AMENACES I VIOLÈNCIA, MENTALITAT GENOCIDA:
(Als colonitzadors, quan venen a “provincias” i assisteixen a una ballada de folklore català) “només els manca el Salakof” (Carles M. i Espinalt, 1920-1993, patriota català fundador de la Psicoestètica) .
“Catalunya és l´Amèrica dels espanyols” (Isidre Gelabertó Sala, treballador català).
“Jo´ m recordo haver vist plorar à molts Catalans el Juny de 1640, quan sortien à veure els Cavalls de les ordres militars qui se preparaven à Madrid y sentien ab molt sentiment les coses que´s deyen. Alguns preguntaven als soldats:
-Donde buena, señor soldado? y responien:
-A buscar el tesoro de Barcelona; (puix res atreya tant els seus cors com el banch y taula de la Ciutat, que ells anomenaven tresor).
-Hombres son los Catalanes, -replicaven alguns-, y se defenderan hasta la muerte!.
-Es verdad, responien, pero esta vez se acabará con sus fueros, vidas y tesoro, gracias a un poderoso ejército, y los que quedaremos con vida, seremos ricos; con el tiempo se dirá que los fueros existieron, pues Cataluña ha de ser nueva Castilla” (22 Abril 1641. Imprimatur. Josephus Fontanella. Laus Deo. Assessor).
“Mientras queden catalanes y piedras hemos de tener enemigos y guerra”
(L’anticatalà Quevedo escriu sobre la guerra contra Catalunya amb una insinuació potser genocida, 1644).
«Por el justo derecho de conquista que (de estos reinos) han hecho mis armas» (Felip V al Decret de “Nueva Planta”).
“El problema catalán no se resuelve, pues, por la libertad, sino con la restricción; no con paliativos y pactos, sino por el hierro y por el fuego” (“La Correspondencia Militar”, Madrid, 13·12·1907).
“Una persona de mi conocimiento asegura que es una ley de la historia de España la necesidad de bombardear Barcelona cada cincuenta años. El sistema de Felipe V era injusto y duro, pero sólido y cómodo. Ha valido para dos siglos” (Memorias, de Manuel Azaña, President de la 2ª República Espanyola).
“Castilla siente de cerca el placer anticipado de su próxima revancha. Vemos en peligro cierto nuestro pueblo, nuestra alma, nuestro país. Ya es imposible prolongar el letargo. Castilla se levantará y con ella toda España; porque España quiere vivir sabrá demostrar en momentos definitivos que toda ella es Castellana” (Onésimo Redondo, dirigent feixista espanyol, 1934).
“En esta región contamos con muchos aliados, pues los anarquistas que dominan en la misma se han encargado de matar a la mayor parte de los separatistas, que renegaban de ser españoles” (Francesc Ferrer i Gironès recull en el seu “Gran llibre per la independència” la frase escrita per un militar espanyol al diari argentí La Nación l’any 36 sota el pseudònim de Armando Guerra on diu referint-se a Catalunya).
“Transformaremos Madrid en un vergel, Bilbao en una gran fábrica y Barcelona en un inmenso solar” (General Queipo de Llano. Emissió radiofònica, 1936).
“Catalán, judío y renegado,
pagarás los daños que has causado.
Arriba escuadras, a vencer,
Que en España empieza a amanecer” (Versió del Cara al Sol cantada durant la Batalla de l´Ebre, 1938).
«La entrada de nuestras gloriosas armas en territorio catalán» (Decret del general Franco de 1938, abolint l’Estatut d’autonomia de Catalunya).
“No estoy haciendo la guerra contra Franco para que nos retoñe en Barcelona un separatismo estúpido y pueblerino No hay más que una nación: ¡España! Antes de consentir campañas nacionalistas que nos lleven a desmembraciones que de ningún modo admito, cedería el paso a Franco sin otra condición que la que se desprendiese de alemanes e italianos” (Negrín, President de la 2ª República espanyola “antifeixista” ).
