Especialment per a creients. Per a pregar, per ex., a la vespra del partit contra el Manchester Utd. o a la vespra d’algun esdeveniment sobiranista o quan hi ha algun problema amb l’Estat espanyol o francès.
|
SALMS LLIBRE I
40
Molts confiaran en el Senyor (Del mestre de cant. Salm de David.) 1 Amb tota esperança he confiat en el Senyor, i ell, decantant-se cap a mi, ha escoltat el meu clam. 2 M’ha tret d’un pou de desesperació, del llot i del fangar; ha posat els meus peus sobre la roca, ha envigorit els meus passos, 3 i m’ha posat a la boca un càntic nou, una lloança al nostre Déu. Molts ho veuran i temeran, i confiaran en el Senyor. 4 Feliç l’home que té posada la seva esperança en el Senyor i no s’ajuda dels rebels, que es desvien vers la incertesa. 5 Ens has prodigat tantes meravelles, Senyor, Déu meu! Tants propòsits a favor nostre com has acomplert! Ningú no se’t pot comparar. sobrepassa tot el que es pugui comptar 6 No et complaus en sacrificis i ofrenes, ans m’has obert l’enteniment. No has reclamat holocaust ni expiació. 7 per això he dit: “Mira, sóc aquí.” En el llibre de l’Escriptura m’és prescrit 8 de fer la teva voluntat. Déu meu, em deleixo en la teva Llei, ben endins del cor la tinc guardada. 9 He pregonat la justícia en la gran congregació; fixa’t que no he contingut pas els meus llavis, i tu, Senyor, ho saps. 10 No he amagat la teva salvació en un racó del cor; he proclamat la teva fidelitat i la teva justícia, no m’he callat la teva bondat i misericòrdia davant la gran congregació. 11 I tu, Senyor, no continguis la teva compassió per mi; que la teva bondat i la teva lleialtat em guardin sempre. 12 Són tantes les calamitats que m’aclaparen que no es poden comptar. Les moltes culpes m’han colgat fins a cobrir-me la vista. Són més que cabells tinc al cap; i el meu cor no pot més. 13 Digna’t deslliurar-me, Senyor; afanya’t a auxiliar-me. 14 Que quedin defraudats i avergonyits alhora tots els qui em busquen la vida per segar-la. Que reculin escarmentats els qui s’alegren del meu mal. 15 Que es retirin aclaparats per la vergonya aquells qui deien contra mi: “Ja li està bé!” 16 Que puguin alegrar-se i festejar-te tots els qui et busquen de cor, i sempre puguin dir: “Exalçat sigui el Senyor” els qui estimen la teva obra de salvació. 17 Ara jo sóc un pobre i un desvalgut, però el Senyor pensa en mi. Tu ets el meu auxili i el meu llibertador, Déu meu, no triguis més!
SALMS LLIBRE II
43
Tu ets la meva fortalesa 1 Fes-me justícia, oh Déu, i defensa la meva causa; allibera’m de la gent impia i de l’home fals i pervers. 2 Que tu ets, oh Déu, la meva fortalesa. Per què m’has rebutjat? Per què haig d’anar trist per l’opressió de l’enemic? 3 Envia la teva llum i la teva veritat; que elles em facin de guia, que em duguin a la muntanya santa i als teus tabernacles. 4 I arribaré jo a l’altar de Déu, al Déu que és l’alegria i el meu goig, i et lloaré amb l’arpa, Senyor, Déu meu! 5 Per què t’entristeixes, ànima meva, i et contorbes dintre meu? Espera en Déu, que encara podré lloar-lo, Salvador meu i Déu meu.
