RACISME, PREJUDICI I MENYSPREU:
“A la orilla de un barranco/ dos negros cantando están:/ ¡Dios mío! ¡Quién fuera blanco…/ aunque fuese catalán!”) (Cant de negres i mulatos de Cuba, mentre treballaven sota la dominació espanyola).
“De aquellos que dicen ser gallegos, catalanes, vascos…antes que españoles, desconfiad siempre. Suelen ser españoles incompletos, insuficientes, de quienes nada grande puede esperarse” (Antonio Machado).
“La víspera de iniciarse la discusión parlamentaria del Estatuto catalán, los vendedores de ciertos periódicos, obedeciendo sin duda a una consigna, y creyendo halagar los sentimientos populares, pregonaban a grandes gritos, por la calle de Alcalá, los artículos de “El Imparcial” contra el Estatuto. Grupos de estudiantes, lectores de “El Debate” desde luego -hay que decirlo en honor de la F.U.E.- gastaban estúpidamente, en la primavera de su vida, sus energías juveniles vociferando contra el Estatuto” (Alexandre Jaume, Impresiones de un constituyente (1931-1933), Palma de Mallorca, 1933, extret del llibre El mallorquinisme polític (1840-1936), Anselm Llull, Eds. Catalanes de París).
“El decreto de Franco aboliendo la autonomía de Cataluña tenía apasionados suscriptores entre los republicanos” (Negrin, president de la 2ª República espanyola).
“¡Perros catalanes! ¡No sois dignos del sol que os alumbra!” (Governador militar franquista Aymat, 1939).
“No hi havia prou jueus a Espanya com perquè llur persecució interessàs la Falange en la mesura que sí l’interessava la persecució dels catalans, dels bascs i d’unes altres minories regionals”. “L’antisemitisme ocasional del règim de Franco…no constituí mai una base doctrinal, com sí, en canvi, ho foren l’anticatalanisme, l’antibasquisme i l’antigalleguisme” (Herbert R. Southworth, en parlar de l’antisemitisme del feixisme espanyol d’avantguerra) .
“Judío es Companys * -descendiente de judíos conversos-, y no hay más que verle la jeta para comprenderlo, sin necesidad de más exploraciones en su árbol genealógico” (Edición franquista del ABC, Sevilla, 20-12-1936). (*President català que acabà detingut per la GESTAPO afusellat per Franco, igual que el President del Barça, prop de Madrid).
“Espanya no és res més que la disfressa del racisme castellà” (Mossèn Josep Armengou, Berga 1910-1976, eclesiàstic i escriptor catalanista) .
“El Presidente de la Generalitat no pinta nada” (Julio Feo, esbirro de Presidencia del govern del PSOE a l´epoca Gonzalez).
«És curiós que els més culpables acusin els més innocents. L’esquerra espanyola s’avé perfectament amb el colonialisme i està ben disposada a fer costat a les organitzacions dretanes i alguns cops neofeixistes que el defensen i, per tant, a ajornar la lluita social que és la raó primera de la seva existència, puix que també per a ella la unión sagrada té prioritat sobre el conflicte entre classes, la solidaritat proletària, l’internacionalisme que en la seva versió correcta no consisteix pas en l’asserviment de comunitats més indefenses, en la imposició d’una cultura pretesament “superior”. Tota aquesta gent amb tanta poca capacitat de comprensió quan se’ls toca allò que tossudament tenen per seu, bé són favorables a la descolonització quan afecta d’altres Estats, i així la veurem promoure campanyes de solidaritat i constituir comitès d’ajuda als oprimits d’indrets llunyans mentre donen llenya als qui tenen més a prop i a favor dels quals, per aquesta raó de proximitat, podrien emprendre accions eficaces en lloc de fer-los la traveta» (Manuel de Pedrolo, escriptor català).
Els catalans som per a l’espanyolisme el que els jueus per als nazis, i l’anticatalanisme no és sinó l’antisemitisme espanyol. Els catalans conscients, igual que els negres o els jueus o tantes altres nacions trepitjades al llarg de la història, hem d’esforçar-nos al màxim, perquè anem contracorrent (discriminat per les lleis, sàdicament calumniats pels mitjans de comunicació espanyols, etc.).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Últimament m’estic assabentant de coses d’en Machado que m’estan posant en crisi fins i tot el seu “Castilla miserable/ayer dominadora/envuelta en sus andrajos/desprecia cuanto ignora”.
A mi hi ha un escriptor d’ellos que m’agrada molt, un de la meva edat: en Javier Marías. Però francament, amolla unes coses, darrerament, que em rebenten tots els seus llibres. A causa d’això, sóc refractària a llegir el darrer, i en tenia moltes ganes. De cada dia em posa més difícil separar persona i llibre, que és una pràctica higiènica elemental.
I una altra cosa: crec que menja el cervell a Coetzee, que és amic seu. Coetzee és el meu escriptor favorit, a molta distància de tots els altres. Però va amollar unes coses fa poc sobre l’apartheid sudafricà a les quals vaig trobar molta intertextualitat amb el que amolla Marías dels catalans