La voluntaz paral Domund

Sense categoria

Dissabte passat em vaig
trobar amb les taules petitòries de donatius per (en contra de la malaltia de)
al càncer…

A vosaltres també us passa que sempre vesqueu
dones allà?
Però no dones qualsevol
sino “lo milloret” del poble: La dona de l’alcalde del poble quan l’alcalde és
un home, la dona del regidor de torn, la junta directiva de les Tyrius, les
dones d’empresaris insignes del poble,… Fa una olor rància tot allò, no?

Vull dir: ¿Si hi ha
empresàries per què no estan demanant elles també? Perquè estaran treballant. I
per què no estan els seus marits?… Si hi ha alcaldessa per què no hi vesquem
al seu home demanant?

I després l’enganxina eixa
patètica que et possen, que és com una senyal per a que no et molesten la resta
de la seua reala que està escampada per tot el poble… I la categoria de
recompenses que et donen (si dones un bitllet et donen un banderí per al cotxe,
si unes monedes sols el sals-conduït per passetjar tranquil·lament pel teu
poble), tot jerarquitzat en funció dels diners: tanto tienes, tanto vales…

És com si una volta a
l’any la “classe alta” del poble, però la seua part femenina, porgara els seus
pecats demanant per als necessitats. I ens recordara a la resta dels mortals
que elles estan allà demanant perquè són millors que tú. Per què anem a vore…
qui les convoca? A algú/na de vosaltres us han convidat alguna volta a
participar en la campanya? Com ens han de convidar…? Si no formem part del
seu món, si no saben que existim fins que no ens veuen passar pel carrer, eixe
dia, i ens demanen la monedeta.

M’entren
ganes de passar de llarg, de no donar-los els meus vint cèntims, de fer com si
no les havera vist… igual que fan elles amb mi la resta de l’any.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.