A sol ixent de l'Edèn

  L’extrema esquerra catalana i espanyola i l’estel que els guia: dur la contrària a tot el que faci USA.
  Qui els dissenya el guió? No seran els serveis espanyols que saben que només enfrontant independentisme contra EUA poden evitar a la llarga un posicionament nordamericà en favor de les nacions ocupades per Espanya?
 
  Són molt hipòcrites, els de l´EIR i els altres d’extrema esquerra: si critiques la repressió xinesa sobre el Tibet, et diuen que no tenim potestat moral els occidentals per criticar el que fa la Xina, però després sembla que sí que hem de tenir potestat moral per criticar el que fan els nordamericans o els israelians; i ja he escoltat un parell de cops justificar la invasió xinesa del Tibet amb la història de que allà era/fos una teocràcia i que ara estan millor… els mateixos arguments que fan servir tots els imperialistes de sempre, que amb la invasió estan millor. Com pot l’esquerra independentista defensar el criminal règim xinés, culpable de reprimir sense miraments tot moviment independentista o per la llibertat, de donar suport a la criminal i genocida Dictadura birmana o d’enviar soldats al genocidi sudanès a canvi de petroli (dos dels majors règims genocides de la història recent i que l’esquerra independentista, en un exercici de demència, totalitarisme i brutalitat política, s’atreveix a ignorar olímpicament).
  Una cosa és la permanent manipulació informativa espanyola (i xinesa, per suposat, com això dels lames, és exactament el mateix que acusar els jueus de provocar la KristallNacht o els catalans de “perseguir el español”, coses inversemblants sols explicables a través de la manipulació desinformativa d’Estats totalitaris; sembla que els tals “lames” violents fotografiats per les autoritats xineses eren provocadors policials xinesos).
  La República Popular Xinesa és una Dictadura de Partit que junyeix el pitjor del capitalisme (desigualtats brutals, misèria camperola fins al punt que els camperols pobres venen als seus fills a rics de les ciutats…) amb el pitjor del comunisme (censura en Internet, massificació brutal, falta de llibertats d’expressió, etc.), que realitza el 90% de les penes de mort de tot el món (i l’esquerra sols se’n recorden de Guantánamo!) per a traficar amb òrgans, i que sotmet les seves catalunyes i euskalherries a una brutal repressió (Tibet, els musulmans turcmans del Nord-oest, els hmong, mongols, etc.). Cal estar cec per a justificar o exaltar, ni tan sols indirectament, semblant monstre autoritari i, sens dubte, corrupte.
  I tot això de defensar les FARC, que ja ha quedat més que clar que són una banda narcoterrorista que res no té a veure amb la política ni amb el poble ni amb les esquerres, però tant se va, si són antiamericans ja els va bé.
  Així condemnes el que passa al Tibet, o el que passa al Sudan o a Biafra, et critiquen i et diuen que de desgràcies el món n´és ple, això sí, ells després es passen la vida amb els àrabs palestins i els bascos.
  L´altre dia m´enviaren un escrit sobre un etarra desaparegut durant un enfrontament amb la policia francesa (on morí un policia), i que a ben segur és mort, fa 25 anys!; i després, si defenses al dia d´avui, al 2008, els pacífics tibetants, ets un hipòcrita, vés per on. 
  Igual que hi ha una injustícia de dretes n’hi ha també una sota l’etiqueta d’esquerres, i eixa és la que l’E.I.R. defensa; bona part d’ells –induïts probablement per professionals de la infiltració- ho fan sense miraments, amb calúmnies, persecucions i tota mena d’insults.
  Fa poc al Racó s´escandalitzaven perquè un policia israelià disparàs una pilota de goma a un àrab… però miren cap a una altra banda, i fins i tot justifiquen, si les FARC fan una carnisseria de pagesos. Aquests són els comunistes, defensors del poble i que lluiten contra la hipocresia capitalista! Tot plegat, cansa una mica. Ja estic fart d´escoltar sempre parlar dels bascos, els àrabopalestins i els saharauís, amb tot de notícies i correus i fòrums sobre el tema, i després no pot eixir un tibetà amb una bandera a protestar perquè els senyorets del politburó s´enutgen. A més a més, no els agrada el Dalai, quan al cap i a la fi, aquest home tampoc no es pot dir que vagi estomacant gent ni res, fa el que pot pel seu poble, i poc més pot fer, i tampoc no em sembla un dictador, si més no, té el suport de gran part del seu poble; tanmateix, s´estimen més gent com el Mono Jojoi de les FARC, un senyor feudal. Abans Barrabàs, vaja.

