LEONARD 2 VINCI – Stéphane Levallois
Un gran dibuixant de ciència ficció que ha col·laborat en pel·lícules d’èxit com Alien, King Kong o Harry Potter, ha dedicat dos anys a acabar aquesta novel·la gràfica que sota l’embolcall d’una space-opéra ens recrea la vida de Leonard Da Vinci… en l’any 15018.
La història conta com uns científics, que viatgen en la nau espacial «Renaïssance» que conté les restes del que queda de la humanitat, defugen una raça alienígena que està disposta a aniquilar-los totalment. La seua estratègia és visitar l’asteroide que conté el museu del Louvre i aconseguir una traça d’ADN del mestre Leonard. Després clonar-lo i demanar-li que, amb la tecnologia que conté la nau i els recursos que contenen les restes del planeta Terra que hi ha escampades pel Sistema Solar construïsca un enginy militar que puga derrotar aquesta espècie que els amenaça.
La història enllaça amb un flashback recurrent que comença el dia de 1519 que el mestre Leonard cau al terra amb una punxada al pit que ell sap que va a paralitzar el seu cor: «Crideu un notari i un retor». En aquesta història paral·lela, que és la vertadera història com ho són tots els flashbacks, fem un repàs a la vida del mestre del Renaixement. A destacar l’escena, successió de vinyetes, que conta com al seu mestre de dibuix li cauen els pinzells al terra al veure el dibuix que el Leonard aprenent realitza a la seua acadèmia de pintura.
L’autor, Levallois, ens conta els orígens de Leonard: era fill bastard d’un notari i de la seua serventa i malgrat això va arribar a ser un geni. Malgrat que ell no estava destinat a ser-ho com Levallois ens ho deixa clar en una de les vinyetes (quan el professor de pintura que us deia menyspreava al geni abans de veure-li el dibuix que acabava de fer): «Els bastards no van a la Universitat, no aprenen llatí, no esdevenen notaris». Clar en l’època no hi havia ascensor social, no hi havia beques, no hi havia universitat pública de qualitat. L’esforç dels pares, la insistència de la mare, no podia garantir l’èxit professional i social dels fills. No som conscients del que tenim (o teníem) i de tot el que posem en risc venent la nostra societat al mercat.
En el relat Levallois ens recorda les paraules d’Ovidi, «Tot flueix i les formes són sols imatges fugaces», en la Metamorfosi, com llevant-li importància al gran treball de dibuix que ens presenta a la seua novel·la. Increïbles les reproduccions i recreacions de les obres de Leonard.
Una producció literària encomanada per promocionar l’exposició que sobre Leonard Da Vinci es va fer al museu del Louvre (editor de l’obra) i que acompleix perfectament el seu objectius de despertar l’interès de qui l’ha llegida i busca, ganòs, un bitllet per a Paris. Si pot ser per al proper cap de setmana.
PS: El volum es completa amb els comentaris de l’autor sobre una desena de pintures de Leonard que l’han inspirat i que ens mostra la seua tècnica de treball.