28 de març de 2008
Sense categoria
0 comentaris

Arrels i factors de Decadència (III) La manca d’autocrítica, el victimisme autoexculpatori, l’autoengany, la rutina, el conformisme

“Tothom sap que els poetes fan moure els pobles, però molts poetes els haurien fets moure i remoure si no s’haguessin embadalit
amb la mateixa poesia” (Vocacions-Segones intencions, 1967, Ed. d’Aportació Catalana, de Carles Muñoz Espinalt, 1920-1993, patriota català fundador de la Psicoestètica).
“Sóc d’un país on de la por en diuen seny” (No en consta l’autor).
“Dormir,
estimat Chevalley, dormir és el que volen els sicilians, i sempre
odiaran qui els desperti, ni que sia per afavorir-los amb els més
valuosos presents” “Els sicilians no voldran millorar per la senzilla
raó que són perfectes. Llur vanitat és més forta que llur misèria. Cada
intromissió d’estrangers, bé es tracti d’estrangers d’origen o de
sicilians amb criteri independent, trastoca llur deliri de perfecció
assolida, corre el perill de torbar llur còmoda esperança en el
no-res…Sicília ha volgut dormir…¿Per què els havia d’escoltar,si és
rica,si és sàvia,si és civilitzada,si és honesta, si és admirada, si
tothom li té enveja;si és perfecta,en una paraula?” (“El Guepard” del Princep de Lampedusa).
“Potser
sia menester que algú gosi ensenyar-los a guaitar la desfeta cara a
cara, a explicar-los que, per aixecar-se, cal admetre, d’entrada, que
hom és tombat en terra” (Amin Maluf).

Els
catalans pateixen d’una síndrome maniacodepressiva pròpia que es compon
d’autocomplaença cofoia i de victimisme derrotista, però sense
creativitat, tot símptomes d’un rerefons d’inhibició idiota, covardia,
manca de dignitat i d’autocrítica i irresponsabilitat.
Un país perfeccionista és un país amb futur, per més que les estigui
passant canutes, un de conformista no té cap futur, encara que nedi en
l’abundància. La decadència i les desfetes són sempre un problema molt
més intern que no extern. Concentrem-nos en allò que podem canviar i
millorar, és a dir, nosaltres.
Voler canviar, per ex., els qui menen l’Estat espanyol és tan il·lusori com voler fer xais de llops. I
tirar sistemàticament les culpes als espanyols i immigrants de la
situació de colonització i subjugament de les nacions sens Estat és la
coartada perfecta de l’arreplegat, del fals i del dropo que va
d’independentista per la vida
Ja sou adults : cada país té el
que els seus fills li donen, i els fills tenen el país que es mereixen,
per això aquesta Catalunya ens retrata a tots els catalans molt bé, per
més que ho vulguem dissimular. Prou d’edulcorants, sisplau.
D’excusetes mediterrànies, ni una. Si el
vostre compromís amb la pàtria és sincer i estimeu, optareu pel camí
correcte i eficaç. Altrament, anireu bambant sense donar forment. Som
lliures, que implica el risc de fer mal ús de la nostra llibertat, cosa
que fem molt a sovint. Els qui es diuen nacionalistes i no treballen
–la gran majoria- ho volen maquillar fent victimisme en comptes
d’endreçar el mal treball o la manca d’esforç. Però tal faràs tal
trobaràs, l’autoengany és un tret miserable del gauchisme infantiloide
que encara raja a dojo perquè emmascara la malfeineria i la
irresponsabilitat massives.
“És
veritat que som la cultura minoritzada més important d’Europa, però
també ho és que som els més ridículs” (Lluís V. Aracil, sociolingüista
valencià).
“Les
transformacions dels pobles comencen pels cercles superiors de la vida
nacional i després irradien, en ones concèntriques, fins a les capes
socials més profundes, que són també les més resoltament contràries a
les innovacions…Així, avui, a Catalunya, el corrent descatalanitzador
va acabant de dur, per l’empemta rebuda, la seva acció cap a les
perifèries de la vida catalana, quan ja en els cims enlairats el nou
corrent escampa la seva acció catalanitzadora…El que arriba a la
massa és el corrent que mor: el que veritablement avança i triomfa és
el que domina en els cims, en els centres d’impulsió, en els cercles
propulsors de la vida nacional” (“La Nacionalitat Catalana”, 1906, Enric Prat de la Riba, 1870-1917).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!