La Via del Geni
Anatomia del procés creatiu
“La genialitat, en realitat, vol dir poc més que la facultat de percebre d’una manera inhabitual” William James
Segons Spanski la ment humana pot funcionar en dues modalitats: en modalitat receptora i en modalitat processadora. La processadora és la que més desenvolupada tenim. L’educació formal té com a propòsit d’entrenar precisament aquesta capacitat mental. Tenim un objectiu, uns mitjans i una via o metodologia. La ment processadora funciona d’una manera racional en el sentit weberià d’adequació de mitjans a fins. Com deia un professor de matemàtiques a l’escola: davant d’un problema cal fer-se tres preguntes. “Què em pregunten?, Quines dades em donen?, I quin joc hi faig?.
No és aquest un mal model de funcionament de la modalitat processadora, modalitat que és molt útil per a la vida diària, ens permet prendre un autobús o un avió i arribar al punt de destinació i assolir objectius en el curs de la nostra existència. És útil i necessària però no suficient si aspirem a viure una vida realment creativa. Per a això hem de ser capaços d’accedir a l’altra modalitat: la ment receptora i assolir nivells d’excel·lència en el seu maneig. En què consisteix aquesta capacitat receptora i per què és tan important en el procés creatiu?
Millor que estendre’ns en teories que poden sonar a abstractes -o abstruses – per al lector no iniciat en aquests temes, passarem a recórrer a un model, a un exemple vivent d’algú que ha experimentat aquest grau de mestratge en el control de les dues modalitats de pensament.
Walter Russel http://en.wikipedia.org/wiki/Walter_Russell ,“l’home que va descobrir i va utilitzar els secrets de l’univers” al títol del llibre de Glenn Clark. Aquest autor juntament amb el Dr. Alexis Carrel durant els anys trenta estaven molt preocupats per la marxa d’un món que acabava de viure una terrible crisi econòmica i que s’encaminava a passes de gegant cap a una nova contesa mundial. Calia fer alguna cosa per evitar-ho però què?. Alexis Carrel li va enviar un missatge. “El futur de la humanitat està compromès. El gènere humà només pot superar la crisi si som capaços de trobar un grup de persones que hagi connectat amb la saviesa de l’Univers, coneguin les seves lleis i visquin en connexió amb la Font tot acomplint-les en les pròpies vides . Pots ajudar-me a trobar-les? “. No li va resultar difícil trobar algun en el camp de la religió, però es tractava que fossin gent situades en el món dels negocis, l’enginyeria o les arts. Va trobar al Dr George Washington Carver qui es va entrevistar amb el Dr Carrel, però aviat va esclatar la Segona Guerra Mundial i poc després tots dos van morir. Glenn Clark, fundador d’un College, va seguir cercant.
Diverses persones li van parlar de Walter Russel com la persona que encarnava perfectament el tipus d’home que cercava. Per fi li’l van presentar. Qui era Walter Russel?. Sense haver completat l’escola primària era un notable músic, excel·lent pintor, genial escultor, reeixit home de negocis, fantàstic patinador artístic i modèlic criador de cavalls de raça, a més d’inspirat arquitecte, profundíssim filòsof, descobridor científic, extraordinari i prolífic escriptor, conferenciant. Profundament respectat per personatges del seu temps com el poeta Rudyard Kipling, George Bernard Shaw, Thomas Edison i Franklin Delano Roosevelt, president dels Estats Units del que Walter Russel va ser, a més d’amic personal, el seu escultor oficial. Per la resta va rebre, doctorat honoris causa, condecoracions i distincions a diversos països, inclosa l’Acadèmia d’Arts i Lletres de Toledo a Espanya. Algú que a penes havia completat els estudis primaris … “Als deu anys vaig haver de deixar l’escola per revessos familiars i posar-me a treballar”, explica Walter Russel que havia nascut a Boston, Massachusetts el 19 de maig de 1871. Com és possible?. I, sobretot, ¿com era aquest home i com va arribar a tal grau de coneixement?.
