Quan fa vint-i-tres anys em vaig fer independentista de la mà de valencians compromesos (Josep Maria Torres, sempre en la memòria, Josep Guia, Vicent Partal, el General de Massanassa, Agustí Cerdà…membres tots ells del Moviment de Defensa de la Terra a l’Horta en una València on es produïen de tres a cinc atracaments diaris amb una atur que afectava el 25% de la població) vaig descobrir les possibilitats que ofereix el nostre país a aquells qui se’l creuen.
Per començar, les virtualitats de l’autopista que enllaçava i enllaça València amb Barcelona i que em permetia viatjar de franc de peatge en peatge sempre que volia. Vaig trobar nuvieta, vaig fruir de les bones vibracions de la Universitat Catalana d’Estiu, on em convidaren. Viatgí per Europa, perquè després de l’autopista de la Mediterrània s’exten l"autoroute du Soleil" pels viaranys de la qual s’arribava a Alemanya, Àustria , Suïssa, sempre gratuïtament, es clar.
Foren dreceres de llibertat fins aleshores desconegudes per a mi, que de manera sorprenent se m’han obert fins a dia d’avui.
La darrera d’elles fa només uns anys, quan un editor septuagenari heroic m’oferí treballar de comercial per al quinzenal independentista L’Estel
http://webs.racocatala.cat/esteldemallorca/numero/home.htm , diria que l’única publicació sobiranista amb cara i ulls que s’edita als Països Catalans i no precisament al nucli dur de resistència de la nostra nació, el Principat, sinó a Mallorca, perifèria que diria en Guia. El fet lacerant és que una publicació d’aquestes característiques (amb dos mil cinc-cents subscriptors només a l’illa) no pugui extendre la seva influència mar enllà per falta de comercials, gent independentista, però que potser prefereixen guanyar-se les garrofes venent enciclopèdies Planeta que no pas fent país i diners (molts) ajudant-nos. En seguirem parlant, de moment vos deix l’enllaç en el missatge i a recomanats.