25 de desembre de 2008
Sense categoria
5 comentaris

Genocidis contra Catalunya. 1- Guerra dels segadors (I)

LA NOSTRA MEMÒRIA HISTÒRICA QUE ELS NOSTRES HISTORIADORS I POLÍTICS SILENCIEN: PRIMER -DE TRES- GENOCIDI ESPANYOL CONTRA CATALUNYA: LA GUERRA DELS SEGADORS.

1638: Imposat un costós sistema de terços ple d’abusos, especialment a la zona fronterera amb França.  Els abusos dels terços i les acusacions de contraban contra la Generalitat obren una crisi creixent amb el poder central. El virrei de Catalunya reconeix que els boscs catalans estan deforestats per l’extracció de fusta per a la construcció de galeres.

20·7·1638: Palafrugell es revolta contra l’allotjament dels terços de Felipe IV que ocupen i espolien la vila, és un dels precedents de la Guerra dels Segadors. Els terços castellans saquegen Palafrugell. Considerada com el primer acte de la Guerra del Segadors.

D.7·1638: L’església de Llofriu (Baix Empordà) és saquejada pels homes de l’exèrcit castellà en represàlia pel combat de Palafrugell.

1·2·1640: El “tercio” napolità del capità Spatafora assalta el castell de St. Esteve de Palautordera, on pretenen allotjar-se 800 soldats, i n’assassina el mestre, Antoni de Fluvià-Torrelles i Llordat, i tota sa família. En Fluvià és un cavaller inofensiu dedicat a la pintura i a la pràctica de la religió, és assassinat a la capella de ca seva, per negar-se a obrir les portes. El Principat es pren la tragedia de Fluvià com si li l’haguessin feta directament a tota la nació catalana.

4 i 16·2·1640: Ordres reials al marquès de Villafranca de continuar retenint damnats a galeres que havien d’haver estat alliberats ja feia dos anys. Aquesta tàctica era normal en aquella època per part dels tirans espanyols.

3·1640: Repressió general: El virrei de Catalunya deté dos membres del Consell de Cent: Francesc Joan de Vergòs i Llorenç Serra, rep l’ordre de detenir el diputat militar barceloní F. de Tamarit i de Rifà, de confiscar els ingressos de la Generalitat i de fer una lleva a Catalunya de 6.000 homes. La lleva a més no va destinada a Catalunya, sinó a Itàlia. L’Audiència es nega a engegar una pragmàtica jurídicament il·legal en tots els aspectes sobre el manteniment de les tropes espanyoles allotjades a Catalunya. Suggereixen també la detenció de Pau Claris i Casademunt, per considerar que alimenta les protestes en mostrar-se obertament contrari a l’allotjament i nodriment de les tropes.
La commoció per la persecució contra dels nobles catalans objectors “per reial ordre” (sense les formalitats d’un acord previ del Parlament i del Consell de Cent) provoca un gran escàndol general. El virrei, el comte de Santa Coloma, es veu entre l’espasa de les ordres imperioses de Madrid i la paret de la indignació general a Catalunya. Les tropes castellanes bombardegen Perpinyà per oposar-se a deixar entrar la soldadesca dins la ciutat.

Principis·5·1640: El virrei ordena la destrucció de 20 cases a Sta. Coloma, i demana permís a Madrid per arrasar-la tota. Una ordre directa del rei mana, sens esperar “el informe de la Audiencia ni términos jurídicos, arrasar aquel lugar”. Amb una ordre tan explícita, el virrei, que ha de refer la seva malmesa autoritat, mana calar foc a tota la vila de Sta. Coloma de Farners. El mateix Claris descriu aquesa vila com a “receptio de homes facinerosos” (és a dir, de segadors).

3·5·1640: La població civil foragita els soldaders de Riudarenes (la Selva), on els vilatans han emmagatzemat llurs provisions per protegir-les del saqueig, i en represàlia la soldadesca destrueix Riudarenes i crema l’església amb gent que s’hi havia refugiat adins i també els objectes de culte o sagrats.

4·5·1640: Amer (la Selva), vila d’uns 70 focs (cases), l’algutzil reial Montrodon pretèn allotjar un “tercio” de més de 700 soldats. Batalla d’Amer entre pagesos i soldats de Juan de Arce. Ordenen destruir una part d’Amer.

14·5·1640: Sta. Coloma de Farners és saquejada i incendiada pels terços castellans. Els “tercios” troben Santa Coloma deserta, però a les cases hi ha gran quantitat de vi i de menjar. Després de complir, amb tota brutalitat, les ordres rebudes, arrasen al seu pas el que quedava del poble de Riudarenes.

Finals·5·1640: Els terços castellans es retiren cap a Mataró, i d’allí i de Blanes cap a Roses i Perpinyà, tot saquejant i calant foc (casos de Calonge, Palafrugell, Roses, Castelló d’Empúries).

30·5·1640: Els terços filipistes destrueixen Montiró (Alt Empordà).

11, 13 i 17 (ó 27)·6·1640: Perpinyà és bombardejada i en part saquejada i incendiada pels soldats de Felipe IV, però el poble els planta cara.