Glenn Clark quan es troba amb ell per primera vegada el descriu de la següent manera: “vaig saber pel tall de la seva barba que parlava amb un artista. Per les celles amples i per la profunditat dels seus ulls que parlava amb un filòsof. La seva manera eficient i vital de parlar el revelava com un home d’acció. Hi havia, a més, una llum en els seus ulls que el mostraven com algú profundament inspirat que vivia prop dels Grans Poders Invisibles de l’univers. A més era d’una senzillesa i modèstia sorprenents i inspirava pau per tots els seus porus. D’altra banda el seu aspecte físic era normal, de baixa alçada encara que, com hem vist, d’una gran talla artística, moral, intel·lectual i humana.
En un moment de l’entrevista celebrada en el seu estudi d’escultura a Nova York a meitat dels anys quaranta, Glenn Clark es torna cap a ell i li etziba “Pot donar-me el secret de sa vida?”. Walter Russel primer dubta i després respon: “Sí, crec sincerament que cada persona té a un geni consumat dins d’ella. Algunes semblen tenir-lo més que altres només perquè en són més conscients, és la consciència o inconsciència respecte a això el que fa que els uns sien mestres i uns altres estiguin lligats a la mediocritat. Trob que la mediocritat és auto-infligida i que la genialitat és auto-atorgada. Tots els homes reeixits que vaig conèixer-i he conegut a molts-porten dins d’ells la clau que els obre a aquesta consciència i permet que entre el poder universal que els converteix en mestres”
Quina és la clau?. Pregunta l’entrevistador. “Aquesta clau és el desig alliberat a la gran Energia eterna de l’Univers”. Podria explicar-ho? “L’essència de la grandesa no està en els llibres ni les escoles. Està escrita en la consciència interior de qui vulgui que intensament busqui perfeccionar-se en els seus èxits creatius. I aquesta essència només és compresa per aquests homes, els millors representants destaquen perquè són infal·libles treballadors i llurs ments es fan més agudes a mesura que compleixen anys. La vida dels grans homes comença als quaranta, quan la dels homes mediocres acaba. Els genis són una font d’èxits creatius fins que exhalen el darrer sospir. Han après a recollir el pensament-energia i a utilitzar-lo per plasmar concepcions en formes materials. llur pensament està dirigit en la direcció desitjada. Són capaços de gran concentració i deixen una obra considerable a la posteritat. Aquestes característiques són compartides pels grans homes del nostre temps com Edison, Henry Ford o Theodor Roosvelt”.
La seva pròpia vida n’és un exemple. Es va mantenir jove, energètic i productiu fins a una edat avançada, igual que també Pablo Ruiz Picasso. La satisfacció interior és la “variable de control” que promou l’èxtasi, “la condició normal de la ment genial”. Aquest èxtasi interior de la ment és font de joventut i força. Qui la troba, troba l’omnipotència i l’omnisciència “…Manes sobre la naturalesa en la mesura en què estàs disposat a obeir-la… la natura és una deessa gelosa, per tal que et xiuxiuegi a cau d’orella les seves inspiracions, has de quedar-te completament a soles amb ella”
En una ocasió, Lilliam Russel pregunta a Rodin si era difícil aprendre a ser un gran escultor. “No, senyora -va respondre- no és difícil. És molt simple. Tot el que han de fer és comprar un bloc de marbre i treure-li el que no vol”.
Però com saber què treure-li’l? Com traslladar el pensament etern en forma externa?.
La fórmula de Walter Russel té cinc punts: humilitat, reverència, propòsit profund i alegria.
“Ningú no pot considerar-se ni ombra de savi si no aprèn primer a “perdre el seu jo”, només perdent-lo pot arribar a trobar-se”.
1r – Humilitat: es tracta d’abandonar la part (jo personal) pel tot (jo universal). “Quan aconseguí el favor del públic -diu Walter Russel- em vaig sentir molt humil perquè vaig saber en el meu interior que havia solament començat a explotar els meus recursos. Sabia que ni tan sols havia arribat a aquesta polzada extra que separa de la mediocritat i que pot convertir algú en un missatger mereixedor de ser-ho. Tot és idea, pensament, abans de plasmar-se, tot prové de la ment universal que connecta les nostres ments i a la qual pertanyen”.
