L’anarquisme sempre sorgeix allà on una potència ha anihilat l’Estat originari (Catalunya, Aragó, Al-Andalus…) i és una reacció cega a segles d’opressió i de desarticulació sistemàtica de la nació dominada, d’odi i avorriment d’un poder estrany i sàdic. L’anarquisme és la porta falsa i venal a l’horror de la tortura socioeconòmica i mental contra un
Els ideals no són realitats. Realitats és pràctica concreta, diària, vital. Pensar (somiar, més aviat) és gratis. Un ideal deu ser confrontat a la realitat històrica del poble i a la psicologia de la gent, altrament és demagògia. Les relacions humanes porten en si mateixes la injustícia (que sovint és subjectiva). Parlar de “l’eliminació de
Per a utopia-utopia, el paradís “socialista” en la terra. Tants i tants anys predicant-lo i algú l’ha vist? Ni el veurem, dissortadament, perquè tot és xerrameca i somiar rotllos de l’època jovenil: supersticions del s. XIX que encara pretenen ser actuals Amb el rotllo del comunisme, una ideologia decimonònica que només ha dut misèries, guerres i
Campanya contra el terrorisme espanyol: L’Ajuntament de Mataró sembla ser còmplice de la kaleborroka de hooligans espanyolsPodeu escriure a l´Ajuntament de Mataró a veure a què esperen a trobar els delinqüents que van escometre contra la façana de l´Ajuntament amb motiu de guanyar un partit de futbol “la roja i separatista”. Gràcies als qui vulguin ajudar.
L’extrema esquerra catalana i espanyola i l’estel que els guia: dur la contrària a tot el que faci USA. Qui els dissenya el guió? No seran els serveis espanyols que saben que només enfrontant independentisme contra EUA poden evitar a la llarga un posicionament nordamericà en favor de les nacions ocupades per Espanya?
Les disculpes de Suñé encara exciten més els imperialistes espanyols hereus de Pizarro Amb l’acte desencertat de demanar disculpes per un simple fotomuntatge, Lluís Suñé, en comptes d’aturar l’incendi d’escarafalls i potadetes ha envalentonat encara més els fatxendes espanyols com Rodríguez Molta Barra hereus de conquistadors i espoliadors extremenys que ploren per l’imperi perdut. La veritat
Independentisme científic, contra la insolvència i la quincalla ideològica: http://www.polseguera.com/colaboracion/catala/independencia_imperi.htm El problema és que tots repeteixen la paraula màgica “Independència” com si fos l’abracadabra, però sense concretar res més. Es pensen, els molt somiatruites, que és un ensalm. Creuen en la màgiapotàgia, aquesta gent, pobres. No es prenen ja la molèstia de
Un dels poemes més autèntics, emocionants, intensos de Joan Salvat-Papasseit: segur que el necessitem, amb ironia, i amb llàgrimes i amb regust d’eternitat. “Res no és mesquí” Joan Salvat-Papasseit (1894 – 1924), simpatitzant d’”Estat Català” a la Barcelona de la “Rosa de Foc” –A Josep Obiols– Res no és mesquíni cap hora és isarda,ni és
Va dir: “Hay que fomentar la emigración de gentes de habla castellana a Cataluña y Valencia para así asegurar el mantenimiento del sentimiento español que comporta” (1983) Talment: “Si vols dominar un país, omple’l de la teua gent” (Benito Mussolini). Ó: “Hay que llenar Cataluña de lo peor que tenga España” (Martínez Anido, cap de
¡Oh donzella, oh abril, oh blat, oh anyell entre les brosses càndides com tu ! ¡Oh abril, oh blat, oh anyell, oh càndid nu entre el candor dempeus del blat novell ! Per a cada cintura du un anell l’aire d’abril, oh abril ! , i un somni duu (L’amor o el ganivet per l’aire
L’Esglèsia Catòlica és i ha estat una organització política i religiosa tradicionalment enfrontada als interesos geoestratègics de la nació catalana i per mor d’això i d’altres motius, vista per alguns catalans com un enemic a criticar i/o destruir. Aquesta postura, però, no té en compte el rerafons d’una institució bimil·lenària que continua influïnt en la
¡Era una època exaltant, aquella primavera de 1931! ¿N’hi haurà mai més cap de tan primavera com aquella? En Lluís i jo i tu i tots nosaltres , els estudiants revolucionaris, ens havíem trobat al Palau de la Generalitat el 14 d’abril aquella tarda inoblidable, quan el coronel Macià proclamà la República Catalana; !quins cabells
“De vegades converso amb persones ben proveïdes de capacitat crítica , però que renuncien a l´exercici d´aquesta facultat de seguida que es tracta del seu grup, del seu partit. Es produeix una estranya obcecació que falseja del tot la crítica a què sotmeten els altres. Encara que sembli mentida, troben impecable l´actuació dels seus quan