L’her?ncia del PSAN: Som garantia d’independ?ncia!
Aquest estiu la meua germana em va regalar el llibre de Roger Bruch i en llegir-lo em vaig trobar un poc estrany. En una primera interpretació l’autor donava per mort el PSAN i en feia inventari de l’herència. Era com apersonar el partit i repartir-se els bens: aquest ara està a l’MDT, a l’ANC, a l’Esquerra Independentista, aquestos altres estan a ERC, el matrimoni (Catalunya Lliure) no li va anar bé, els xiquets (Maulets) per a què parlar-ne,… Total un quadre fatal on sols quedava salvar els mobles parlant de la coherència ideològica, fer un reconeixement a les aportacions ideològiques a l’independentisme i resquiescat in pace.
Doncs no em va agradar, aclarim: les bones intencions de l’autor, el treball d’investigació, el rigor del treball,… jo sobre això no dic res. Em sembla bé. Però coi! Que estem vius! Que el PSAN forma part de la coalició de Solidaritat per la Independència i estem participant de la vida política activa, a les institucions del Principat a través de SI, al País Valencià amb actes culturals i polítics i ara estem en la campanya electoral de les eleccions de demà 25N.
Ignorar l’adversari pot ser una tàctica, equivocada al meu parer, però hem d’assumir que en el joc polític hi ha gent que pensa que tot val. Us deixe un link a un post de Josep Guia que parla de la Núria que està en campanya… tots dos del PSAN, versió 2013, encara en vigor!