LLegir no és fugir

SINÒPSI:  Una parella formada per un escriptor sense gaire èxit i una editora amb aspiracions localitzen un manuscrit del que pronostiquen va a ser un èxit en la França literària de l’època, no tant per la seua qualitat sinó per la història que hi ha al darrere.

Un bibliotecari de Crozon, una xicoteta ciutat bretona de 7.500 habitants, còpia a un americà, la idea de crear a la biblioteca local una secció de llibres rebutjats. I allà és on la literària parella protagonista troba un manuscrit amb qualitat suficient per desentonar amb la resta de manuscrits, ser publicable i arribar a ser un best-seller.

En el moment del descobriment tant la persona que signa el manuscrit com el bibliotecari són, oportunament, morts i això permet organitzar a l’editorial de Delphine, la nostra editora amb aspiracions, una molt gran i molt bona operació de màrqueting promocionant aquest manuscrit ara ja convertit en llibre.

Sense acabar-se del tot el hype del llibre entra en escena un periodista literari en decadència professional, i personal, que posa en qüestió l’autoria del manuscrit i fussa entre l’entorn de la família i de Crozon buscant respostes a una troballa tan casualment exitosa.

El final del llibre es pot dir que és previsible, encara que com a lector es manté l’esperança d’un canvi de les circumstàncies que no arriben a donar-se. Però, no content amb aquest final Foenkinos ens regala un epíleg impagable amb un final alternatiu que, pot ser, els entesos en l’intricat món editorial, haurien intuït moltes pàgines enrere.

 

OPINIÓ: Un llibre molt recomanable, he tingut una lectura molt fluida. M’ha agradat l’explicació del món interior que hi ha al darrere de la publicació d’un llibre. S’hi parla dels processos intrínsecs de l’edició. De la cerca de “bon” material a publicar, de com s’ha de convèncer un consell assessor a una editorial, de com organitzar una campanya de màrqueting, de com d’important és la relació amb els mitjans de comunicació…

Trobe un encert presentar la història com una enquête detectivesca on no hi ha cadàver, bé hi ha dos, però no hi ha assassinat ni assassí que buscar. On la investigació es dirigeix cap a l’autoria del manuscrit i que aprofita per fer una radiografia, amb resultat prou més negre que blanc, de les relacions de parella dels personatges.

 

CURIOSITAT_1: Les notes al peu. En aquest llibre tenen una doble funció, la primera és l’habitual: ampliar informació sobre un fragment del text, aclarint el motiu d’alguna traducció feta o donant dades que contextualitzen el fragment. Però en d’altres l’autor busca trencar la “quarta paret” i s’adreça al lector directament amb reflexions personals com “No hi ha ningú que sigui mai entès, i naturalment els escriptors tampoc. Vagaregen per reialmes d’emocions fràgils, i gairebé no s’entenen ni ells mateixos”.

CURIOSITAT_2: Una altra cosa que m’ha cridat l’atenció és que a la contraportada, a mode de reclam, hi apareix una breu ressenya que una lectora (Alexandra) ha deixat en Amazon fr. Sense dubte, un signe dels temps…