SALMS LLIBRE II
44
En Déu ens gloriarem en tot moment (Del mestre de cant. Dels fills de Corè. Maskil.) 1 Oh Déu, nosaltres mateixos ho hem sentit, els nostres pares ens han contat la gesta que vas realitzar en els seus dies, en aquells temps antics. 2 Tu, amb la teva mà, vas desposseir els pagans, i els vas implantar a ells; vas ensorrar els pobles per fer-los lloc. 3 Que no fou pas per l’espasa que s’apoderaren del país, ni fou el braç que els va donar la victòria, sinó la teva dreta i el teu braç, i la llum del teu rostre, perquè tu te’ls estimaves. 4 Tu ets el meu rei, oh Déu, que disposes l’alliberament de Jacob. 5 Per mitjà teu envestírem els enemics, en el teu nom trepitjarem els agressors. 6 Jo no confiaré pas en el meu arc, ni serà la meva espasa la que em salvi. 7 Tu ens has salvat dels nostres enemics i has cobert de vergonya els qui ens odiaven. 8 En Déu ens gloriarem en tot moment, i el teu nom glorificarem per sempre. (Pausa) 9 Ara, però, ens has rebutjat i avergonyit, ja no surts amb els nostres exèrcits. 10 Ens fas recular davant l’adversari, i els qui ens odien es carreguen de botí. 11 Ens deixes com ovelles per a la matança, i ens has escampat entre les nacions. 12 Has venut el teu poble per un no res, no l’has avaluat en cap preu. 13 Ens exposes a l’escarni dels nostres veïns, befa i burla dels qui ens envolten. 14 Ens has convertit en ofensa de les nacions, i branden el cap tots els pobles. 15 Tothora tinc davant el meu oprobi, i em cau la cara de vergonya, 16 pels crits del qui m’insulta i ultratja, davant l’enemic i el venjatiu. 17 Tot això ens ha passat sense haver-te oblidat ni haver trencat el teu pacte, 18 sense haver tornat enrere el nostre cor ni haver desviat del teu camí els nostres passos; 19 tanmateix, tu ens has aixafat en lloc d’afliccions, i ens has cobert amb l’ombra de la mort. 20 Si haguéssim oblidat el nom del nostre Déu, i estès les mans a déus forasters, 21 ¿és que no se n’hauria adonat Déu, que coneix els secrets del cor? 22 Ja que per tu estem exposats a morir contínuament, som tractats com ovelles per a la matança. 23 Desperta’t! Per què dorms, Senyor? Desvetlla’t, no ens rebutgis per sempre! 24 Per què ens amagues la mirada i oblides la nostra misèria i opressió? 25 La nostra ànima està abatuda fins a la pols, i el nostre cos prostrat a terra. 26 Alça’t, vine a auxiliar-nos, i deslliura’ns per la teva bondat!
SALMS LLIBRE II
58
Els malvats estan desviats des del si matern (Del mestre de cant. Al to de “Taixhet”. De David. Miktam.) 1 ¿És veritat, eminents, que feu justícia, que judiqueu rectament els homes? 2 Conscientment perpetreu injustícies; sobre el país pesa la violència de les vostres mans. 3 Els malvats estan desviats des del si matern, els mentiders estan extraviats abans de néixer; 4 porten un verí semblant al de les serps, són com un àspid sord que es tapa les orelles 5 per no sentir la veu dels encantadors, d’algun màgic expert en encanteris. 6 Oh Déu, trenca’ls les dents a la boca, esmicola’ls els ullals de lleó, Senyor. 7 Que es dissipin com les aigües que s’escolen, que les seves sagetes quedin espuntades. 8 Siguin com el llimac que s’arrossega, com l’avortó de dona; que no vegin el sol. 9 Abans que les vostres olles sentin la flama de l’argelaga, tant verda com seca, que se l’emporti l’huracà. 10 S’alegrarà el just en veure el càstig; xoparà els seus peus amb la sang del malvat, 11 i tothom dirà: “Cert que hi ha premi per al just, cert que hi ha un Déu que fa justícia a la terra.” SALMS
LLIBRE II
59
