF, el 50% de l’IVA – basat sobre el consum – i el 58% dels impostos especials.

– L’article 206.5, segons el qual els mecanismes d’anivellament que limiten l’atribució a la Generalitat dels impostos estatals cedits no poden alterar en cap cas la posició de Catalunya en l’ordenació de rendes per càpita entre les comunitats autònomes abans de l’anivellament (Principi d’ordinalitat).

– La disposició addicional tercera, que disposa que la inversió de l’Estat a Catalunya s’ha d’equiparar a la participació relativa del PIB de Catalunya amb relació al PIB de l’Estat.

Cada una d’aquestes disposicions té la seva lletra menuda, que les converteix en disposicions absolutament inoperants: ja n’he parlat en d’altres ocasions i no tornaré a referir-m’hi, excepte a la que, segons TV3, addueix expressament el Govern.

Aquesta lletra menuda permetrà doncs a l’Estat d’imposar el seu criteri – Solbes dixit – i alhora presumir que compleixen escrupolosament l’Estatut. I tècnicament parlant tindran raó; altra cosa és que els qui ens van dir que aquest Estatut era tan bo quedaran com uns autèntics passarells.

El document de treball posat en circulació per CiU conté les bases següents:

La llei específica de cessió de tributs per a Catalunya  que, d’acord amb l’Estatut d’Autonomia, correspon acordar al si de la Comissió Mixta Estat-Generalitat, ha de contemplar:

– Que l’increment de recursos derivat de la previsió dels tributs cedits establerts a l’Estatut d’Autonomia, amb els nous percentatges que també hi consten, sigui íntegrament respectat.

– Que l’ampliació de la capacitat normativa prevista a l’Estatut, tal i com estableix, permeti la fixació del tipus impositiu, les exempcions les reduccions i les bonificacions sobre la base imposable i les deduccions sobre la quota (esp. IVA).

– Que el consorci paritari entre les agències tributàries estatal i catalana esdevingui l’administració tributària a Catalunya, tal i com permet l’Estatut.

– Que es faci efectiva l’aplicació del principi de lleialtat institucional.

En canvi el document del Govern fa èmfasi en una de les lletres menudes, continguda a l’article 206.1, que, referint-se als recursos financers de la Generalitat, estableix que el total podrà ésser ajustat a l’alça o a la baixa en funció de la seva participació en els mecanismes d’anivellament de solidaritat.

Home, almenys espereu que sigui Madrid qui addueixi aquest principi; tampoc no cal fer-se un gol en pròpia porteria! O és que prepareu el terreny de la rebaixa per encàrrec dels qui manen de debò?

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!