La solució final per als catalans
“Si el III Reich hagués guanyat la Segona Guerra Mundial, ja s´havia disposat la deportació de població d´origen català –independentment de la seva ideologia-, cap a camps de concentració al nord d´Àfrica, i el posterior repoblament de la terra catalana amb gent vinguda d´altres terres d´Espanya. Com que el destí bèl.lic va imposibilitar complir amb la primera part del projecte genocida dels franquistes, no es va dubtar posteriorment de provocar l´allau migratori bestial que va patir Catalunya durant la dictadura, amb el fi de descohesionar la nació catalana” (Dr. Franz-Berndt Speicher, L´Estel de Mallorca, 1•7•1997).
La Sicherheitsdienst de la Gestapo, l’espionatge de la policia política d’Adolf Hitler, va muntar el 1937 l’operació coneguda com Papers de Salamanca, 200.000 kilos de documents robats als catalans i guardats a l’hospici de nens del carrer Gibraltar del quarter general de Francisco Franco. L’historiador del dictador Paul Preston ha destapat que el coronel de la SS Heinz Jost, condemnat a mort a Nuremberg, va dissenyar aquesta neteja racial d’Espanya.
El violent desacord del tren d’Hendaia amb Hitler (“Franco és pitjor que anar al dentista”) no era un poc creïble repartiment d’Àfrica, sinó la solució final dels catalans. El Führer no es va atrevir a deportar-nos com preu de sang del seu aliat per entrar en guerra. Una cosa era fer desaparèixer jueus dispersos del III Reich i una altra, jueus imaginaris a la seva terra. Els crims es fan d’amagat com la sagnant persecució muntada per la Gestapo. Tres milions de catalans, tots, estàvem fitxats. El cunyat Ramón Serrano Sunyer va encarregar a l’amic de la família Marcelino Ulibarri el saqueig. Després presidiria el tribunal de repressió, encarregat de les penes de mort. Només al Camp de la Bota, avui tapat pel Fòrum dels Especuladors, n’hi afusellaren 1.400. Tot el que no s’emportaren fou destruït, com llibres i revistes en català. Però no ho cremaven com a Alemanya, sinó que feien pasta de paper, molt millor negoci.
La magnífica Plaça Major de Salamanca està construïda també amb el botí de guerra de la destrucció de Catalunya el 1714.
L’arxiu dissenyat per la Gestapo a Salamanca agafava les 17 (de 50) províncies que lluitaren contra el feixisme. Però els castellans han recuperat els seus documents, com les famílies dels polítics Giner de los Ríos i Azaña. En canvi les famílies Cambó o Rovira i Virgili han rebut la mentida com a resposta. La Comissió de la Dignitat diu en un llibre (Editorial Milenio) que amagar el contingut i elevar un fitxer policial a valor d’arxiu és una jugada deshonesta per guanyar temps i no retornar documents obtinguts per la violència. El primer ministre de cultura postfranquista Ricardo de la Cierva avisava que tornar els Papers de Salamanca als catalans era trencar Espanya, com repeteix José María Aznar: “La propia nación española corre peligro.”
El coordinador de la Dignitat Toni Strubell pregunta: “Matthausen i Dachau queden en peu com memòria de l’holocaust. El que no s’entendria fora matenir uns quants jueus als barracons per Unidad de Archivo Judío. Resulta inimaginable que documents robats per nazis a la guerra no hagin estat tornats. Si Salamanca és l’arxiu de la Guerra Civil per què només té documents d’una minoria? Que no va haver-hi Guerra Civil a tot l’Estat?
Per què no hi traslladen els enormes fons que hi ha al menys en sis arxius espanyols? Per no parlar de la subvencionadíssima Fundación Francisco Franco. Si el ministre de defensa José Bono acaba de tornar la santa
creu ortodoxa espoliada per la División Azul a Rússia, per què no es pot tornar als catalans el que és nostre? En un Estat de dret tots els béns robats són retornats als seus propietaris.”
500 intel•lectuals i famosos de tot el món demanen el retorn, com els presidents Mario Soares o Francesco Cossiga. L’hispanista Henry Ettinghausen escriu: “És la perpetuació deliberada d’un acte d’Estat de robatori a mà armada. No fer res no és una decisió neutral sinó mantenir l’oblit col.lectiu i negar-se a posar fi a un dels pocs desastres de la Guerra Civil que encara poden arreglar-se.” El PSOE, en mestissatge amb el PSC i depenent d’Esquerra, serà tan culpable com el PP si no torna els papers de la Gestapo a Salamanca, capital de la Guerra Civil i, diuen, capital europea de la cultura.
