Sibérie m’était contée (5/20) Il faut manger

Al final del post la cançò completa, ací us deixe la traducció lliure:

Il faut magner
tous les jours il faut magner
/ Cal menjar, tots els dies, cal menjar

Il faut gagner
tous les jours il faut gagner
/ Hi ha que guanyar, tots els dies, cal guanyar

On va crever
tous un jour on va crever
/ Anem a reventar, un dia tots anem a reventar

Je veux t’aimer
tous les jours je veux t’aimer
/ Vull estimar-te, tots els dies, vull
estimar-te

 […]

Mieux vaut en
rire tous les jour mieux vaut en rire
/ Millor riure, tots els dies, millor
riure

[…]

Il faut tenir
tous les jours il faut tenir
/ Hi ha que tindre, tots els dies hi ha que tindre

Je veux t’aimer
tous les jours je veux t’aimer
/ Vull estimar-te, tots els dies, vull
estimar-te

Je veux t’aimer
tous les jours je veux t’aimer
/ Vull estimar-te, tots els dies, vull
estimar-te

Je veux t’aimer
tous les jours je veux t’aimer
/ Vull estimar-te, tots els dies, vull
estimar-te

Aquesta cançò sempre m’ha evocat la competitivitat (il faut gagner tous les jours il faut gagner) com allò de “A la selva igual té que sigues lleó que gasela, per sobreviure cal correr tots els dies: per poder menjar o per evitar que et mengen” A més els versos apretadets de la cançò ho fan tot més apressurat, amb més ansietat.

I em ve al cap en concret una escena que pense que vaig viure a l’orfanat de Sibèria: Estavem nosaltres amb la boleta de llum, a una sala de jocs, entretenint-lo i fent-li totes les monades de que soc capaç per captar la seua atenció i en eixe moment s’obri la porta de la seua habitació, de l’habitació de les criatures, i ixen totes en fila, una vintena de xiquets i xiquetes de menys de tres anys que anaven a un altre indret… Jo veia com alguns d’ells ens miraven de reüll, i com la boleta de llum els mirava passar impassible. Traent un instint que li feia quedar-se amb nosaltres i deixant passar de llarg els seus companys. Realment no se si la seua reacció va ser instintiva, no crec. Pense que en un instant bascularen al seu cervellet les possibilitats i ens va triar a nosaltres, fent una aposta pel seu futur, que és el nostre. Podria escriure que en eixe moment va alçar el cap i ens va somriure, mentre la filera de companys avançava cap a la seua rutina. No és cert, però la literatura és lliure, ens permet certes llicències.

5.- Tous les jours

Tous les jours
tous les jours

Tous les jours
tous les jours

Tous les jours
tous les jours

Tous les jours
tous les jours

 

Il faut magner
tous les jours il faut magner

Il faut courir
tous les jours il faut courir

Il faut gagner
tous les jours il faut gagner

Il faut subir
tous les jours il faut subir

 

Il faut magner
tous les jours il faut magner

Il faut gagner
tous les jours il faut gagner

On va crever
tous un jour on va crever

Je veux t’aimer
tous les jours je veux t’aimer

 

Tous les jours
tous les jours

Tous les jours
tous les jours

 

Il faut magner
tous les jours il faut magner

Il faut courir
tous les jours il faut courir

Il faut gagner
tous les jours il faut gagner

Mieux vaut en
rire tous les jour mieux vaut en rire

 

Il faut tenir
tous les jours il faut tenir

Je veux t’aimer
tous les jours je veux t’aimer

Je veux t’aimer
tous les jours je veux t’aimer

Je veux t’aimer
tous les jours je veux t’aimer

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.