LLegir no és fugir

L’estat de conservació de qualsevol cosa depén del seu recipient i de les condicions de pressió i temperatura. Això m’ho va explicar quan estava en 2on de BUP (aleshores no hi havia ESO) una entranyable professora de física (la meua assignatura preferida durant molts anys) que li dien Rosa Fores. Quina dona! Jo crec que encara tindrà els 80 anys que li feia quan jo estudiava…

O siga que si el lloc, l’habitació prevista per a depositar la documentació que conforma l’arxiu municipal del meu poble és, en veu del darrer comunicat de premsa del Bloc Nacionalista Valencià de Carcaixent “una planta baixa del carrer Sant Roc que presenta un estat de semiruïna,
insegura per a les persones, amb goteres i plena d’humitats: l’últim lloc on
hauria d’anar un arxiu” qué penseu que

pot passar-li al contingut? (que diria un agent d’assegurances) Al material que hi ha allà: fotografies, llibres, actes de la guerra, de la posguerra, de la República…? Doncs de tot excepte que es conserve, no?

Fa uns dies es va publicar al diari Levante un escrit del (MEU) Casal denunciant no aquest trasllat sino la falta d’inversions, d’assignació de recursos a l’arxiu i suggeria, encara que de subtils ho som poques vegades els nacionalistes, que pot ser no era casualitat el desgavell que manava de l’arxiu, que tot obeïa a una estratègia per a fer-lo inaccessible. La qual cosa, parlant d’un arxiu és comdemnar-lo a mort.