Josep C. Verges
12.12.04
The Gestapo Papers (versió en anglès)
My father Josep Verges Matas, publisher of Destino, who was very well informed, told me that the violent disagreement in the Hendaia train with Hitler (“Franco is worse than a visit to the dentist”) was not the hardly credible carving up of Africa, but the Final Solution of the Catalans
The Gestapo Sicherheitsdienst, the spies of Adolf Hitler’s political police, set up in 1937 the operation known as the Salamanca Papers, 200,000 kilos of documents stolen from Catalans and kept in the orphanage of Gibraltar Street in Francisco Franco’s. headquarters. The dictator’s historian Paul Preston has uncovered that SS colonel Heinz Jost, sentenced to death in Nuremberg, designed this racial cleansing of Spain. My father Josep Verges Matas, publisher of Destino, who was very well informed, told me that the violent disagreement in the Hendaia train with Hitler (“Franco is worse than a visit to the dentist”) was not the hardly credible carving up of Africa, but the Final Solution of the Catalans. The Führer baulked at deporting all of us as the blood price of his ally for entering the War. One thing is the disappearance of the dispersed Jews of the III Reich and another, Imaginary Jews in their own land. Crimes must be kept hidden like the bloody persecution set up by the Gestapo. Three million Catalans, every single one, was on police file. Brother in law Ramon Serrano Sunyer entrusted the looting to friend of the family Marcelino Ulibarri. Later he presided the Repression Tribunal, in charge of death sentences. Just in Camp de la Bota, today covered by the Speculators’ Forum, 1,400 were shot. Anything not carted off was destroyed, like books and magazines in Catalan. But these were not burnt as in Germany, rather made into paper paste, which is more profitable. The magnificent Plaza Mayor of Salamanca is also built with war plunder from the destruction of Catalonia in 1714.
The archive designed by the Gestapo in Salamanca comprised 17 (of 50) provinces which fought against fascism. But Spaniards have recovered their documents, like the families of politicians Giner de los Rios and Azaña. In contrast the Catalan families of Cambo and Rovira i Virgili received just lies as an answer. The Dignity Commission says in a book (Publishers Milenio) that hiding the contents and making a police file into an archive is a dishonest ploy to gain time and not return documents which were obtained through violence. The first culture minister after Franco Ricardo de la Cierva warned that returning the Salamanca Papers to the Catalans would break up Spain, as Jose Maria Aznar repeats: “The Spanish nation itself is in danger.”
The Dignity coordinator Toni Strubell asks: “Matthausen and Dachau are kept as reminders of the holocaust. What would be hard to understand is keeping some Jews in huts for Unity of the Jewish Archive. It is unthinkable that documents stolen by the Nazis during the war have not been returned. If Salamanca is the Civil War Archive, why does it only have the documents of a minority? There was no Civil War in the rest of Spain? Why not take there the enormous collections held in at least six Spanish archives? Not forgetting the highly subsidised Francisco Franco Foundation. If minister of defence Jose Bono has been able to return to Russia the holy orthodox cross plundered by the Division Azul, why cannot Catalans have returned what belongs to us? In the Rule of Law all stolen goods are returned to their owners.”
500 intellectuals and famous people like presidents Mario Soares and Francesco Cossiga have asked for their return. Hispanist Henry Ettinghausen writes: “It is the deliberate perpetuation of a State of armed robbery.
Doing nothing is not a neutral decision, rather maintains collective amnesia and rules out remedying one of the very few disasters of the Civil War that can still be remedied.” PSOE, in mixed marriage with PSC and dependant on Esquerra, will be just as guilty as PP if they do not return the Gestapo Papers in Salamanca, capital of the Civil War and, it seems, European capital of culture.
——————–
2002 “Nunca fue la nuestra, lengua de imposición, sino de encuentro; a nadie se le obligó nunca a hablar en castellano: fueron los pueblos más diversos quienes hicieron suyo, por voluntad libérrima, el idioma de Cervantes.”
Juan Carlos I. Descendent de Felip V de Borbó (que abolí tots els drets de Catalunya com a país).
NO PLORIS PER UN POBLE QUE LLUITA, LLUITA PER UN POBLE QUE PLORA!
Som catalans per naturalesa, espanyols per coacció.
http://www.tribuna.cat/la-fotografia/politica/87576-lespanya-cavernaria-i-la-banalitzacio-de-lholocaust-lestrategia-per-acabar-amb-catalunya
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Mantindre unes bones relacions internacionals i d’infraestructures amb França no significa no respectar l’independència política i cultural de Catalunya.
Al igual que mantindre unes bones relacions amb Argentina, Xiles, Bolivia, Veneçola o Cuba no vòl dir una falta de respecte amb la seva independència política i cultural.
Al contrari que a Catalunya on mantindre unes bones relacions i d’infraestructures amb l’Estat espanyol faltant al respecte a la seva indepedència política, cultural i la seva personalitat pròpia.
I l’acceptació a Catalunya per banda de la seva classe política de forma tàcita i implicita de ser sota el xantatge, boicot i amenaça de l’Estat espanyol si no continua sent sota un sistema de relacions de depedència versemblant al colonial i d’esclau.
I aquesta situació s’aprofita per justificar i menystindre alhora des del Principat de Catalunya de igual forma amb el no respecte de l’independència polítia i cultural de la nacionalitat valenciana i la seva personalitat pròpia al País Valencià.
I aquesta procés de despersonalització de menystindre amb una manca de respecte de Catalunya respecte a la nacionalitat valenciana afavoreix el PP i va en contra d’unes bones relacions internacionals amb el país valencià.
Gràcies, us he respost 😉