CICLE DE TERRAMAR – Ursula K. Le Guin (Trad. Blanca Busquets)

Que J.K. Rowling no havera escrit “Harry Potter” sense que el cicle de Terramar havera estat escrit ja s’ha dit. Que jo ho haja descobert ara és imperdonable. Si podeu, a vosaltres que no us pase igual. El millor homenatge que li podem fer a K. Le Guin és llegir-la i reivindicar-la. (“Hi ha tant per llegir que triar és com trair.“)

 UN MAG DE TERRAMAR

 

Un jove descobreix que té poders latents, un vell bruixot l’acull després de perdre els seus pares i l’envia a una escola de mags. Allà fa amistat amb algun alumne, topa amb d’altres, és objecte de menyspreu pel seu origen humil,… S’enfronta a una força obscura i sobrenatural però sobreviu gràcies als seus poders que no sap controlar. Rep una cura d’humilitat, estudia, es forma, maura i continua la búsqueda d’aquella força obscura a la que no va vèncer i que l’atormenta contínuament.

 

Ursula va explicar que volia fer un llibre juvenil, contant com havera pogut ser la joventut de Merlí o Gandalf però sense l’èpica violenta de les batalles artúriques ni la guerra contra els deformes trolls de Mordor. Com un jove pren consciència del seu poder, de la seua personalitat, i s’hi enfronta amb l’ajuda d’amics i mestres.

LES TOMBES D’ATUAN

 

Una xiqueta (atenció a ella: va a ser un personatge important a la saga d’ací a dos llibres) és segrestada per una ordre religiosa a causa que va néixer el mateix dia que va morir l’anterior suma sacerdotessa de l’ordre. És traslladada a un recinte on hi ha monuments funeraris i un immens laberint que el recorre i amaga, com no, un tresor. Un mag el profana i la nova summa sacerdotessa li s’enfronta. Perills humans, i no tan humans, els acacen mentre ella sofreix una desil·lusió religiosa.

 

En aquesta història Úrsula li dona el protagonisme a una dona per primera vegada. Les Tombes… es pot dir que és la primera història en la que la dona té un paper preeminent i gens supeditat a una figura masculina. El mag i ella comparteixen angoixes, aprenentatges (altra volta l’Esparver ha d’aprendre), lluites i… més coses. Úrsula no ens presenta una heroïna que assumeix el rol masculí i el feminitza, sinó que li dona el paper que en una societat retrasada  tindria i l’allibera, li dona els instruments, els coneixements, per a que s’allibere. La fantasia per a l’autora, en les seues paraules, “no és un castell de vent, sinó una manera de reflexionar [la nostra societat] i de reflectir-hi la realitat [masclista]”. “Les tombes d’Atuan” és, en 1969, una de les primeres pedres llençades contra el patriarcat.

LA COSTA MÉS LLUNYANA

 

El nostre fetiller, ara (#spoiler) convertit en Arximag de Terramar s’atorga el deure de trobar la font de l’esgotament de la màgia, i de l’art en general, que avança sense pausa per totes les illes conegudes deixant la gent sense la protecció dels seus mags i sense poder gaudir de les pròpies arts. Empren un viatge, junt a l’hereu al tro d’Havnor. Un viatge que també serà al mateix temps el seu procés d’iniciació i de conversió de xiquet a home.

Lllegint aquest tercer volum no he pogut evitar el joc de referències creuades. Diria que a Ursula K. Le Guin la va inspirar la història d’Odisseu i el seu viatge de tornada a casa, encara que en “LA costa més llunyana” l’Esparver i L’Arren, el seu acompanyant, sols fan en vaixell el viatge d’anada. Respecte a la tornada ha estat també inevitable trobar una referència que ben segur va inspirar en George R.R. Martin i per a la seua “Joc de Trons” i el protagonisme dels dracs.  Una lectura molt recomanable per a una vesprada d’evasió que permet gaudir de bona literatura.

Propera parada…

TEHANU

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.