Israel i els Països Catalans
El poble jueu no ès sols una de les nacions més antigues que existeixen, juntament amb els copto-egipcis, els xinesos… No sols tenen l’únic idioma ressuscitat després de la mort, no sols han estat l’origen de les grans religions monoteistes que avui dominen el món (tal com Jahvè prometé a Abraham:
“I faré de tu una nació gran, i et beneiré, i engrandiré el teu nom, i seràs benedicció. Beneiré els qui et beneesquin, i els qui et maleesquin, els maleiré; i seran beneïdes en tu, totes les famílies de la terra” Gènesi 12:2-3. “Mira ara els cels, i conta els estels, si pots. Així serà ta descendència”, Gènesi 15: 5. No sols això, ans, com escrigué Charles Deloach al seu llibre Llavors de conflicte: “La història no enregistra cap altre cas de poble que hagi retingut sa pròpia identitat nacional després de tant temps en l’exili. Però els jueus, tot i que escampats entre totes les nacions i sense comptar amb un territori específic o un govern comú, van sobreviure i van esdevenir una de les grans meravelles de totres les esdats”. Tot seguit esmenta Mark Twain, que diu: “Tot és moridor, tret dels jueus. Totes les forces passen, però els romanen. Quin és el secret d’aquesta immortalitat?”).
Els catalans érem descrits com a judeo-catalanes pels falangistes i franquistes de l’època nazi. El famós propagandista de Franco, el general Queipo de Llano, en les seves xerrades radiofòniques que tants mals imitadors tenen ara la COPE, a les cadenes madrilenyes amb en Jiménez Losantos, a Tele 5, o en ABC o La Razón o El Mundo, deia coses com que calia que els catalans“hagan modificar la idea que en el mundo tienen de ellos, porque yo recuerdo de mis viajes por América, la idea que se tiene de Cataluña. En Amèrica, en general, dividen a los españoles en tres en tres clases: una,los vascos (…), el resto, sin distinción, gallegos, y, por último, otra clase distinta: la de los catalanes, a los que juzgan como una raza de hebreos, porque se valen de los mismos procedimientos que realizan los hebreos en todas las naciones del globo” (ABC, 26-9-1936). Paga la pena de fer-se una idea de qui era aquest individu: “Fusilaré a diez por cada uno de los nuestros que fusiléis, aunque tenga que sacarlos de la tumba. ¡Os vamos a despellejar vivos, canalla marxista!” (Queipo de Llano a través de Radio Sevilla, cal dir que compliren amb escreix aquestes paraules, perquè afusellaren unes 20 vegades més els franquistes que els antifranquistes).
O el lerrouxista reconvertit en franquista Antonio Martínez Tomás, quan parlava del “perill jueu” als Països Catalans: “Más de 50.000 hebreos hay establecidos entre Cataluña y Levante…”. Aquesta invasió,”maniobra del judaismo contra España”, seria vençuda per“la espada invicta del Caudillo” (Domingo, de Sant Sebastià, 3-4 -1938).
De fet, el catalanisme era present a la zona franquista com a obra del judaísmo i els nacionalistes catalans com a judeo-catalanes, en una abjecta imitació de l’antisemitisme nazi. Deia Southworth, estudiós del feixisme espanyol de l’època: “L’antisemitisme ocasional del règim de Franco era completament oportunista, per demanar favors abjectament als nazis; i no va pas construir mai cap de les bases de la seva doctrina, com sí ho foren l’anticatalanisme, l’antibasquisme o l’antigalleguisme”.
Ens podríem allargar molt més, però les semblances entre jueus i catalans són abundoses no sols en les comparacions de la fastigosa propaganda filonazi del franquisme, sinó en la psicologia històrica real. Als pobles que viuen aixafats per la força militar d’un imperi opressor, els toca espavilar. Com els furten els diners, els cal ser molt bons administradors (la típica “gasiveria” jueva o catalana). Als castellano-andalusos no els ha calgut ser gens administradors, car ja tenien les colònies per furtar tot el que podien: l’or d’Amèrica i ara l’espoliació fiscal dels Països Catalans. Però amb el pecat porten la penitència, car no han après a administrar, han estat uns estadistes megalòmans (d’ací llur feixisme del Juràssic inferior), uns economistes d’estraperlo (uns furta-gallines de la política) i, mancats d’esperit empresarial i desdenyosos del treball manual, incapaços totalment de gererar una burgesia industrial moderna i europea. Ja en plena època de l’Imperi es deia allò: de “hambre que baja de Castilla y la peste que sube de Andalucía i en essència, tal cosa està com estava: el llatrocini és castigat d’una manera o de l’altra. I si per força no es deixen castigar de dret, el càstig els vindrà de baix, no us atabaleu pas. A Mallorca hi ha la dita: “per tornar pobre hi ha dos camins, robar o fer feina en diumenge”. Ja els va be!, però mentre van caient encara ens oprimeixen.
Els catalans també tenim un gran deute espiritual i cultural amb els jueus. Els vam maltractar, per rapinya, i per això ens va caure al damunt la Inquisició castellana, la qual, amb el pretex d’acabar amb els judaïtzants, ens ofegà també a nosaltres en temps dels Reis Catòlics (la nostra intel·lectualitat era en bona part composta de jueus conversos, com segurament ho era Cristòfor Colom). Hem d’aprendre molt del lobby jueu, de la cultura i tenacitat dels jueus, i estrènyer relacions amb ells.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Escolteu! ben mirat, no gràcies. Els catalans i la nostra causa per la llibertat política no tenim res a aprendre del lobby jueu, gairebé m’atreviria a dir, de cap lobby, però en fi, no serem nosaltres els qui posarem pals a les rodes de la llibertat, vingui d’on vingui. Això sí, el camí que haurem de fer cadascú de nosaltres per a esdevenir ciutadans catalans de ple dret, no ens l’estalviarà ningú ni cap grup de pressió.
Barregeu d’una manera molt i molt miserable, l’Israel (actual Estat) i els jueus (en abstracte). Personalment dubte que tots els pobladors arribats d’un qualsevol racó de món a la bíblica terra promesa siguin, no ja sionistes, condició que hom pressuposa sine quanon, què ni tant sols jueus. En tot cas, per a que tothom ho entengui, per sort, no tots els jueus són sionistes. L’Estat actual d’Israel és, sense cap mena de dubte, la viva i sagnant expressió de l’antijudaisme contemporani. Així ho denuncien destacats membres de la comunitat jueva arreu del món occidental. Son realitats que cremen les entranyes dels més fanàtics i llurs imbècils acòlits. Res a dir en afers domèstics dels jueus que no tenen perquè afectar-nos als no religiosos, ni als budistes ni als coptes cristians.
D’altra cosa parlarem si ho fem del Dret Internacional, i en aquest aspecte, l’Estat d’Israel pot ser qualificat d’Estat Genocida. No vulgueu barrejar Catalunya amb genterola. Les questions religioses han de restar al marge de les causes polítiques i encara més dels Estats, mai han fet bona lliga.
Acabant de llegir el vostre escrit he vist que sabeu ben poc dels jueus, i això no em sap greu, però, allò que m’ha revoltat és la vostra pretensió de negar el dret dels catalans a ésser jueus, si els dona la gana. Tindreu ben poca cosa a dir en el nostre futur Estat Català on la llibertat religiosa entre altres llibertats, serà garantida.