6 d'agost de 2009
General
0 comentaris

Atemptat a Palma Nova

Faig feina a tres-cents metres del lloc on perderen la vida els dos membres de les forces d’ocupació espanyoles.



Calvià és un poblet gairebé amagat en les primeres estribacions de la
Serra de Tramuntana però la seva jurisdicció arriba fins a la costa
(Palmanova, Santa Ponça, Peguera…) platges on durant els darrers
cinquanta anys el turisme ha fet créixer el municipi en riquesa i
habitants fins a convertir-lo en un dels enclavaments més importants de
Mallorca, al menys durant l’època  estival.




És també, i desgraciadament, una ‘ciutat Garrison’. Si repasseu l’apunt
‘Irlanda’ de l’apartat ‘Lluites’ d’aquest blog sabreu què eren les ‘
ciutats Garrison’ en la Irlanda prèvia a l’establiment de l’Estat
Lliure: indrets on tot transpirava unionisme i adhesió incondicional
als valors, gustos i tradicions de la metrópoli. Semblantment, doncs, al lloc on ETA decidí actuar el passat dijous, que és ple d’immigrants
espanyols i dels seus descendents, que celebren sorollosament els èxits
de la selecció espanyola, voten al PPSOE i detesten les declaracions
catalanistes del president del Barça…..




És, doncs, en aquest escenari on un servidor su la camisa als estius
tot servint àpats i begudes, contrast l’espanyolisme imperant, i de
vegades punyent, en la mesura de les meves possibilitats (val a dir, de
vegades reb estopa i, en ocasions, repartesc branca: ‘os voy a prohibir
hablar de fútbol, mujeres y política, sobretodo de política, porqué los
vuelves locos’ em diu de vegades el gerent de l’ empresa, un madridista
liberal que no per ser madridista deixa de ser amic meu)  i, en fi,
procur sobreviure.




Però res, absolutament res de tot això, no justifica la bestial
intervenció d’una organització terrorista estrangera: ETA. I no ho
justifica entre molt d’altres motius perquè:




1- Cada terra fa sa guerra. Fa molt de temps que el nacionalisme/
independentisme/ sobiranisme principatí/mallorquí/valencià  optà per la via
pacífica cap a l’assoliment dels seus objectius. Objectius que són la
preservació de les senyes d’identitat de la nació catalana (llengua,
cultura, tradicions, etc), sobirania econòmica plena (que els impostos
es quedin aquí i nosaltres ja decidirem amb qui exercir la nostra
solidaritat) i integració a la Unió Europea (com a europeus que som i
hem estat).




2- El terrorisme, eufemísticament anomenat ‘lluita armada’ per alguns,
és el pitjor argument o mitjà per a la regeneració del valors que ha de
ser i és el nacionalisme/ independentisme/sobiranisme. Sense valors,
amb violència i, per a major desastre, amb frivolitats tercermundistes
(marxistaleninistaguevaristes i blablabla) no és possible bastir
moviments d’alliberament nacional d’ample espectre, interclassistes i 
homologables al lloc del món on vivim els catalans i els bascos: Europa
Occidental.




3- No hi ha camins cap a la pau ( els qui no condemnen la violència
etarra solen dir que cal trobar vies, camins  cap a la pau). Doncs no: la pau és el camí.
Mentre aquestes persones no entenguin això, el suport que rebran serà
minoritari. Amb les seves accions i omissions  l’únic que
aconsegueixen és caracteritzar el nacionalisme/
independentisme/sobiranisme com a excloent, fanàtic i totalitari. Si
aquest és el seu objectiu ho aconsegueixen amb escreix amb el
beneplàcit i l’aquièscencia de l’Espanya feixista i intolerant que els
necessita com a justificació.




4- Perquè ETA és el pitjor que ha passat mai per a l’alliberament
nacional basc i, de retop, per al català. I l’única solució per sortir
d’aquest cul de sac és que els independentistes tinguem el coratge de
posar-nos drets i dir sense vacil·lació i al mateix temps : ETA NO,
INDEPENDÈNCIA.





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!