Parpellegen els cels confonent les ombres i l’aigua comença a baixar.
Un pressentiment encara sens nom embolcalla Isabel.
Allibera un passat carregat de records més flonjos que la realitat.
Quan el cel es trenca els sent arribar (…)
Esborrant el pecat plou a Macondo, Llamp neteja un dolor ancestral(…)
(Isabel, cançó de Rubén Blades):
http://www.youtube.com/watch?v=K7MJ8QAl4bU