  Pel que a mi respecta, segurament passaré ja d´aquesta gent, són d´allò més hipòcrita en el món. L´antiamericanisme boig els té malalts, jo també vaig protestar contra la guerra de l´Irak, però és que aquests protesten tot el que flaira a USA, i si pèr això han de justificar/aplaudir/silenciar els bombardejos russos, ho fan; això sí, després t´escalfen la tafarra a cada trico amb el tema txetxè, finalment controlat per integristes islàmics que fan ois.
——————-
 
  “Matar americans i aliats seus, civils o militars, és un deure per a tot musulmà”, diu la cèlebre fàtua del 1998. Alegrar-se per la desgràcia dels americans, somriure quan són atacats, pensar que ho mereixien, sembla el deure de tot bon burgès europeu i de tot progressista. Imbècils». (Oriana Fallaci).
 
  A molts països musulmans han assassinat durant els últims anys molts cristians i unes altres minories religioses i nacionals. El cas més greu és Sudan (on paradoxalment els maten al sud però ara tenen una relativa llibertat a la capital, cosa que sol passar a la majoria dels països musulmans: obren la mànega a les capitals on hi ha representació diplomàtica). A Indonèsia també hi hagué massacres fa uns anys (i en part encara continuen). A Iran la població està contra el règim, que fa anys segrestava líders protestants i els feia desaparèixer (a Txetxènia inclús els tallaven el cap, a Sudan els crucifixaven, ara ja no). El règim més intolerant és Aràbia Saudita, corrupte i amb una policia religiosa semblant a la GESTAPO. Em vaig escriure amb un filipí tancat en una presó clandestina d’eixa policia i em contà (m’escrivia en paper de ceba, molt lleuger, que traia dins de bolígrafs a través d’alguna visita o intermediari) que havien decapitat un amic seu per fer cursos bíblics. A Egipte, en canvi, el poble és militant en favor de l’Islam, però donen ajuts i discriminen els coptes perquè s’islamitzin i oblidin el copte (als turistes els diuen que a les esglésies coptes parlen “llatí”, per amagar que és copte, la llengua derivada de l’Egipte faraònic), per obrir una església han d’adreçar-se al Ministeri i esperar anys. A la majoria de països musulmans, de fet, està prohibit obrir esglésies o convertir-se de l’Islam a una altra religió, generalment els “apòstates” tenen problemes molt greus amb les autoritats i amb la pròpia família. (Per cert, Obama era musulmà, abans de convertir-se al cristianisme, sembla un cristià prou modern, però en un polític vés tu a saber). 

  L’única potència que sovint ha plantat cara a les massacres ha estat els EUA. Europa quasi sempre s’ha inhibit. Tanmateix encara passa EUA com al dolent i Europa com a la democràtica (si Espanya algun dia torna al genocidi contra Catalunya també s’inhibiran o encara l’ajudaran, només EUA pot ser-nos una alternativa). Això és mentida: Europa normalment no ha estat mai més democràtica que els EUA, o és per l’estil o és pitjor. L’esquerra ha atacat la intervenció de Clinton (un wilsonià, és a dir, partidari de la independència de les nacions) a l’ex-Jugoslàvia adduint que el govern (genocida) serbi era “socialista”. Quina barra més gran! Fou des de llavors que deixí de ser anti-OTAN, almenys l’OTAN serví per impedir alguns genocidis. I els bosnis i els kosovars eren musulmans!! L’esquerra no digué res de Timor, independent gràcies a Clinton. En canvi bramà quan bombardejà el genocida Sudan, sense dir res de la política del govern islamista. És per això que, finalment, encara que de tarannà sempre he estat esquerrà, em fot tant de fàstic aquesta esquerra, que m’he fet antiprogre i pràcticament he deixat de dir-me esquerrà. Tenen tota la misèria que es mereixen. 