El Déu que m’estima em ve a l’encontre (Del mestre de cant. Al to de “Taixhet”. De David. Miktam. Quan Saül envià a vigilar la casa per matar-lo.) 1 Deslliura’m dels meus enemics, Déu meu, protegeix-me dels meus agressors; 2 allibera’m de la gent malvada i salva’m dels homes sanguinaris! 3 Mira que posen trampes contra la meva vida, s’apleguen contra mi gent de guerra. No és per culpa meva ni pel meu pecat, Senyor; 4 sense ofendre’ls s’apressen a preparar-se. Alça’t i vine aquí a veure-ho! 5 Tu, Senyor, Déu de l’univers, Déu d’Israel, desvetlla’t per castigar tots aquests bàrbars, no perdonis cap dels pèrfids criminals! (Pausa) 6 Tornen al vespre, lladren com gossos i ronden la ciutat. 7 Mira com bramen a boca plena, amb paraules feridores, i diuen: “Qui ho pot sentir?” 8 Però, tu, Senyor, te’n rius d’ells, et burles de tots els pagans. 9 Oh força meva, en tu espero, perquè ets, oh Déu, el meu refugi. 10 El Déu que m’estima em ve a l’encontre i em concedirà de veure vençuts els enemics. 11 No els matis, que el meu poble no se n’oblidi; dispersa’ls amb el teu poder i humilia’ls, Senyor, protector nostre! 12 Pel pecat de la seva boca, la paraula dels seus llavis és un pecat de la seva boca, que siguin atrapats en la seva supèrbia, per la blasfèmia i la mentida que diuen. 13 Suprimeix-los airat, suprimeix-los, que deixin d’existir! Que es faci palès que Déu regeix Jacob fins als confins del país. (Pausa) 14 Tornen al vespre, lladren com gossos i ronden la ciutat; 15 vaguegen buscant menjar, i, si no s’atipen, udolen. 16 Però jo cantaré el teu poder i aclamaré la teva bondat a l’albada, perquè has estat la meva defensa i el meu refugi el dia de l’angoixa. 17 A tu, força meva, cantaré salms, perquè ets, oh Déu, el meu refugi, el Déu que m’estima.
SALMS LLIBRE III
73
Déu és bo envers els de cor recte (Salm. D’Assaf.) 1 Certament, Déu és bo envers Israel, envers els de cor recte! 2 Però jo he estat a punt d’ensopegar, ha faltat ben poc que no rellisqués, 3 perquè sentia enveja dels insensats, veient la prosperitat dels descreguts. 4 No passen cap angúnia fins a la seva mort, i la seva vigoria és ben forta. 5 No participen dels sofriments humans, ni són atribolats com la resta dels mortals. 6 Per això duen l’orgull com un collar, i la violència com un mantell que els cobreix; 7 els salten els ulls de la greixor, el mal desig desborda del seu cor. 8 Escarneixen i parlen malignament, amb altivesa fan amenaces de violència; 9 alcen la seva boca contra el cel, i la seva llengua recorre la terra. 10 Per això el seu poble els va al darrere i a boca plena engoleix l’aigua que li donen, i diu: “Com pot saber-ho Déu? Que en té coneixença, l’Altíssim?” 12 Mireu, així són els descreguts: sempre tranquils augmenten la seva fortuna. 13 De manera que en va he conservat el meu cor íntegre i m’he rentat les mans net de culpa, 14 ja que cada dia sóc assotat, i el càstig em ve cada matí.
15 Si jo digués: “També jo raonaré així”, renegaria del llinatge dels teus fills. 16 Quan meditava com podria entendre això, ho veia com una empresa difícil, 17 fins que, penetrant els misteris de Déu, he comprès el seu resultat. 18 Certament, els duus al precipici, els empenys al desastre. 19 Com han quedat de sobte assolats; s’extingiren, consumits de terror! 20 Com quan un desperta d’un somni, Senyor, en desvetllar-te bandeges la seva aparença. 21 Quan tenia el cor amargat, i em torturava la consciència, 22 em comportava estúpidament i no comprenia res, era com les bèsties, davant teu. 23 Tanmateix, jo he estat sempre al teu costat, em tens agafada la mà dreta; 24 amb el teu consell em fas de guia, i després m’acolliràs en glòria. 25 Quin altre hi ha per a mi al cel? Fora de tu no tinc altra satisfacció a la terra. 26 El meu cos i el meu cor defalleixen, però la fortalesa del meu cor i la meva porció serà Déu per sempre! 27 Perquè els qui s’allunyen de tu es perdran; exterminaràs tots els qui se n’aparten. 28 Per a mi, acostar-me a Déu és el benestar; poso en el Senyor, Déu sobirà, la meva confiança, a fi de pregonar totes les seves obres.
.
|
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!