“El terrorismo en el País Vasco es una cuestión de orden público, pero el verdadero peligro es el hecho diferencial catalán” (Felipe Gonzalez, President del Govern espanyol, del PSOE).
“Al crit de “Viva España” els militars assaltaven els locals del Cucut i de La Veu de Catalunya el 1906. Al crit de “Viva España” els franquistes assaltaven el poder el 1936. Al crit de “Viva España” ens han imposat silenci, ens han afusellat, ens han envaït, ens han colonitzat i han escurat les nostres butxaques. El nom tètric d’Espanya ha servit per emparar totes les ambicions, totes les tiranies, tots els colonialismes, totes les inquisicions, totes les explotacions, tots els genocidis. Cap home ni poble de la Península no podrà considerar-se alliberat, mentre no haurem esborrat del mapa el fúnebre nom d’Espanya” (Mossèn Josep Armengou, Berga 1910-1976, eclesiàstic i escriptor catalanista) .
“En el supòsit que a mi m´amoïnés tenir un cognom castellà, sensació que no experimento, tractant-se del nom Muñoz sentiria la joia de saber-lo de reminiscències jueves. Poble, el jueu, amb el qual m´hi sento identificat, perquè els jueus, com els catalans, han patit un drama –ells més que nosaltres- que no voldria ni per al meu pitjor enemic: veure´s a punt d´ésser exterminats com a poble i per pobles –més forts en gent, però més pobres d´ànima- que detesten i envegen catalans i jueus, sense saber-ne ben bé les causes” (Carles Muñoz Espinalt, 1920-1993).
“En caso de que Cataluña se independizase, no dudaría en usar la fuerza con tal de asegurar la unidad de España” (Manuel Fraga Iribarne, *1922, polític transfranquista gallec).
“A vegades penso que aquell camp de concentració no ha desaparegut del tot, perquè encara tinc damunt meu aquella mateixa bandera que em volia destruir” (Joan B. Cendrós i Carbonell, “Avui”, 10 de juliol de 1986).
“Cap dels detinguts no oblidarà mai el pas per comissaria. Entre insults i amenaces constants sofriren un tracte degradant i fins i tot tortures. Només arribar a Torredembarra, amb les mans lligades amb cordes, els feren agenollar cara a la paret durant més de dues hores, alguns fins i tot tres, al crit de “¡Al suelo como perros!”. La llengua catalana fou negada fins i tot per a usar-la entre els detinguts a crits de “¡En cristiano!”, “¡En español, polaco!” o fins i tot “etarras” y “perros catalanes”.. .¡A estos perros catalanes ni agua!”, deien. En alguns casos, en anar al lavabo, comprovaven desesperats que de l’aixeta no en sortia ni una gota. Un d’ells va necessitar assistència mèdica dues vegades ja que començava a patir taquicàrdies. ..” (Detenció arbitrària de joves per la guàrdia civil el 28-7-2002).
“Cal posar tancs en el territori que cometi un acte de desobediència constitucional” (2005, juny, l’Albert Boadella, dramaturg, en una entrevista al diari ABC, tot fent referència a les reivindicacions nacionalistes catalanes, al nou Estatut i model de finançament).
Poble que no canta, mor. Si no ens deixen cantar és perquè volen matar-nos Anem amb molt d’esme perquè els jueus tampoc no es pensaven que la pujada de Hitler al poder, malgrat ser un antisemita declarat, podia acabar amb 6 milions de jueus exterminats. No se’l cregueren ni pensaven que “en temps moderns i al cor de la civilitzada i culta Europa” pugués ocórrer semblant genocidi. I, quant a Espanya, hi ha molts precedents de genocidis –és delinqüent molt reincident i mai no condemnada- i en concret tres contra la nació catalana. Europa no és culta ni civilitzada ni ho ha estat mai, va plena de sadisme estatista, i si no fos pels Estats Units, encara tindríem els grans imperis opressors: Rússia, Alemanya, Austria-Hongria, Turquia, etc., més els colonials.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!