Today Kosovë, tomorrow Catalonia

Els albanesos de Kosovë són  proUSA perquè aquests els ajudaren, de la mateixa manera que els croats i eslovens són filogermanistes (Alemanya i Àustria foren els primers a reconèixer les independències de Croàcia i Eslovènia, i no Cuba, la Xina o Corea del Nord).  Si els USA ajudaren els kosovars fou per defensar els seus propis interessos nacionals (els americans).
Tot això demostra que, en política internacional, no existeixen amics, sinó aliats: tothom dóna i demana coses a canvi, i aquesta màxima val per igual a tots els països del món, sien socialistes (Cuba, Xina, Corea del Nord) o capitalistes, sien cristians, musulmans, budistes o ateus. Sinó, per què Cuba no ajuda (encara que sia diplomàticament) els catalans?, i la Xina, per què vol el seu fabulós exèrcit?, doncs sols que per defensar-se ELLS.

Està bé tenir bones relacions amb tothom que vulgui estar a bones amb nosaltres. I, per suposat, també amb bascs, sards, occitans, corsos, bretons, gallecs, castellans, andalusos, berbers, kurds, quítxues, tibetans, igbos, mons, karens i tutti quanti. Tots aquests són els primers que ens entendran psicològicament perquè estan en situació semblant a la nostra.
Ara bé, el problema és que els qui duen la diplomàcia real són els Estats i els Estats són els que donen suport a causes independentistes (o no).  Tot plegat és complexe i els lligams van entrecreuats, com passa sempre en diplomàcia internacional.
Per això, deixem-nos de simpaties pro-irlandeses o pro-el que sia, i centrem-nos a pensar catalanament i catalanocèntricament. Centrem-nos: per un costat amb perspectiva internacional, però actuant localment segons els nostres interessos.
Hi ha unes quantes nacions que tenen molt els mateixos interessos que nosaltres: Euskalherria, Còrsega, Occitània i Bretanya. Aquestes i els berbers , gallecs i andalusos haurien de ser d’acció preferent per a l’independentisme català.
Ara bé, com a models, hauríem de deixar de banda les nacions sens Estat i aprendre directament dels EUA, Israel, Anglaterra i Alemanya i projectar-nos-hi com a acció preferent. Nosaltres tenim els cables creuats i hem d’aprendre dels qui en saben més, dels líders mundials, no pas dels matats, perquè si algú està oprimit és perquè no en sap: Els sentimentalismes socialistoides l’erren ben errada. Una cosa és tenir misericòrdia i una altra que el sentimentalisme primari ens ennuvoli la vista.


Afegeix un comentari