LA SORT DELS ECLESIÀSTICS
“… ànimo perverso de todos los catalanes…”
Berwick ordenà d’empresonar al castell de Tortosa Josep Llampilles i Tomàs Torrens -dominics acusats d’encoratjar la resistència-, el trinitari valencià Josep Alcantarilla -col·laborador en la redacció del llibret Despertador de Catalunya-, i Jaume Anglada, cononge de Santa Anna -per haver estat artiller en la defensa de Barcelona-.
El 2 d’octubre de 1714, Berwick publicà un ban que donava el termini d’un dia per sortir de Barcelona i vuit dies per deixar Catalunya a més de cinquanta eclesiàstics -canonges, capellans i religiosos-. Ultra aquestes mesures, la Corte de Madrid estudiava què fer amb els religiosos catalans. Es va pensar d’empresonar-los, però per evitar problemes amb el Papa, Macanaz proposaria: “…que todos los frailes de los Conventos que la Religión tiene en Catalunya pasen a las Provincias y Conventos de Castilla, dividièndolos de tal modo que en cada convento halla de ellos los menos que se pudiere… Y que al mismo tiempo envíe cada General de los Conventos de estas Provincias de Castilla a los de aquel Principado otros tantos Religiosos, ô más si se necesitaren…”
Un ministro borbònic digué ben irònicament: “… respecto al animo perverso de todos los Catalanes, si después la conquista de aquel Principado se hubiesen de castigar todos los que han seguido al Archiduque, convendría llamar colonias extranjeras para poblar aquellos lugares…” Finalment la deportació no es portà a terme.
Un mes després d’arribar a Barcelona el nou capitán general, Castel-Rodrigo, manà processar el diaca i guerriller Ramon Moga, que havia continuat lluitant amb el seu grup armat després de l’Onze de Setembre fins a la seva detenció. Se’l va executar a garrot el 3 d’agost de 1715.
Durant tres anys es van desterrar religiosos, i pel novembre de 1718 encara es bandejaren de Barcelona cinc canonges per les seves homilies a favor de la resistència.
Prudenci Bertrana, a la seva novel·la El vagabund, testimonia l’ús de caserna que es donava encara a Sant Domènec de Girona, i a l’antiga Universitat, a principis del segle vint. Després de dos-cents anys d’ocupació molts altres edificis religiosos del país seguien tenint el mateix tracte.
L’arquebisbe de Tarragona, Isidre Beltran, fou expulsat de Catalanya el 15 de desembre de 1713, quan les tropes borbòniques ocuparen la ciutat. El 29 de gener de 1715 fou igualment bandejat el canonge Pere Vidal i Nin, que en els seus sermons i pregàries continuava referint-se a Beltran com a “nostre bisbe”.
Testimoni de l’execució del diaca i gerriller Ramon Moga el 3 d’agost de 1715.
“Señor mío. Con Carta su fha de 20 del passado, partíípe â vos, lo que se ofrecerá con motívo de la Servuestra de merced que firmínó e Buen del Breme Af íf, contra el Clerígo Diácono Raymundo Moga, por sus enormes de líos, y Sando el Obpo de Urgel, hecho eroíg 3 d Junio la frissión de degradaze en la forma que acostumbra, se executó la sentencia de garrote el 3 del Corriente Agosto.
Barcelona 3 de Agosto de 1715.
Si molts eclesiàstics foren desterrats, alguns altres foren empresonats. Per aquests es tria el castell de la Suda de Tortosa com a lloc de confinament.
(Del “Memorial 1714”).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!