2n – Reverència: “Ningú pot negociar, escriure un llibre o inventar res sense tenir primer aquesta profunda reverència que li fa saber i sentir-se com un mer intèrpret del món del pensament, algú que crea un producte amb un propòsit en ment. Ara bé si et fixes només en el producte només veuràs els efectes de la causa. Si, per contra, mires amb reverència en el sentit contrari, cap a dins de tu mateix, et quedaràs bocabadat amb el que hi trobaràs. Per això necessites quietud i solitud per conèixer-te completament. Aleshores escoltaràs els murmuris de la font universal de tota consciència que t’inspiraran. Aquests són els missatges autèntics, les revelacions autèntiques que t’informaran, guiaran i mostraran el camí cap a la Font del món del pensament i amb gran reverència sortiràs de la Font a través del món del pensament al món que anomenem Creació o a produir a través de les interpretacions, les imatges que s’aprecien en la teva ment i que no veus. Aviat et trobaràs utilitzant les forces còsmiques que tampoc no pots veure, en lloc de treballar cegament en la foscor. Vaig aprendre a entrar al meu estudi amb la reverència amb què hom entraria en un santuari preparat perquè jo esdevingui co-creador amb el Pensador Universal de totes les coses. En entrar al meu estudi no em dic pas: “sóc escultor, hauria de ser capaç de fer això”. Sinó que dic “sóc un intèrpret capaç de pensar allò que mereix ser fet”
Quan aconseguesc aquesta sensació, aquest ritme, aquesta mesura que ve a mi com a inspiració, llavors sé que puc produir, i ningú al món no em pot convèncer del contrari”.
Una anècdota referent a la seva capacitat com a creador. Walter Russel havia començat a esculpir molt poc abans de rebre l’encàrrec d’esculpir el monument a Mark Twain, era a l’edat de cinquanta-sis anys un prestigiós pintor però realment no era un escultor. El concurs havia quedat desert perquè la dificultat del projecte -esculpir vint figures- feia recular els grans talents de l’escultura en Estats Units que creien que no es podia fer. Mai no havia estat feta una cosa així amb èxit. El monument va rebre els més encesos elogis de Rudyard Kipling, John Masefield, George Bernard Shaw i altres escriptors anglesos fins al punt que van provocar que el Govern britànic adquirís una rèplica del monument que va quedar emplaçada en els Victòria Embankment Gardens.
3r – Inspiració: “La inspiració ve només a aquells que la cerquen amb humilitat dirigits cap al seu propi èxit i que reverencien tota la creació. Amb amor per la teva feina, amor per la vida i reverència per la força universal que et dóna un poder il·limitat, només amb demanar-ho, pots fer tot allò que et proposis. Els flaixos d’inspiració vénen només a aquells que connecten amb l’univers i s’harmonitzen amb els seus ritmes en comunió. La inspiració i la intuïció són el llenguatge de llum a través del qual els homes i Déu “inter-comuniquen”. L’univers no concedeix favors sobre els pocs que selecciona com els seus intèrprets. Sinó l’inrevés. L’univers dóna a aquells que, sense haver estat triats, demanen. L’”endoll” que et connecta és el desig. Edison desitjava ser informat sobre com utilitzar la idea que ens va proporcionar la bombeta elèctrica. Tancat en el seu temple interior, va rebre flaixos que el van fer apropar-se a poc a poc a la resposta demanada. “Demana i rebràs”. A tu et toca demanar. No puc donar-te receptes concretes per encendre la teva espurna interior de foc que t’il·lumini el camí cap a tu. Només puc indicar-te’l i dir-te que existeix. A tu et correspon trobar-lo. I només pots trobar estant sols amb els teus pensaments el temps suficient, a intervals, per donar a la teva veu interior l’oportunitat de cridar-te en veu distingible “sóc ací adins de tu”. És la veu silenciosa de la natura que parla a qui tingui oïda per escoltar-la. Tanca’t a la teva habitació o ves al bosc on puguis estar sol. Només en la soledat l’univers et parlarà en flaixos d’inspiració. I de sobte veuràs que saps coses que abans desconeixies. Tot coneixement existeix en el Déu-Ment que s’estén en aquest univers elèctric d’expressió creativa a través del desig. Només has de connectar amb ell, no hi ha res a aprendre, només recollir-lo o reconèixer-ho perquè ja és la teva herència”
