A sol ixent de l'Edèn

ORGANITZA : ASSOCIACIÓ “SOM DEU MILIONS”, INSCRITA EN EL REGISTRE
DE LA GENERALITAT AMB EL NÚMERO 21.670

SENSE CATALÀ NO HI HA SALUT

Benvolguts membres de “Xarxa de Consumidors amb Llengua”,

Us proposem avui una campanya a favor de l’obligatorietat del català entre el personal sanitari sota el lema “SENSE CATALÀ NO HI HA SALUT”.Com és sabut , el govern balear prepara un decret que dóna dos anys de temps per tal que el personal sanitari demostri uns mínims coneixements de català. Hi ha moltes protestes. Convé, doncs, que donem suport a aquesta mesura que pot ser transcendental i que també s’hauria d’ aplicar a Catalunya. Aviat us proposarem una nova campanya en aquest sentit. Anem a pams. Avui toca les Balears.

COM PARTICIPAR EN LA CAMPANYA
Podeu copiar amb el ratolí la carta que us adjuntem i enviar-la a : secretariaconseller salut@caib. es. (Cal signar-la al final després de la paraula “atentament” )
Assumpte: “Sense català no hi ha salut”
Si ho desitgeu podeu fer un text diferent al proposat
Si voleu telefonar a la conselleria de Salut i Consum del Govern Balear podeu fer-ho al: 971 176878
Si voleu enviar-hi un fax podeu fer-ho al 971 176889
Si voleu escriure una carta postal podeu escriure a:
Hble.Sr.Vicenç Thomàs, conseller de Salut i Consum
Plaça d’Espanya,9- –07002 Palma
Si voleu escriure una carta pròpia diferent de la que us proposem està molt bé.
Recordeu que totes les campanyes seran publicades a www.radiocatalunya. ca
El nostre correu electrònic és: xarxa.de.consumidor s.amb.llengua@ josoc.ca
(No oblideu de posar els punts entre les paraules)
Us agrairem que ens envieu noves adreces de correus electrònics de persones interessades en les nostres campanyes. Hem d’arribar a 10.000 participants. Com més serem més força tindrem.I no costa gaire.

Text de la carta que us proposem enviar :

———— ——— ——— ——— ——— ——— ——— ——— ——— ——— ——— ——— ——— —-
SENSE CATALÀ NO HI HA SALUT

Hble. Sr. VICENÇ THOMÀS
Conseller de Salut i Consum del Govern Balear
PALMA

Honorable senyor,
Els últims dies hem pogut viure amb intensitat la polèmica que s’ha organitzat al voltant del coneixement obligatori del català per part del personal sanitari de les Balears. No cal dir que us donem tot el suport del món al decret que obligarà al coneixement de la nostra llengua a aquest personal. El fet que hi hagi dos anys per adaptar-se a la norma i que els coneixements exigits siguin elementals fa que aquest decret sigui del tot oportú, necessari i imprescindible.
Un bon metge és qui millor comunica amb el pacient i, per tant, és indispensable que sàpiga català.També n’ han de saber infermeres i personal sanitari especialitzat en el tracte directe amb els malalts. No pot ser un bon metge qui diu que vol guarir-nos el cos i en canvi ens mata l’ànima, la llengua. Tenim dret a ser atesos en català.
Defensarem aquest dret fins al final.Denunciarem les agressions que tot sovint hem de patir i al mateix temps donarem suport a mesures com aquestes que esteu preparant.
Sempre ens tindreu al vostre costat en la defensa de la nostra llengua i, en definitiva, de la salut individual i col.lectiva. Sense el català no és possible ni l’ una ni l’ altra.
Atentament,
———— ——— ——–

La cara inhumana y racista del colonialismo. Los catalanoparlantes estamos sin derechos civiles.

Ayer hizo cuatro años que operaron mi hijo al Valle de Hebrón. Tras más de10 horas a la sala de operaciones lo trasladaron a la UCI. Tenía 2 años y 10 meses y ahora ya está muerto. Cuando me fuí de la UCI con el corazón encogido pedimos a una enfermera, Pepa, que por favor que cuando se despertara le hablaran en catalán: él no sabía castellano y … La enfermera gritando y de mala manera nos dijo que ni hablar, que qué nos habíamos creído, que era el niño el que tenía la obligación de saber castellano, que aquel era un hospital “nacional”. En aquella situación, con el hijo en la UCI en manos extrañas y con un hilo de vida, decidimos no hacer nada por miedo a represalias. Represalias contra nuestro hijo. Nos tragamos la rabia. Pero ahora, que el hijo ya murió y no le pueden hacer daño, si algún día me encuentro a la Pepa -recuerdo bien su cara- podré decirle lo que no osé decirle aquel día. Y algo más.

Original en català:

http://blocs. mesvilaweb. cat/node/ view/id/71627

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!