LLegir no és fugir

Que J.K. Rowling no havera escrit “Harry Potter” sense que el cicle de Terramar havera estat escrit ja s’ha dit. Que jo ho haja descobert ara és imperdonable. Si podeu, a vosaltres que no us pase igual. El millor homenatge que li podem fer a K. Le Guin és llegir-la i reivindicar-la. (“Hi ha tant per llegir que triar és com trair.“)

 UN MAG DE TERRAMAR

 

Un jove descobreix que té poders latents, un vell bruixot l’acull després de perdre els seus pares i l’envia a una escola de mags. Allà fa amistat amb algun alumne, topa amb d’altres, és objecte de menyspreu pel seu origen humil,… S’enfronta a una força obscura i sobrenatural però sobreviu gràcies als seus poders que no sap controlar. Rep una cura d’humilitat, estudia, es forma, maura i continua la búsqueda d’aquella força obscura a la que no va vèncer i que l’atormenta contínuament.

 

Ursula va explicar que volia fer un llibre juvenil, contant com havera pogut ser la joventut de Merlí o Gandalf però sense l’èpica violenta de les batalles artúriques ni la guerra contra els deformes trolls de Mordor. Com un jove pren consciència del seu poder, de la seua personalitat, i s’hi enfronta amb l’ajuda d’amics i mestres.

LES TOMBES D’ATUAN

 

Una xiqueta (atenció a ella: va a ser un personatge important a la saga d’ací a dos llibres) és segrestada per una ordre religiosa a causa que va néixer el mateix dia que va morir l’anterior suma sacerdotessa de l’ordre. És traslladada a un recinte on hi ha monuments funeraris i un immens laberint que el recorre i amaga, com no, un tresor. Un mag el profana i la nova summa sacerdotessa li s’enfronta. Perills humans, i no tan humans, els acacen mentre ella sofreix una desil·lusió religiosa.

 

En aquesta història Úrsula li dona el protagonisme a una dona per primera vegada. Les Tombes… es pot dir que és la primera història en la que la dona té un paper preeminent i gens supeditat a una figura masculina. El mag i ella comparteixen angoixes, aprenentatges (altra volta l’Esparver ha d’aprendre), lluites i… més coses. Úrsula no ens presenta una heroïna que assumeix el rol masculí i el feminitza, sinó que li dona el paper que en una societat retrasada  tindria i l’allibera, li dona els instruments, els coneixements, per a que s’allibere. La fantasia per a l’autora, en les seues paraules, “no és un castell de vent, sinó una manera de reflexionar [la nostra societat] i de reflectir-hi la realitat [masclista]”. “Les tombes d’Atuan” és, en 1969, una de les primeres pedres llençades contra el patriarcat.

LA COSTA MÉS LLUNYANA

 

El nostre fetiller, ara (#spoiler) convertit en Arximag de Terramar s’atorga el deure de trobar la font de l’esgotament de la màgia, i de l’art en general, que avança sense pausa per totes les illes conegudes deixant la gent sense la protecció dels seus mags i sense poder gaudir de les pròpies arts. Empren un viatge, junt a l’hereu al tro d’Havnor. Un viatge que també serà al mateix temps el seu procés d’iniciació i de conversió de xiquet a home.

Lllegint aquest tercer volum no he pogut evitar el joc de referències creuades. Diria que a Ursula K. Le Guin la va inspirar la història d’Odisseu i el seu viatge de tornada a casa, encara que en “La costa més llunyana” l’Esparver i L’Arren, el seu acompanyant, sols fan en vaixell el viatge d’anada. Respecte a la tornada ha estat també inevitable trobar una referència que ben segur va inspirar en George R.R. Martin i per a la seua “Joc de Trons” i el protagonisme dels dracs.  Una lectura molt recomanable per a una vesprada d’evasió que permet gaudir de bona literatura.

TEHANU

 

La vídua del granger Pedrenyera de la Vall del Mig és la protagonista del quart volum del cicle de Terramar. El principi del llibre enganya, com tot ell si ens atenem al sorprenent final, i prompte sabem el  seu nom: Tenar. Ens trobem amb la història d’una dona que salva una criatura d’una mort segura i que veu com els seus referents van caient, uns moren, altres queden desposseïts de la seua màgia i és ella qui es converteix en ama del seu destí.