6·1640: “Jo´ m recordo haver vist plorar à molts Catalans el Juny de 1640, quan sortien à veure els Cavalls de les ordres militars qui se preparaven à Madrid y sentien ab molt sentiment les coses que´s deyen. Alguns preguntaven als soldats:
-Donde buena, señor soldado? y responien:
-A buscar el tesoro de Barcelona; (puix res atreya tant els seus cors com el banch y taula de la Ciutat, que ells anomenaven tresor).
-Hombres son los Catalanes, -replicaven alguns-, y se defenderan hasta la muerte!.
-Es verdad, responien, pero esta vez se acabará con sus fueros, vidas y tesoro, gracias a un poderoso ejército, y los que quedaremos con vida, seremos ricos; con el tiempo se dirá que los fueros existieron, pues Cataluña ha de ser nueva Castilla” (22 Abril 1641. Imprimatur. Josephus Fontanella. Laus Deo. Assessor). Comentari: Ara el tresor ja el tenen amb l’espoli fiscal.

  1. No sé com ens en desferem. Moltes vegades pens que la força de la nostra llengua ens alliberarà. Supòs que ells també ho pensen, és per això que la persegueixen tant. És molt difícil esborrar del mapa una llengua que té tants de parlants com la nostra, encara que estiguin reprimits o inhibits o cohibits. O comprats: aquests són els pitjors.
    Avui he menjat mandarines d’un corral de Mallorca on hi ha un mandariner que té setanta anys. Supòs que saps que en Franco va prohibir les mandarines de Mallorca, igualment la sobrassada i tot allò que fos el maleït ‘fet diferencial’. Al País Barsc (em pens que era a San Sebastián) abans de la guerra hi havia una gelateria on feien gelat de mandarina de Mallorca. De tot això n’Andreu Manresa fa uns quants anys en va treure un escrit a El País. El sistema que varen fer servir fou el de les subvencions. Enviaren una partida de valencians especialistes en cítrics a plantar taronges cadena i navel i les varietats que hi ha pertot, amb l’excusa que eren més productives. I a Muro, per exemple, qui més qui menys va sembrar quatre o cinc quarterades d’aquestes taronges. Ara, si tenies un mandariner dins el corral, no l’arrabassaves, just que fos per l’ombra que feia. Per això a Pollença, que no és agrícola, si hi ha una taronja és de les antigues: unes que tenen la pell fina i amb una gelada es fan malbé, però que si no gela, són més bones. O que tenen molt de pinyol: però escups i ja està. Són obsessius, contumaços. Afiquen el banyam i ja no el poden treure. I ara estan decidits a culminar tot el procés. No sé quina influència tindrà per a nosaltres la crisi mundial, ningú no veu res clar. Supòs que serem el darrer mot del credo. A mi el guió que han escrit per a la literatura catalana em sembla el catàleg d’una mercerieta de l’Eixample. Ja ho tenen tot previst, hi ha ‘numeros clausus’. I un dels premiats a l’última Nit de Santa Llúcia pel qual havia posat la mà al foc pensant no secorrar-me, em fa ballar el cap més del compte, jo que el vull tenir ben clar: fa uns quants mesos i arran d’una conferència a Sant Cugat, descobreix que en Porcel és independentista. Després d’informar d’aquesta descoberta amb un escrit publicat a la premsa digital, li donen feina a l’Avui. I ara, fa pocs dies, un guardó perquè quedi consagrat. Francament: més grolleria, impossible. Això no pot triomfar mai. Perquè si triomfava voldria dir que hi ha dues nacions sense estat que en corren un fum: una, perquè de nom són kurds, i l’altra, que som nosaltres, perquè tot i que tenim un nom més passador per poden triomfar, som curts de gambals.
    Molts d’anys per Nadal. I que els Reis ens duguin una mica de sort. No? 

  2. Nois, a RECOMANATS veig que hi heu posat “Coneixent el PP a fons”

    No sé com ningú no se n’adona que el PP a Catalunya no és ningú. El PP és fort a Espanya, però que no ens estimen i són els nostres enemics ja ho sabem. Aquests gent actua de cara.

    El que trobo a faltar a RECOMANATS i a tot arreu és “Coneixent el PSOE a fons” Aquests si que són perillosos amb els seus escolanets del PSC que els donen la coartada “catalanista”

    Els catalans com que es veu que som d’esquerres (uix!) no volem tocar els de la secta més malèvola que tenim ficada a casa. Algú encara creu que aquesta patuleia són d’esquerres?

    Si us plau, necessitem com el pa que es menja que algú ens expliqui qui són aquets “compañeros” que van de “bon amic”, però voten contra nosaltres.

    “Coneixent el PSOE” sabriem qui són els nostres enemics més perillosos i potser no badaríem tant. Els tenim a casa i menjant el “coco” de tothom qui s’hi apropa. Mireu sinó els “pobrets” d’ERC…

    Apa, estic esperant en candaletes “Coneixent el PSOE i els seus escolans del PSC” AIXÒ SÍ QUE SERÀ UN SERVEI AL PAÍS 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!