Les responsabilitats i les causes del problema

La passada setmana (01/12/13) el diari El País va publicar un article a doble pàgina amb l’eloqüent títol “La separación tienta a la izquierda” on va anar desgranant, a mode d’exemple, com l’homogènia composició social de Clydebank, una localitat històricament proletària de la perifèria de Glasgow, corria el perill de decantar-se pel “Sí” a la independència d’Escòcia en el previst referèndum de setembre de l’any que ve: “gente que ha perdido el bienestar de tiempos pasados y que ahora puede verse tentada a apoyar la aventura de la independencia para intentar encontrar un camino mejor” Un pecat poc menys que mortal, això de buscar la millora per la independencia. Millor anar ofegant-se poc a poc en la decadència unionista.

L’article continua el seu començament comentant l’estratègia de Salmond (Alex Salmond, lider del SNP i ministre principal escoces) explicant que, entenent que l’argument econòmic és la clau del referèndum, aquest ha concentrat el discurs fent promeses electoralistes i centrant-se en fent veure al poble escocès que la independència és una oportunitat de millora econòmica.

És inevitable lligar aquestes reflexions amb un article publicat el dia 4/12/13 al diari Levante-EMV (“La mitad de la deuda de la Generalitat Valenciana ya está en manos del Estado”) on es comenta l’informe del departament del ministeri d’hisenda espanyol on es detallen les transferències de fons des del ministeri a les comunitats autònomes i on es qualifica de “comunitat intervinguda de facto” al País Valencià per l’ingent quantitat de fons que han arribat: 21.526 milions d’euros des de 2012 a data de hui. Pràcticament un 25% del total. A l’article es comenta que si no fora per aquesta “injecció” de fons la quebra de la comunitat autònoma havera estat ja una realitat.

 

Però la millor part és l’anàlisi que en fa l’espanyol catedràtic de computació Gregorio Martín on després d’afirmar que “la Generalitat no garantiça als valencians els serveis en igualtat que a la resta d’espanyols” afirma, es pregunta més bé, “¿Si al final la Conselleria [d’Hisenda] depèn del ministeri, per a què necessitem intermediaris improductius [l’autonomia]?” però no abans d’apuntillar que “[tot això] al marge de responsabilitats o de les causes del problema”.

I ahí precisament està la cosa: La independència pot ser la sol·lució si no s’evita conèixer i valorar les responsabilitats i les causes del problema: L’infrafinançament continuat del País Valencià, l’espoli fiscal, el robatori amb característiques d’estacions colonials com s’ha comentant en altres ocasions.

Per això, pot ser, Salmond té tan clar que un dels factors a favor de l’ independentisme és l’economia i per això, pot ser, l’ independentisme és necessari al País Valencià també: ni que siga per no deixar de recordar “les responsabilitats i les causes del problema”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.