4t – Propòsit profund: “Perquè la transformació operi en el teu interior has de menester de tenir un propòsit profund i genuí …has de concentrar l’energia aïllada i impedir que es dispari en res fora del teu propòsit. Perquè l’energia es faci servir cal un pla i la quantitat d’energia que flueix depèn del propi desig”
5è – Alegria: “Et sorprendrà saber que el principi compensador d’equilibri que et recarrega amb nou pensament-energia quan n’hagis tudat part creant. Jeu en aquelles simples qualitats de la teva ment que anomenem: goig, felicitat, entusiasme, inspiració, intuïció, efervescència i amb el nom cimer de tots els noms: èxtasi. És fàcil que comprovis com l’alegria d’una fita et recarrega amb una energia equilibrant que et catapulta per al pròxim assoliment. Si el teu treball no et proporciona alegria o goig i el trobes monòton i pesat, la descàrrega d’energia necessària per a l’assoliment et desvitalitzarà i envellirà prematurament. En passar els anys la ment s’entorpeix amb la constant descàrrega d’energia esgotadora i desvitalitzant que condueix el cos a la seva desintegració prematura. Com més gran l’assoliment a l’interior de la teva consciència, major serà la força del recanvi de pensament-energia dins teu.
La persona extàtica és la més dinàmica, la més silent i la que menys necessita demostrar. Per èxtasi entenc aquesta rara qualitat mental que converteix un home inspirat en algú totalment feliç en la seva concentració mental fins al punt que la seva ment està impertorbable i res que sigui aliè al seu propòsit no pot distreure-la. En canvi està agudament conscient i receptiu a tot el que pertoca a ell. Els grans compositors, escultors, pintors, inventors i visionaris de tots els temps arribaven a tal estat d’èxtasi en les hores creatives. Per èxtasi vull dir goig i per goig interior em referesc a aquests focs inspiradors que cremen a l’interior de la consciència dels grans genis, focs que els confereixen una indomable vitalitat espiritual superadora de totes les dificultats, les quals es rendeixen davant aquella com el blat davant el vent. Aquell que conreï aquest tranquil i discret èxtasi de goig intern pot escalar a l’altura que desitgi i ser líder en el seu camp qualsevol que sia … No hi ha cap indicació violenta aparent de l’èxtasi de què gaudeixen en solitud els grans pensadors. No hi ha vestigis de dramatisme, tan sols una subtil llum als ulls de la persona inspirada o una emanació encara més subtil envoltant-la que t’adverteix que estàs en presència d’algú que ha superat la bretxa que separa el pla mundà del món de l’esperit.
Els afortunats que encenen aquestes fogueres d’il·luminació en llur interior són aquells que com Edison, Faraday o Goodyear ens proporcionen un nou tipus de civilització. Aquells que com Mozart, Beethoven, Chopin o Txaikovski transformen els ritmes invisibles a visibles (i audibles) o aquells, en fi, que com Michel’Angelo, Rodin o Rembrandt, traspassen els èxtasis interiors per tal de regalar-nos un univers reconeixible de formes i símbols. Aquesta alegria interior procedeix del miracle de descobrir el Jo que habita a l’interior de cada ésser humà. I talment ve quelcom de més important que l’èxit mesurat en fama, riqueses i prestigi social. La Vida Triomfant transcendeix tot èxit material.
