12 d'abril de 2009
Sense categoria
3 comentaris

SOBIRANIA: IMPORTÀNCIA I DESIG

  IMPORTÀNCIA DE LA INDEPENDÈNCIA NACIONAL I D’UN ESTAT PROPI
  “Sense la independència no hi ha possibilitats de crear a Catalunya una política justa, honesta i regenerada” (Antoni Gaudí).
  “Com més tardi Catalunya a ser Estat, a viure com a Estat, a recobrar les atribucions, les potestats, i la independència pròpies dels Estats, més difultats trobarà per a viure coma tal, menys aptitud hi tindrà, menys preparada hi estarà, més qualitats de les necessàries per a viure independent haurà perdut” (Dr. Martí i Julià, Barcelona 1861-1917, psiquiatre i socialista, presidí la Unió Catalanista) .
  “En el món global tenir un Estat (ni que siga xicotet) és el millor negoci, la millor garantia, la millor inversió. Ja no cal ni que siga una qüestió política, “nacional”. Simplement pràctica. Tens un Estat? Aleshores seràs un entre tants. No el tens? Aleshores com a màxim aspiraràs a ser un cas exòtic. Escocesos amb faldilla. Aquells pesats catalans” “La societat internacional s’organitza en estats. Viu en estats. S’entén entre estats. Es reconeix en els estats. És el camí més fàcil. Amb Estat ningú no discutirà que el precari maltès siga llengua oficial a Europa. O que Andorra jugue a l’hoquei a Hong Kong (…) Ningú no li negarà a Luxemburg el seu torn per a dirigir la política exterior de la Unió Europea. Personalment crec que aquesta obsessió per fer dels estats l’únic interlocutor de la societat internacional no és bona –per rígida. Però té una conseqüència interessant: diguen el que diguen el cas és que cada any hi ha més estats. La multiplicació dels estats és un fenomen imparable” (Vicent Partal, *1960, periodista valencià).
  “Tota nació conscient de si mateixa aspira a la unitat estatal, car altrament no pot organitzar-se, i si ateny aquesta aspiració, ha de defensar-la com al seu més preuat patrimoni” (Filosofia del Dret, d’en Mayer).
  “Sols una Catalunya independent entreteixida a banda “Una de les coses més importants de la independència seria deixar de perdre energia parlant de la identitat, de l’idioma i de tot això. En un tres i no res tot plegat quedaria solucionat, amb una signatura o el que fos…, amb un cop sobre la taula de les Nacions Unides, per exemple” (Matthew Tree, *1958, escriptor britànic catalanòfil).
  “Oblidem moltes vegades que, en voler ser allò que som, i voler ser-ho de l’única manera que compta, íntegrament i sense interferències, com  és el dret més elemental de qualsevol comunitat, no exigim pas a ningú, en aquest cas als nostres opressors, que renunciïn a res de substancial (…) i que no és de cap manera un gest hostil fer-los entendre que exactament com ells no tenen cap raó per a renunciar a llur cultura i a la independència nacional que l’assegura, no en tenim tampoc cap, nosaltres, per a cedir la nostra i resignar-nos a una dependència que, no ho podem ignorar, va erosionant ràpidament la nostra cultura i acabarà per destruir-la” (Manuel de Pedrolo, escriptor català, a Cròniques colonials, 1982).
  “Per millorar la nostra qualitat de vida, i garantir la nostra continuïtat com a nació cultural i polític, necessitem un Estat, exactament igual que els altres” (Josep-Lluís Carod-Rovira, *1952, cap d’ERC).
  “Tenim el convenciment que no serà assegurada la pau d’Europa mentre la força dels exèrcits sostingui exclusivament l’imperialisme i no siguin assegurats els drets de les nacions petites a disposar lliurement d’elles mateixes” (Francesc Macià).
  “Hem de deixar-nos de divisions i prioritzar l’eina que ens pot fer sobreviure al genocidi cultural i mental a què ens sotmet Espanya i eixa eina es diu Estat Català o República Catalana independent” (Autocitació) .
  “Un camí concedit el do de la independència, no pot ser després arrabassat a la lleugera. Sempre sorgien aldarulls quan tropes que havien servit sota mon pare havien de servir després a les ordres de mon oncle” (“I, Claudius / Jo, Claudi”, 1934, de Robert Graves 1895-1986, escriptor britànic).
  “L’autodeterminació no és ruptura: és un acte d’amor. Respectar-se nacionalment un mateix és un acte d’amor cap als altres” (Joel Joan, actor català, 1970).
  “Quan una llarga cadena d’abusos i usurpacions que persegueixen invariablement el mateix objectiu, fa patent la intenció de reduir un poble a un despotisme absolut, és un dret de l’home i és la seva obligació desfer-se d’aquest govern i procurar-se nous guardians per a la seva seguretat futura” (Declaració d’independència dels Estats Units d’Amèrica, 33).
  “Ara és la nostra oportunitat; ara.
Si ens unim, podem guanyar.
Si guanyem, doncs aleshores
Tindrem el que cap de
Nosaltres ha tingut mai abans:
Un país propi per a nosaltres” (William Wallace, “Braveheart”)..
 
