26 d'abril de 2013
1 comentari

Canvi a fons per sobreviure, ara ja!

  El nostre esclavatge s’ha de trencar com tots els esclavatges: perquè hàgim millorat tant en molts aspectes que els nostres negrers ja no ens puguin tirar el rall. Més-sí (Messi).

  Mentre que els països escandinaus són els qui més respecten drets humans democràtics i mediambientals, l’economia alemanya o holandesa funcionen bé, a Gran Bretanya hi ha oferta de treball, etc…

  Als PIIGS (Portugal, Ireland, Italy, Greece, Spain) tot són retallades, deute, crisi, corrupció, endollisme, aldarulls, atur…

  I no parlem de la tradició de dictadures militars i de democràcia-escombreries d’aquests estats sudencs…

  Es a dir, als països protestants la democràcia, l’economia i fins i tot el respecte als drets humans rutllen passablement bé, mentre que als catòlics i ortodoxos són un desastre. No parlem ja d’estats islàmics o “confessional-ateus”…

  Les dades “macros” com aquestes no poden ser mai fruit de la casualitat, sinó de diferents caracteriologies i escala de valors.

  Si volem anar endavant ens cal canviar seriosament d’enfocament vital i mental. I un culdesac, una crisi, és el moment escaient per a fer-ho.


 “Ah, si el meu poble m’escoltàs!

Si Israel seguís el meu camí!

  Ben prest jo abatria els seus enemics,

la meva mà es giraria contra els seus adversaris” (Psalm 80 ó 81: 13-14).

  L’actual situació és com una prefiguració, un auguri, una idea, un cop de vista a l’abisme, a l’infern: Espanya és l’infern, el PP els dimonis, i el poble la munió dels condemnats.

  Els enemics de Catalunya l’ocupen perquè tenen un paper d’herència falsificada.

  Tanmateix, si Catalunya cercàs a “la Notaria”, trobaria l’herència autèntica i podria ser lliure.

  Però “els altres” també han convençut Catalunya que aquesta “suposta” herència autèntica és un mite estúpid i que no ha de cercar res.

  Catalunya es queda en la descreença i en l’apatia.

  Com més passa el temps i no fa res, més esclavitzada està.

  “Oh pobra, batuda pels vents” (Isaïes 54:11).

  Xirinacs, Gaudí, Gandhi, Bolívar, Ortega, Chavez, Menxú, Rizal, Martí, Moisès, Jefferson, Collins, Gamper, Carrasco i Formiguera… CREIENTS I INDEPENDENTISTES

  “Si vols avançar un metre, has d’apuntar a l’infinit” (Joan Brossa).

 “Apunta al cel i tindràs la terra d’afegit. Apunta a la terra i no arribaràs enlloc” (Clive Staples Lewis, 1898-1963, novel·lista cristià nordirlandès).

 

  Gaudí, cristià i catalanista: http://www.gaudiclub.com/ingles/i_links/i_beat3.html

L’obra d’en Gaudí: http://www.ctv.es/USERS/ags/GAUDI.htm.

  La Sagrada Família d’en Gaudí, la seva obra cimera, en forma de les 4 barres de la senyera, símbol de les 4 lletres hebrees de J H W H (=Jahvè: Jo sóc el qui Existeix).

  “L’apel·latiu del nom cristià no deu esser considerat bo o dolent al marge dels fets que l’acompanyen” (Apología, de Justí, cristià del s. II).

 
   
“I el Crist? Fou un anarquista que triomfà. Fou l’únic” (André Malraux, 1901-1976, novel·lista francés).  

 

  El moviment feminista començà als Estats Units de la mà de quàqueres des de principis del s. XIX.

  Igualment el moviment antiesclavitud també començà dels quàquers. I Greenpeace.

  Els quàquers són un grup religiós pacifista que celebra reunions religioses molt silencioses i es dedica també al canvi social i als drets de la gent que pateix marginació o injustícia.

  Durant la Guerra 1936-39 molts vingueren a la zona republicana a ajudar, per ex. obriren menjadors gratuïts a Barcelona i d’altres llocs.

  I el Barça també fou fundat per protestants, liderats per Joan Gamper, suís protestant catalanista.

  Molts avanços socials començaren amb el cristianisme. Així, per ex., l’abolició de la crucifixió (mètode de mort prou comú en el món antic) o del dret del “Pater Familias” a assassinar uns altres membres de la seva família.

  “Qualsevol nació que vulgui assegurar la seva durada i demostrar el seu dret a l’existència ha de descansar damunt una base religiosa” (Otto von Bismarck, artífex de la reunificació dels Estats alemanys).

  “…quan vim nostra senyera sus en la torre, descavalgam del cavall e endreçam-nos vers Orient e ploram de nostres ulls e besam la terra per la gran mercè que Déu nos havia feita” (Crònica de Jaume I, després de la rendició de la ciutat de València, 9 d’octubre de 1238). “Totes les coses del món són moridores i es perden, i solament l’amor de Déu queda. I jo Jaume el rei, coneixent que aquesta és la veritat, i les altres mentida, volguí girar als manaments del Nostre Senyor el meu pensament i obres i deixar les vanes glòries del món per aconseguir el seu Regne” (Jaume I el Conqueridor, 1208-1276, rei i creador dels Països Catalans).

