17 de setembre de 2008
2 comentaris

Anarquisme: a la recerca de l’Arcàdia perduda (II)

L’anarquisme sempre sorgeix allà on una potència ha anihilat l’Estat originari (Catalunya, Aragó, Al-Andalus…) i és una reacció cega a segles d’opressió i de desarticulació sistemàtica de la nació dominada, d’odi i avorriment d’un poder estrany i sàdic. L’anarquisme és la porta falsa i venal a l’horror de la tortura socioeconòmica i mental contra un poble sense Estat propi. Però és una resposta de colonitzats que eternitzarà el problema i el durà a un culdesac crònic, enmig la violència més eixorca.

Molts esquerrans s’escaroten fins i tot violentament quan critiques coses que, al meu entendre, no tenen en realitat base i són simples supersticions modernes o progres, al nivell que la gent humil pot creure en miraclers, etc. He conegut molts anarcos al llarg de ma vida, de fet alguns són bons amics meus, i puc dir que la pràctica totalitat són prou afeccionats a fumar canuts. Alguns els ha donat també per altres drogues, de fet alguns van acabar de ionquis, d’alcohòlics, se suïcidaren…I ho dic amb gran dolor perquè era gent que, més o menys, me’ls apreciava. L’anarquisme ha estat un bon pretext per a fer el que els venia en gana encara que fos demencial i autodestructiu. Per això estic absolutament convençut que l’anarquisme és una ideologia molt perillosa, autodestructiva, imbècil per impossible, que tendeix a la violència i a la drogadicció i sempre faré tots els possibles per alliberar els meus i el món sencer d’una plaga absurda i nihilista, tan nefasta com són aquestes ideologies pretensioses i megalòmanes, filles dels deliris dels abusos etílics.

L’anarquisme fa acerades crítiques a tot: a l’Estat, als patrons, a la religió, al capitalisme, al marxisme, etc. Crec que tenen raó, sincerament. i llàstima que no s’hagin mai afegit seriosament ells mateixos a la llista dels criticats i criticables, perquè “de bo no n’hi ha ni un” (la Bíblia). Normalment tothom té raó, més o menys, a veure faltes: n’hi ha tantíssimes pertot! L’anarquisme descriu vivament la natura humana caiguda i la gran mentida humana. Però la proposta anarquista diu: ho hem de fer bé, ara, nosaltres. Dir això és una desesperada ingenuïtat i autoengany: encabotar-se desesperadament a no reconèixer quina és la natura humana, creure’s especials, una mena de“superhomes anarquistes”, és crear una secta…

La Història ho demostra a bastament, per això l’anarquisme és ahistoricista: no aprèn de la Història…En tota revolució, els anarquistes han estat aixafats pels capitalistes (Comuna de París, Astúries…) o pels stalinistes (Krondstadt, Maig 37…). L’anarquisme pretèn una Arcàdia, una Humanitat sense Estat, la d’abans de Noè. Després del diluvi, amb Babel, apareix l’Estat, l’autoritat política. Abans hi havia poca població i molta terra… Els anarquistes són bons crítics d’una societat molt degradada, però pèssims autocrítics perquè no tenen referències gaire concretes, no volen mirar la Història, i, de fet, en la Història (la prova del cotó-en-pèl) sempre han perdut per golejada: els han esclafat. Per què? Perquè només són belles utopies, teoria del desig, és a dir, demagògies que porten la gent despistada a l’escorxador dels poderosos, un joc perillós, barrejat de burrera política, històrica…i psicològica…

Desconeixement de la natura humana, idealisme fora de lloc i de context. L’autoritat, el poder, encara que no ens entusiasmi, és consubstancial a l’organització de la societat humana i, o l’amillorem o ens esclafa. No n’hi ha més. Les Xauxes i les Arcàdies sens Estat van desaparèixer en el Diluvi Universal o bé són cosa de còmics.

Si tant odien les banderes…perquè els anarquistes també en tenen una, amb l’A o la de la CNT, etc.? O és que en nom de l’A no envien també gent a la mort, com si es tractàs de la bandera de qualsevol Estat? Si tant odien les banderes perquè ells també en tenen una i l’honoren?

Si ara vingués en Ramon Muntaner a muntó dels nostres “indepe-revolucionaris” de corral li dirien nazi oldfashioned, si vingués Llull el menysprearien per ser cristià, si vingués Gaudí li dirien boig i beat i si vingués Macià li retraurien que havia estat militar espanyol, però si vingués Hitler o Franco amb la falç i el martell o amb l’A anarquista molts esquerranosos els seguirien ben pagats.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!