‘Al principi ja existia el qui és la Paraula. La Paraula era amb Déu i la Paraula era Déu. Era, doncs, amb Déu al principi.’ (Jn 1-1)
‘Naixem i morim sols. Res no pot transcendir aquesta solitud si no és l’acceptació dels esdeveniments tal com són, com si jo no hi fos, que de fet no hi sóc. L’arbre espera quiet i accepta: pluja o sol, vent o foc, ell tot ho accepta i ho veu bé’ (Ramon Llull)
‘Vos ho assegur: qui escolta les meves paraules i creu en Qui m’ha enviat no està sotmés a judici, té vida eterna i ha passat de la mort a la vida’ (Jesucrist. Jn 5,24)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Sí, ja és elevada, ja tot ho accepta i ho veu bé. Ja és a Déu. Gràcies per l’apunt i compartir la reflexió