INFORMACIONS EN CONTRA DE L’OPRIMIT:
“El rei va enviar la resposta següent: «Al governador Rehum, al secretari Ximxai i als altres col·legues seus que resideixen a Samaria i a la resta de la Transeufratina. Salut!
»L’informe que ens heu enviat m’ha estat llegit amb tot detall. He ordenat que es fessin investigacions i s’ha pogut constatar que, des dels temps antics, Jerusalem es revolta contra els reis i s’hi produeixen rebel·lions i sedicions. També s’ha comprovat que hi havia hagut en aquesta ciutat reis poderosos que dominaven tot el territori de l’actual Transeufratina i hi recaptaven impostos, tributs i drets de pas.
»Per tot això, doneu l’ordre de suspendre les obres, i que aquesta ciutat no sigui reconstruïda fins que jo mateix no ho disposi. Actueu amb tota diligència en aquest assumpte, no fos cas que la situació empitjorés i el govern imperial se’n veiés perjudicat»
La còpia de la resposta del rei Artaxerxes va ser llegida a Rehum, al secretari Ximxai i a la resta dels seus col·legues. Immediatament es van presentar a Jerusalem i van obligar els jueus a interrompre les obres per força” (Esdres 4: 17-23, s. V a. C.).
DENÚNCIA CONTRA ELS ABUSOS ESPANYOLS.
“Catalunya palpitava, mal acrisolada estava i en eclipsi, i sas lleis en tenebras. Amenaçava-la lo Castellà de mort i deshonra general, esclavitud i funest pillatge (…) Catalunya isqué del jou cruel dels moros per los auxilis de França, i vui torna a França perquè defense lo que li donà i restituí, tornant-se a ella baix son domini en l’ocasió més apretada i perillosa, tenint a l’enemic poderós, victoriós i ple de despulles, a la vista de son cor” (“Diccionari de tres llengües, Castellana, Francesa i Catalana”, 1646, de l’impressor gascó Pere Lacavalleria en el context de la Guerra dels Segadors contra Felipe IV).
“Sempre, en el moment en què el meu esforç per donar solució al plet català semblava que seria coronat per l’èxit, ja sigui donant la cara, ja fent moure persones o entitats sobre les quals influïa, el caliu anticatalà que persisteix sempre, més o menys cobert de cendra, en l’ànima castellana, s’abrandava de nou i em creava un obstacle insuperable”
(Memòries, de Francesc Cambó, polític regionalista català).
“Parlem per a sords i contra gent que té una excel·lent oïda” “Cal no oblidar que tota política que no fem nosaltres, serà fet contra nosaltres” (Joan Fuster, Sueca, 1922-1992, assagista pancatalà).
“La realitat assenyala que no estem units a ningú, sinó que hi estem sotmesos” (Manuel de Pedrolo i Molina, 1918-90, escriptor i independentista català).
LA FITA SOBIRANISTA:
“Ningú no pot ser solidari amb un altre, amb uns altres, si no disposa dels mitjans d’ésser-ho i, en primer lloc, d’aquella llibertat sense la qual no és del tot i, doncs, res no se li pot retreure.
És massa demanar, des d’aquí, que hom faci cinc cèntims de com un poble oprimit pot ajudar els altres pobles sense lluitar per ell mateix i, més encara, quina forma ha d’adoptar el seu suport quan entre aquests pobles hi ha també aquell que ens reprimeix?
En el gest independentista hi ha inclosa l’acció d’alliberament d’aquelles comunitats dominants les quals retreuen amb tanta mala fe que les dominades són insolidàries: una Catalunya (Països Catalans) lliure alliberaria automàticament quelcom en els pobles de cultura castellana, puix que es desfarien de cop de la sobergueria que els enverina i els priva d’enfrontar- se amb els problemes reals de llur/la seva terra; a l’esquerra, sobretot, li farien un gran favor en desmarcar-la de la dreta o, més bé, en ajudar-la a convertir-se, ara de debò, en una esquerra que forçosament ha de combregar amb aquells mots de Lenin que repetirem una vegada més: “Cap nació no pot ser lliure si oprimeix una altra nació” (Manuel de Pedrolo).
“L’emancipació nacional de Catalunya és factible a curt termini, i la seva legitimitat és avalada tant pels principis bàsics de la democràcia com pel dret internacional i la mateixa normativa constituent de la Unió Europea” “Finalment lliures, els ciutadans de Catalunya deixaríem d’actuar en el món a través d’un subjecte interposat; tot el nostre impuls, tot el nostre talent, tota la nostra riqueza repercutiria només sobre nosaltres; i nosaltres, a través de les nostres institucions, decidiríem com administrar- ho (…) En definitiva, deixaríem de tenir per sempre més aquesta desagradable sensació de treballar perquè un altre ens expropiï els fruits que generem i que, a més a més, com ha pasta en ocasions, ens insulti mentre ens els arravata” (Hèctor López Bofill, 1973, Doctor en dret constitucional) .
“L’únic avantatge de debò (de la independència) seria el canvi -fonamental- en la mentalitat de la gent, tant de molts catalans com gairebé tots els estrangers. Aquests, per exemple (…) quan parlen d’un lloc com Catalunya, (tenen una) posició clara: si no hi ha fronteres, no hi ha país, només una comunitat de torracollons nacionalistes que volen malmetre l’ordre mundial insistint en el dret de fer servir el patuès local” (Matthew Tree, *1958, escriptor britànic catalanòfil).
CONSEQÜÈNCIES
“Així com mantens una persona avall, alguna part de tu ha d’estar-se allà avall, ço vol dir que no pots elevar-te com altrament sí podries” (Marian Anderson).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!