Les generacions i les “tornes”
Josep, fill de Jacob, i la seva família quedaren a Egipte amb el vist-i-plau del Faraó. Cal matisar que aquell faraó pertanyia als hicses, els pobles de la mar que van destruir l’Imperi Antic. Passats els anys, una nova dinastia indígena d’Egipte regnà des de Menfis.
Els israelites es multiplicaren a les fèrtils terres de Gosén, i els faraons, temorosos, els sotmeteren a esclavatge durant uns quatre segles, deu generacions. Durant la vuitena generació israelita a Egipte, el Faraó ordena la mort de tots els primogènits hebreus. Però vuitanta anys (dues generacions) més tard havia de venir la torna: la darrera plaga de Jahvè contra els egipcis. Havia de ser la mort dels primogènits egipcis, justament.
I és que talment sol esdevenir-se al llarg de la història: sembla que quan algun tirà s’ha acarnissat contra el poble-esclau, a les dues generacions de la matança ve la torna, el boomerang, el karma. És allò de la cançó: “la vida te da sorpresas…” o, com escrivia una comdenada a mort pel franquisme, en un poema clandestí , “Jasmina”, als jutges militars terroristes que la comdenaven a mort: “Just ara comença un procés insubornable on vosaltres sereu jutjats”.
Lluís XIV, el coent i odiós “Rei Sol” que introduí a ca nostra el seu genocida netet, eliminà tota oposició interna, fins i tot la dissidència catòlica (el jansenisme, branca bíblica i filoprotestant dins el catolicidsme francès de l’època). Però als vuitanta anys, si fa no fa, vingué la Revolució francesa contra la tiranie absolutista dels Borbons. Aquesta famosa revolució fou de caràcter burgés i democràtic i anà estenent-se i trasbalsant violentament el feudalisme i les autocràcies dels països catòlico-llatins i, més tard, dels ortodoxos esclaus. Cal fer esment que els països germano-protestants van viure revolucions més graduals socialment i un parlamentarisme més sòlid, d’ençà de la de Cromwell i dels seus puritans, a Anglaterra. Als EE.UU. independents, hi instauraren la primera democràcia moderna.
Lluís XIV i el seu netet escalfaren els Països Catalans com a psicòpates consumats que devien ser, i obriren les portes al cinisme corrosiu i a l’amoralitat cruel que, finalment, corcaren llurs ignominioses tiranies.
Igualment el generalot Franco, el dictador genocida, s’acarnissà cruelment contra el nostre poble indefens. Si fem càlculs, la nostra torna serà, si Déu vol, cap el 2018-25. Llavors és més probable, si no ens adormim, que aconseguim l’adelerada llibertat de l’Espanya que ens violà, i ens difama i ens odia sense motiu raonable, sols perquè som catalans (com ells són castellans). Què hi farem! Som i serem, tant si es vol com si no es vol, amb l’ajut de Déu!
Respon a Joan2 Cancel·la les respostes
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
ho escric aquí referent a la part (i) ja que la web no et funciona bé.
http://blocs.mesvilaweb.com/mrocar t’envia a un altre lloc de posts antics
el que ha sobreviscut és la religió i des de fa 50 anys l’estatalisme.
per altra banda si tu vincules jueu a isrealita amb el seu estat podriem dir que la meitat que no viuen en aquell estat (uns 6milions) són estrangers a casa seva i ens hauriem de preguntar pq no volen anar-hi a viure i els 3 milions de morts a polonia no eren polonesos eren uns exiliats que estaven allà.
i també m’agradaria dir que un convers voluntariament ja deixa de ser jueu igual que si tu tens un fill i es fa ateu ja deixaria de ser cristià o de la religió que siguis encara ho siguin els seus pares
aquestes coses passen quan vincules, religió amb la seva ‘història’, estat, poble, nació i fins i tot raça ja que pel que dius tu es despren que fill de jueus és jueu encara que ell decideixi ser d’una altra religió o convertir-se.
vindria a ser una mica com els catòlics que no et poden desbatejar i passes a ser un apostata que no es ven bé el mateix que no t’hagin batejat mai als seus ulls.
em sembla que ens hauriem de preocupar dels nostres problemes els dels catalans siguin de la religió que siguin i no fotre’ns en problemes d’altres si a sobre acabem barallant.nos entre nosaltres per problemes de tercers.