En aquest i d’altres textos apostòlics que parlen de l’ajuda mútua llegim els origens i les ressonàncies posteriors dels socialismes, i també del mateix “Manifest Comunista” d’en Marx: “de cadascú segons les seves possibilitats, a cadascú segons les seves necessitats…” o l’ajut mutu anarquista, igualment d’origen clarament bíblic. Això també és rerefons cultural judeocristià. De fet, aquests futurismes socials són, malgrat si mateixos, com a heretgies judeocristianes sols que antireligioses, com el negatiu d’una ànsia de justícia sense religió front a molt temps d’una religió sense justícia. El socialisme utòpic nasqué justament com a derivació més o menys secular de la Bíblia, i els “científics” en feren doctrina social i estatal que acabà en revolucions sagnants i dictadures genocides. Vegeu d’on provenen les idees sistematitzades de justícia social i, per derivació, els distints socialismes, tots sorgits, naturalment, a Occident, perquè són un subproducte de la cultura judeocristiana de base bíblica. Una altra herència que molts ignoren o no volen o ni es molesten a reconèixer (actitud molt frívola i inconsistent, per cert)
2) PARLEN ELS QUE EL VAN VEURE VENIR:
“L’autèntic destructor de les llibertats de les persones és qui distribueix entre aquelles els incentius, els donatius i els beneficis” (Plutarc, 46 ó 47-119 ó 120, escriptor grec).
“Per no creure en els miracles de Moisès, creuen en els de Vespasià” (Blasi Pascal, 1623-1662, científic, savi i escriptor catòlicobíblic occità).
“La democràcia deu guardar-se d’un parell d’excessos: l’esperit de desigualtat, que condueix a l’aristocràcia, i de l’esperit d’igualtat externa, que duu al despotisme” (Carles Lois de Secondat, Baró de la Brède i de Montesquiu, 1689-1755, filòsof occitanoparlant, teòric de la divisió democràtica de poders).
“El comunisme…és absolutament contrari a la mateixa llei natural, i, si mai fos adoptat, destruiria completament els drets, propietat i possessions de tots els homes, i inclús la pròpia societat” (Papa Pius IX, “Qui Pluribus”, 1846).
“El Comunisme ensenya i cerca dos objectius: la guerra inexorable de la classe i l’eradicació completa de la propietat privada” (Papa Pius XI).
“L’Home existeix per al seu propi bé, no pas per agregar un treballador per a l’Estat” (Ralph Waldo Emerson, 1803-1882, polític i pensador estadounidenc).
“Si s’esdevingués allò que Marx va predir, l’únic que succeiria fos que el despotisme es transferiria” (“Diaris”, 1898, Lev Tolstoi, exemple d’aquells qui,
per viure en la veritat, les veuen venir i poden perfectament profetitzar).
“El comunisme posseeix una llengua que tothom pot entendre –i que consta de fam, enveja, i mort” (Heinrich Heine, 1797-1856, crític i poeta líric alemany).
“O aquesta gent [països sense quasi cristians] són evangelitzats, o l’estímul de comunisme i de la infidelitat arribarà a proporcions tan enormes que us enfonsaran en un regnat de terror com aquest país mai no ha conegut” (Dwight Lyman Moody, 1837-1899, evangelista estadounidenc).
“El Comunisme és com la Llei Seca, és una idea bona però que no funcionarà” (1927, Will Rogers, 1879-1935, actor de cinema xeroki).
“Mai no estic d’acord amb comunistes ni amb cap altra classe d’homes reservats” (Henry-Louis Mencken, 1880-1956, escriptor i editor estadounidenc).
“El “Comunisme” de l’intel·lectual anglès és un cas prou explicable: És el patriotisme dels desarrelats” (Georges Orwell [Eric Blair], 1903-1950, escriptor antitotalitari anglès i lluitador antifeixista a Catalunya).
“Tot el que el Comunisme ha de menester per tal que el facin reeixir és algú que l’alimenti i el vestesca” (Anònim).
“Clamem per la igualtat principalment en qüestions en les quals nosaltres mateixos no podem esperar atènyer l’excel·lència. Per a descobrir quin home veritablement en té la dèria però sap que no podrà assolir hem de trobar el camp en el qual defensa una igualtat absoluta. I tot just això prova que els comunistes són capitalistes frustrats” (Eric Hoffer, 1902–1983, pensador
estadounidenc autodidacte de família alemanya).
3) PARLEN ELS QUI L’HAN VISCUT/PATIT:
“Sota el capitalisme l’home explota l’home; sota el socialisme de debò passa a la inversa” (Adagi polonès).
“Sota el capitalisme, l’home explota l’home. Sota el comunisme, és tot just el contrari” (John Kenneth Galbraith, *1908 Ontario, famós economista nordamericà).
“La fantasia que serveix de suport per a la figura retòrica del comunista estalinista és, per tant, exactament igual que la fantasia que hi ha a les historietes de Tom i Jerry” (Slavoj Zizek, *1949, professor eslovè de filosofia
i psicoanàlisi).
“No és cap prova conclusiva de la correcció d’una doctrina que aquells qui s’hi oposen utilitzin la policia, el botxí i la violència massiva per tal de combatre-la. Però és una prova del fet que aquests recursos per a l’opressió violenta estan en el subconscient (dels opressors violents) a causa d’estar convençuts de la inviabilitat de les pròpies doctrines” (Ludwig von Mises, 1881-1973, influent assatgista ucraïnès sobre temes sociopolítics i econòmics).
“Per a nosaltres a Rússia el comunisme és un gos mort. Per a molta gent en Occident és encara un lleó viu” (Alexander I. Solzhenitsin, *1918, literat rus expresoner polític).
“No parlem de Comunisme. El comunisme era sols una idea, talment com prometre la lluna” (Boris N. Ieltsin, *1931, President rus durant els ’90).
“Si ara tornàs Hitler amb una falç i un martell per bandera molts progres nostres el seguirien entusiasmats” (Un estudiant català de Ciències Polítiques fart de la beateria esquerranoide).