 

  Així Jeremies crida en nom del Senyor: «¿Podrà una donzella oblidar-se del seu abillament o una núvia d’engalanar-se? En canvi, el meu poble s’ha oblidat de mi durant molts anys” (Jeremies 2:32)»
   
“I el Senyor es meravella: «

¿Hi ha hagut mai cap nació que hagi canviat els seus déus? Si bé aquests no ho són, de déus. Però el meu poble ha canviat la seva glòria per allò que no serveix per a res» (Jeremies 2:11)»   «El bou coneix el seu amo i l’ase el pessebre del seu amo. Però Israel no en sap, el meu poble no té discerniment» (Isaïes 1:3). O Jeremies: «La cigonya, en el cel, coneix la seva estació; la tórtora, l’oreneta i la grua observen el moment per a retornar; però el meu poble no reconeix l’ordre establert pel Senyor” (Jer. 8,7).

  Els catalans tenen una gran incapacitat espiritual en comparació als pobles amb Estat propi (com és habitual). Difiniria la diferència així: els pobles lliures escolten amb algun grau de sinceritat, els esclaus en desconfien i no s’hi interessen de cor. Aquest és el punt clau que diferència la llibertat de l’esclavitud. Encara així, en comptes d’imitar els guanyadors (els protestants) i treballar el cor, s’autoimiten immodestament com en cartró-pedra, i, per tant, es queden eternament penjats en el patiment i la misèria nacional que tant avorreixen. Aqueixa és l’absuda psicologia de la majoria d’independentistes catalans. Es un autocàstig. Perquè la mediocritat espiritual és autoinflingida, com qualsevol mediocritat. Es una falta de fondària i de sinceritat envers el Cosmos més enllà de les funcions més bàsiques i els interessos més materials.
  El nivell pragmàtic-material és molt i massa característic dels catalans, però aquest nivell és només un segon nivell en els països avançats (protestants i jueu), on el raonament de primer nivell és espiritual, que és com l’acer o l’or dels raonaments. Els catalans manquen d’aquest primer nivell, prioritari i que en els països lliures i avançats elimina automàticament els raonaments dels segon nivell o els readapta. Per això Holanda, Islàndia o Finlàndia són països lliures, realment cultes i avançats, democràtics, etc., mentre Catalunya és una esclava plena d’immigrants sense integrar, sociates endollats, multicultis anti-tot i un llarg etcètera. Perquè, si ens cenyim a allò pràctic-material i immediat, sense substrat espiritual, el que fan tota eixa colla és també molt pràctic i “material”.  Catalunya, or-i-flama, té les barres de la passió pel benestar, per la bona vida, però la discòrdia civil, la repressió i l’espoli li ve tot seguit, perquè l’atreu fatalment. Perquè la riquesa segura és la fonamentada sobre Déu i no pas sobre el pragmantisme materialista, l’orgull i l’ambició.

  “Quan tenia deu anys, m’agenollí una nit vora el meu llit i prometí a Déu que havia de dedicar ma vida a l’esforç per l’alliberament del meu país. He mantingut aqueixa promesa…Assumesc d’estar parlant a anglesos que valoren positivament llur pròpia llibertat, i que professen estar lluitant per la llibertat de Bèlgica i de Sèrbia. Penseu que també nosaltres ens estimem la llibertat i la desitgem. Fer-ne ús és més desitjable que cap altra cosa en el món. Si ara ens estronquen, renaixerem de bell nou, i renovellarem la nostra lluita. No podeu pas vèncer Irlanda, no podeu pas extingir la passió irlandesa per la llibertat; i si les nostres accions no han pas estat capaces d’atènyer-la, llavors nostres fills l’abastaran amb una gesta millor” (Pádraic Henry Pearse, 1879-1916, un dels afusellats pels anglesos per l’aixecament independentista del 1916 a Dublín).

   Altrament, la majoria de la població, també, encara, la catalana, continua essent creient. Que la majoria de les èlits independentistes no ho siguin més aviat el que demostra és la poca sintonia psicològica entre aquestes èlits i la majoria del poble. En tota decadència, les èlits són pitjor que el poble.

    

   La música i l’esport, amb la religió, la llengua i la història, són centres motors principals de consciència nacional. Tot poder colonial allò que més intentarà és arrabassar aquestes àrees a la consciència autòctona -folkloritzant-les o silenciant-les i substituint-les per música, esport, religió, llengua i història colonials i estrangeritzades- per alienar-les en favor del poder ocupant foraster.

  Deixar la majoria de la població (que és cristiana) en les garres del PP és una solemne Irresponsabilitat, és manca de lògica i de sentit comú.

  Mentrestant, el PP ens aïlla socialment, es forra, compra tota mena de gent i de mèdia i ens matxaca. L’esquerra necessita no ser anticristiana, ni insistir massa contra les tradicions si no són perjudicials. 

  Els països protestants són més civilitzats perquè tenen temor de Déu i creuen en un guardó etern.

  A ca nostra la gent és mediocre i deixada perquè molts creuen que quan es moriran aniran al clot i punt.

  L’infern és necessari en l’ecosistema de les creences per tal que un país cristià rutlli millor.

  La gent no sap ni per on va perquè no es mira la Bíblia i es pensa que són rondalles de vella.

  Qui no es deixa governar per Déu, és sempre, indefectiblement, governat per tirans.

  I al revés.

  N’aprendrem?

  Encara estem molt verds, dissortadament.

  1. per l’escrit tant valent i aclaridor… Encara que veient els moviments d’alguns personatges mediatics, en aquest pais tenim nacionalcatolicisme per a una llarga estona.

    Atentament, i feliç Dissabte

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!