Balances fiscals, el finançament dels valencians, per Rafael Beneyto:
http://www.fundacionexe.org/documents/demos002.pdf
Espoli fiscal dels Països Catalans i del PV (Estudi de S.I.-P.V.):
http://territori.solidaritatcatalana.cat/sites/default/files/presentacio_balances_fiscals0604.pdf
Aquest interessant estudi de Solidaritat Independentista demostra com fins a finals dels ’80 el País Valencià es trobava per damunt de la mitjana estatal, però que està en un procès constant de depauperització social.
Fins i tot els empresaris valencians, finalment, gosen reclamar a Madrid i ja piulen:
http://www.elperiodicomediterraneo.com/noticias/comunitat/empresarios-urgen-a-los-politicos-a-pactar-ya-una-financiacion-justa_734110.html
I el mateix PP valencià, i per suposat els altres 3 grups de les Corts valencianes (PsoE, Compromís, EUPV) reclamen un finançament proporcional
L’espoli és així des de fa segles.
Deixeu-nos exposar alguns exemples en un recorregut des dels més recent al més antic:
“Esto es la prueba de que el sistema funciona” (José Luís Rodríguez Zapatero, President espanyol del PSOE, tot referint-se a l’espoli fiscal contra Catalunya).
“El futuro económico de Cataluña es un país de albañiles y camareros” (Felipe González, senyor x de la guerra bruta i President espanyol del PSOE).
“Que vengan cada año estos catalanes a por alpiste” (Alfonso Guerra, portaveu del Govern PSOE).
“La presión fiscal en Cataluña es mucho más severa, en mucho, que en el Centro y en otras provincias, constituyendo gran ventaja tener en él o en ellas el domicilio social; ello motiva que importantes empresas de Cataluña tengan que fijar oficialmente su sede en Madrid.” José M. Marcet (batlle de Sabadell), Mi ciudad y yo. Veinte años en una alcaldia (1940-1960) , pàg.130
“A estos catalanes hay que ahogarles económicamente” (Francisco Franco, dictador genocida).
Aquest llibre és la “Geografia de Catalunya” de Flos i Calcat, del 1896. Edició facsímil
http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/12472749922389384210435/index.htm
Aneu directament a la plana 90 / 91:
http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/12472749922389384210435/ima0094.htm
http://www.lluisvives.com/servlet/SirveObras/jlv/12472749922389384210435/ima0095.htm
Canviant pessetes per euros, no sé de què em sona la història aquesta
“Antoni Gaudí amb el to de renyar-me, m’alliçonà: Què feies de voler recollir-li el barret? Ens roben tant com poden i encara els vols fer de criat”” (Ricard Opisso, 1947, conta a uns amics el que en Gaudí li diu quan a un alt càrrec espanyol li cau el barret en una visita a la Sagrada Família).
«Cal treure’ns de sobre la pèssima administració centralista que se’ns menja vius: deixeu-nos lliures amb els nostres propis recursos que ens esteu malmetent, deixeu-nos restaurar les antigues activitats i el comerç que donava glòria i crèdit als colors de la nostra bandera que tant s’ha deixat decaure, i deixeu-nos avançar pel camí que ens va portar i ens ha de portar novament al davant, junt amb els pobles civilitzats. Tingueu fe i força. Hi arribarem.» Domènech i Muntaner en el pregó de Manresa de l’any 1892.
“Jo´ m recordo haver vist plorar à molts Catalans el Juny de 1640, quan sortien à veure els Cavalls de les ordres militars qui se preparaven à Madrid y sentien ab molt sentiment les coses que´s deyen. Alguns preguntaven als soldats:
-Donde buena, señor soldado? y responien:
-A buscar el tesoro de Barcelona; (puix res atreya tant els seus cors com el banch y taula de la Ciutat, que ells anomenaven tresor).
-Hombres son los Catalanes, -replicaven alguns-, y se defenderan hasta la muerte!.
-Es verdad, responien, pero esta vez se acabará con sus fueros, vidas y tesoro, gracias a un poderoso ejército, y los que quedaremos con vida, seremos ricos; con el tiempo se dirá que los fueros existieron, pues Cataluña ha de ser nueva Castilla” (22 Abril 1641. Imprimatur. Josephus Fontanella. Laus Deo. Assessor). Comentari: Ara el tresor ja el tenen amb l’espoli fiscal.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!