  Em xoca moltíssim que l’esquerra independentista sempre estigui amb Palestina i ignore els morts jueus o el genocidi islamista al Sudan, que dura més de 20 anys i s’ha cobrat uns tres milions de víctimes. És escandalós i em dóna que pensar una cosa: que si l’esquerra independentista (basca, catalana, andalusa o la que fos), arribàs al poder, cosa que no passarà entre altres coses per la profunda incompetència de la que fan gala, tindríem Envers Hoxhas i Stalins i khmers rojos a dojo. La veritat, vist tot, que em quedi com estic, fatal, però sense camps de concentració. 

  Igual que bosnians o georgians que he conegut. Uns bosnians del meu hospital, exiliats per la guerra, encara parlaven contra “el valenciano” perquè deien, els molt animals “que podía provocar una guerra civil”. Porten el verí en l’ànima. Avui mateix un georgià d’un grup internacional de viatges al qual he escrit per saber com va per allà, em contestà dient tot indignat que ell està en contra de la llibertat de Catalunya, perquè què faríem amb tants de petits Estats?. Progrepihos. Totalitaris en versió moderna. Gent sense ètica, sense cervell, lliberticides víctimes de lliberticides. El món és pura misèria.
 
  A pobles valencians on hi ha barris de majoria musulmana, les dones nomusulmanes que passen amb minifalda són insultades i fins i tot sacsejades.
  Quan és Ramadà, hi ha musulmans que diuen que els batles haurien de prohibir que sonen les campanes de les esglésies perquè “els destorba el dejuni” amb tocs d’una religió que no és la d’ells.
  Aquests “detallets” demostren el que tenen al cap molts musulmans de ca nostra, en gran part integristes.
  La majoria dels valencians no som xenòfobs, volem i necessitem acollir bé la immigració, però sí volem la llibertat i rebutgem la imposició i l’opressió islamonazi que pretenen imposar-nos.
 
Els islamonazis vingueren primer per les dones i les tancaren a casa a parir, i no alcí la veu perquè jo era home.
Després vingueren pels homosexuals i fornicaris per lapidar-los i jo callí perquè no era homosexual i era casat i fidel.
Després pels berbers, kurds, dinkes, nubis, per arabitzar-los o exterminar-los…i jo callí perquè no era de cap d’eixes minories nacionals.
Després pels comunistes i sindicalistes perquè no conscienciaren els pobres, i no alcí la veu perquè jo no era comunista ni sindicalista.
Aleshores vingueren pels cristians per deixar-los sense drets civils i prohibir-los bastir temples, i no alcí la veu perquè jo no era cristià.
Finalment vingueren pels secularistes ateus i humoristes que feien acudits de les barbes del profeta, i jo callí perquè ja s’apanyaran.
…I aleshores vingueren per mi –i llavors ja no hi havia ningú que alçara la veu.
 
—————————
 
  Des d’un punt de vista marxista-leninista és dubtós i molt incert el que dius.
El camarada Enver Hoxa, líder d’Albània durant més de trenta anys reivindicava Kosovë, en tant que territori amb majoria albanesa. El camarada Slobodan Milosevic tenia una altra idea, més semblant a la teva. No sé el que pensava el camarada Nicolae Ceaucescu, però possiblement deuria tenir la idea que més li convenia en aquell moment.
Consultaré als camarades de l’Esquerra Independentista Revolucionària dels Països Catalans (EIR) quina és la seva posició respecte del tema. Serà sens dubte una reposta adequada, intel·ligent, reveladora, justa i serena que donarà llum i esperança a tant d’orfes ideològics que no entenem del tot i en profunditat la maldat de l’imperialisme ianqui.
Sens dubte que els de l’EIR sabran explicar com els pobrissons albanokosovars enarboren banderes ianquis per a saludar la seva independència. Quina incongruència! Quina falta de sentit! Sens dubte que els de l’EIR ens ho expliquen.
Avançaré un esbòs de resposta:
Crec que quan Enver Hoxa reclamava Kosovo, Kosovo era Albània. Quan Slobodan Milosevic reclamava Kosovo, aleshores Kosovo era Sèrbia. Ara que els americans han fet el que els hi ha donat la gana , o sia Kosovo independent, és hora d’oposar-se al que han fet els americans. Poc importa el que Kosovo en realitat sia.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!