27 de març de 2008
Sense categoria
0 comentaris

Arrels o factors de Decadència (II) La supèrbia barata

L’autoodi
és la duríssima ressaca de les absentoses borratxeres de supèrbia barata. Una
nació oprimida està necessàriament composta, bàsicament, de nul·litats
ensuperbides, de plebs egoista i idiota, de gent falsa i indisciplinada. Si una
nació està en vies d’alliberament, necessàriament millora. I si està en vies de
dissolució, empitjora.
Qui no té humilitat per a
pensar en (cercar) el que és de suposar que, d’existir, és el més important, és
a dir, Déu, en general no en té tampoc per cercar i acceptar la dura i bella
realitat i, doncs, tendeix a la ideologització artificiosa, a la ineficàcia, a
l’autoindulgència. D’ací prové la decadència: la supèrbia no permet veure la
sinuosa i rica realitat, car no se’n pren la molèstia; ni recapitula res per no
rebaixar-se. La realitat-veritat que és Déu.

El vostre
pensament fa sonar trompetes quan balleu. El meu prefereix l’angoixa de mort a
la vostra música i dansa.

El vostre pensament us fa aspirar a títols i càrrecs. El meu
m’exhorta a servir amb humilitat. (…)

El vostre infon
arrogància i superioritat dins els cors. El meu sembra l’amor a la pau i el
desig d’independència.

Vosaltres teniu
el vostre pensament i jo el meu”.

“La gent de la ciutat aparenten gran saviesa i coneixença, però
la seva fantasia és sempre falsa car sols són experts en la imitació”
(Jubran Khalil Jubran, 1883-1931, escriptor i
artista libanès emigrat als Estats Units).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!