Youtube i l’educació de les criatures
Fa uns dies he recordat una conversa amb mon pare. Fa mil anys (jo en tindria 8 o 9), estava assegut a terra als seus peus, ell, a la cadira; miràvem els dos la TV, les notícies. I el presentador va dir: “ara van a veure unes imatges de la violació d’una dona, gravades en una pel·lícula que no ha tingut escrúpols a incloure aquesta escena”. I jo vaig pensar: “mira, vaig a veure què és violar una dona”. I aleshores, en un microsegon, mon pare em va aventar un “David, ves a jugar a un altre lloc, i no tornes fins que jo t’ho diga”. Jo, obedient, me’n vaig anar.
Mon pare, peó-collidor del camp, sense estudis de cap classe, m’estava educant. Quan em va donar permís vaig tornar als seus peus a seguir mirant les altres notícies.
He recordat aquesta conversa amb mon pare després de llegir l’article “Violència y Sexo en el videoclip” de Juanjo Payá, publicat al diari Levante-EMV el 15-12-14. I és que l’article parla de com alguns dels videoclips actuals inclouen dosis excessives, a criteri de l’autor de l’article, de sexe i violència, tant en la lletra de les cançons:
Tú te apoderas de mis sentidos cuando me miras,
cuando me tocas yo comienso a temblar
Un beso tuyo es como mi medisina,
Llévame al sielo a volar
com en les imatges de balls i coreografies.
L’article se centra primer en dir que tot aquest contingut està fora de cap tipus de control ni censura (mala cosa, per a ell, si no hi ha censura) i a l’abast de qualsevol. De les nostres criatures, també.
Després parla de com els i les mestres actuals no estan “al dia” d’aquestos continguts. L’article pren com a base una tesi doctoral sobre la violència, el masclisme, el sexisme, el culte al cos i l’ostentació dels diners, i l’autor de la tesi alerta que hi ha una “bretxa intergeneracional” entre alumnes i professorat. com alertant-nos de l’apocalipsi que se’ns acosta amb la nostra xicalla, donat que els i les docents no estan “al dia” i la “doble cara” d’artistes com Shakira, que col·labora amb Unicef i realitza també “calientes apariciones en la música”… Com si ser sensual i eròtic estiguera barallat amb ser una bona persona.
I torne a recordar a mon pare.
No recorde els meus mestres (que n’he tingut molts i molt bons), en aquest aspecte de la meua vida (canviant el Youtube i la PlayStation per la TV de l’època), recorde als meus pares indicant-me els continguts que podia veure i els que no.
I es que l’escola i l’institut ensenyen, però “educar”, educa la família.