Ursula K. Le Guin escriu, divuit anys després, el quart llibre de la sèrie Terramar. Han passat dos dies des de que el drac Kalessin portara el nostre fetiller Ged a l’illa de Gont. I vint-i-cinc anys des de que Ged va alliberar Tenar de les Tombes d’Atuan. Aquesta història és distinta, tenim a Tenar empoderada, enfrontada a un món d’homes amb les normes fetes per ells i al seu favor. Normes fetes per sotmetre a les dones i que Tenar posa en qüestió més d’una vegada. Una història diferent a les tres anteriors on la màgia va va desapareguent i un nou món emergeix. Un món on Tenar reclama el lloc de les dones.

CONTES DE TERRAMAR

 

Aquesta és una recopilació de cinc relats escrits per Ursula K. Le Guin entre 1998 i 2001. Inclou El Localitzador, Rosafosca i Diamant, Els ossos de la terra, A l’alt Aiguamoll i Dragó. A més el volum editat per Raig Verd es completa amb “Una descripció de Terramar” on hi figuren les que sembla que són les notes i apunts de l’autora al voltant de la seua saga: pobles, llengües, la historia i la màgia. El volum es tanca amb el tradicional, en aquesta editorial, epíleg escrit per Ursula.

L’autora reprèn entre 1998 i 2001 les històries de Terramar, de les que TEHANU era l’últim llibre publicat en 1990 (nota per a u mateix: es poden reprendre escenaris i personatges de les pròpies històries escrites 10 anys enrere). D’aquest recull de relats destacaria “Rosafosca i Diamant” perquè si bé és al llarg de tots els contes del volum on el feminisme d’Ursula es patent, en aquest relat la dona protagonista fa unes reivindicacions ben potents a la seua parella que inclouen l’àmbit domèstic, professional (ella és una bruixa i ell aspira a mag, no a bruixot, atenció al matiç) i emocional. Le Guin té la gràcia de posar una reivindicació ben present en una societat, aparentment, llunyana en el temps i aconsegueix fer-la evident i comprensible al nostre present.

Propera parada (i final)…

L’ALTRE VENT

 

En aquesta història l’autora ens fa el relat d’un viatge circular: Roke, Gont, Havnor i Roke de nou; amb dos incursions a Palm i a Kargad, aquesta última més imaginativa que física. Un viatge que un bruixot que no ha volgut ser mag.

 

 

“Va aprendre alguns conjurs i podia practicar les formes més ordinàries de bruixeria; en realitat no tenia un do per a l’art, però sí una actitud que era gairebé tan bona com el do mateix.”

Que no ho va voler ser per amor. I emprèn en buscant una resposta al turment de saber la seua estimada morta.

“Havia estimat molt, i havia perdut molt; però aquella tristesa era tan immensa que no semblava seva”

Es reuneix un grup de fidels al voltant del mal que atenalla ell protagonista i ban tots a buscar-ne la sol·lució en la màgia primer i en l’acceptació del canvi després. Es podria dir que són dos viatges en un: el físic amb vaixells, passejos i cavalls i el mental o anímic que busca comprendre el naixement d’un nou món a partir del coneixement de l’origen del món que s’acaba.

Ursula torna 30 anys després als seus personatges de Terramar i ho fa donant-los l’edat “real” que tindrien si no haveren parat de créixer mentre ella va deixar d’escriure i això, per a qui ha fet un seguiment dels llibres de Terramar és un plaer afegit. Així ella li dona la maduresa que ella mateixa ha anat adquirint amb el pas dels anys.

La Ursula que ens trobem es mostra més ferma si cap en els seus postulats feministes i no perd oportunitat de reivindicar-los en quan la història li dona ocasió:

“Quina por tenien els homes de les dones!, va pensar, tot caminant entre les roses tardanes. No com a individus, sinó quan parlaven entre elles, quan treballaven plegades, quan alçaven la veu unes a favor de les altres.”

Ha estat un final agredolç. El llibre, la història dels sis llibres, acaba bé, té un final redó per a la meua opinió. Que no acabe amb una felicitat plena i completa per a cadascun dels personatges és una altra cosa. Però eixe toc de realisme i d’evitar una falsa dolçor li dona un plus de maduresa que trobe impecable.

Si teniu oportunitat, no deixeu de llegir-la.

(03/02/2023)