La Vida Triomfant és la de tot aquell que dóna al món, en expressió creativa, més del que rep de les creacions dels altres. La major ambició de cada un de nosaltres hauria de ser de convertir-nos en aquest tipus de persona. Si aquest desig s’estojàs al cor de tots i de cada un, hauríem posat punt final al desequilibri que provoquen l’ambició i l’egoisme i, amb aquests, a l’explotació de l’home per l’home, a l’odi, a les guerres i a la por a les guerres”.
Si en aquest article apareix, amb alguna extensió, el pensament de Walter Russel és per diversos motius, deixant a part la dificultat de trobar els seus llibres.
1r – En primer lloc pel seu interès intrínsec. És un extraordinari creador, genial en tot allò que va emprendre en una vida que equival a la de cinc persones genials juntes i diverses.
2n – Perquè ens ofereix el camí per ell seguit per aconseguir els seus més alts èxits creatius.
3r – Perquè coincideix, en línies generals, amb el que uns altres genis han dit de si mateixos, de llur vida i del propi procés creatiu. Així el savi i mestre oriental Aurobindo deia que qui cregui que els seus pensaments els pensa ell i sorgeixen tan sols de la seva ment està tan errat com qui cregués que les notícies i la música i els reportatges es generen a l’interior d’un receptor de ràdio. La nostra ment, conclou Aurobindo, és com aquest receptor i transmissor de ràdio a la freqüència adequada per rebre la informació d’on realment emet. Paul Brunton, un altre destacadíssim savi britànic mestre i introductor del Ioga a Occident com a disciplina d’autorealització i autor d’una enciclopèdica i profunda obra, és de similar opinió, Antoni Blai Fontcuberta, mestre de psicologia de l’autorealització i autor, entre d’altres, de Creativitat i Plenitud de Vida, es manifesta en similars termes: “la nostra ment individual està connectada a la Ment Universal de la qual deriva tot el seu coneixement i saber”. Heisenberg, Schrödinger, Max Planck, Pauli, Edington, Einstein …els grans físics de la nostra època van arribar, per diferents camins, a les mateixes conclusions (Cfr. al respecte el llibre Qüestions Quàntiques. Escrits Místics dels Grans Físics, edit. Kairós, Barcelona). Hom podria dir tant dels estudis sobre la consciència de Ken Wilber o Carl Pribran o del físic contemporani i meditador Zen Fritjof Capra autor de reconeguts llibres com The Tao of Phisics i The Turning Point o químics com Ilya Prigogin, premi Nobel de química el 1977 i autor de l’estudi sobre les estructures dissipatives en què el caos es transforma en un cosmos d’ordre superior (Cfr. Prigogine i Stengers, La Nouvelle Alliance. Metamorphose de la Science. Gallimard 1986) o el físic David Bohm La totalitat i l’ordre Implicat, o fins i tot D. Bohm i F.D. Peat Ciència, Ordre i Creativitat. Les arrels creatives de la ciència i de la vida. (Tots dos en versió espanyola de l’editorial Kairós).
Les anteriors investigacions i altres que no citem perquè no ens anima pas un afany exhaustiu, sinó expositiu, no fan sinó fes palès el Teorema de Kurt Gödel, matemàtic alemany que en els anys trenta del segle XX va demostrar, amb números, que només comprenem allò que vam superar. Així l’aritmètica, posem per exemple, només s’entén en profunditat si transcendim al pla de la lògica; i l’alta política, la política dels grans principis (llibertat, equitat, etc.), quan transcendim al pla de l’Ètica. Anàlogament la psique humana i el seu funcionament només és comprensible des del pla òntic. I el procés creatiu humà, quan el transcendim. El Teorema de Gödel té més de seixanta anys. Matemàtics brillants de diferents escoles han tractat de provar la seva falsedat. No han pogut. Per tant a data d’avui passant ja l’any 2000 podem afirmar que només podem comprendre el procés creatiu anant més enllà de tot allò pensat i creat, i mirant més enllà del receptor-transmissor. Perquè, com diuen molt gràficament els xinesos, “el dit que apunta la lluna, no és la lluna”.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!