   DESIG D’INDEPENDÈNCIA.
  “Jur davant de vós, jur pel Déu dels meus pares, jur pel meu honor, jur per la Pàtria que no donaré descans al meu braç ni repòs a la meva ànima fins que no hagi trencat les cadenes que ens oprimeixen per voluntat del poder espanyol” (Simón Bolívar, Boyacà, Colòmbia, agost de 1805).
  “Una nació capaç de sacrificis sense límit és capaç d’enlairar-se fins a altures il·limitades. Com més pur sia el sacrifici, més veloç el progrès” “L’autogovern no és substituïble pel bon govern” (Mahatma Gandhi, 1869-1948, independentista i místic indi).
  “Hem apel·lat a llur justícia i magnanimitat naturals, i els hem conjurat, pels llaços de la nostra comuna ascendència, que repudiïn aquestes usurpacions, que, inevitablement, arribaran a interrompre els nostres nexes i correspondència” (Declaració d’independència dels Estats Units d’Amèrica, 11).
  “Vassil Levski: Heroi de la independencia búlgara. Geni, estrateg, mistic, penjat pels turcs als 36 anys, no jurava sinó damunt la Bilia, la pistola i la creu. Anomenat l’apòstol de la Llibertat, va implantar ell mateix cèl·lules revolucionaries al seu país, viatjant a peu i disfressat, amb 24 noms (falsos) distints” (Nota a “Guide du routier” sobre l’heroi nacional de la independència búlgara).
  “Sou capità valerós!
St. Jordi, mateu l’aranya,
Volem ser lliure com vós
Per volar ben lluny d’Espanya! (Ventura Gassol).
  “Braços oberts és eixida a carrera,
plorant sos ulls per sobres de gran goig.
Melodiós cantar de sa veu oig
Dient: Amic, ix de casa estrangera!”
(Ausiàs Marc, 1397-1459, El gran català, d’amor mestre).
  “El vostre pensament és el de les xerrameques i els falsos plaers. El meu és el pensament d’aquell perdut en sa pròpia terra, estranger dins sa pròpia nació, solitari entre sos parents i amics.
El vostre pensament fa sonar trompetes quan balleu. El meu prefereix l’angoixa de mort a la vostra música i dansa.
El vostre pensament us fa aspirar a títols i càrrecs.  El meu m’exhorta a servir amb humilitat.
El vostre pensament diferencia el pragmàtic de l’idealista.  El meu descobreix que la vida és una, i que ses mesures i pesos no coincideixen pas amb els vostres.  Aquell que etiquetes d’idealista, pot ser un home pràctic.
El vostre infon arrogància i superioritat dins els cors. El meu sembra l’amor a la pau i el desig d’independència.
Vosaltres teniu el vostre pensament i jo el meu” (Khalil Jubran, 1883-1931, escriptor i artista libanés).
  “Catalunya és l’assignatura pendent dels catalans. La nostra història és una història light en aquest sentit: les mitges tintes, les indefinicions, les infidelitats o la manca de projecte nacional són una constant del nostre poble. Queda, però, una via; més ben dit, la via. És l’objectiu normal de totes les nacions normals del planeta Terra: la independència” (Carles Bonet, *1954, polític català).
  “L’autodeterminació és un dret que no es demana, s’exerceix. Per tant, ningú no te’l pot donar, senzillament el tens, te’l prens. El dia que siguem majoria, una majoria de ciutadans que estiguin a favor del dret a l’autodeterminació dels catalans, una majoria que no vagi pels pèls, no caldrà que cap Constitució estrangera ens reconegui res” (Salvador Cardús i Ros, *1954, sociòleg i periodista principatí). 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!