LLegir no és fugir

Us còpie un fragment del llibre que estic llegint, del capítol ELS PRÍNCEPS COMERCIANTS (Hober Mallow va ser el primer dels prínceps comerciants que van governar la Fundació). És el monòleg de Mallow que escolta el seu camarada, parla del l’estratègia de la Fundació, comandada per ell mateixa, en la seua guerra contra el planeta veí Korell que els amenaça amb les armes facilitades per l’Imperi Galàctic.

Us propose un exercici: substituiu Korell pel cor d’Europa + aquell país que està al seu confí, la Fundació per Rússia, l’energia nuclear pel gas i l’Imperi per… l’Imperi.

 

“Penseu que fins ara el poder del comerç ha estat completament infravalorat. […] El comerç té el poder suficient, i de sobres! Simplifiquem-ho: Korell està en guerra amb nosaltres, i , consegüentment el nostre comerç amb ells s’ha interromput. Ara bé, i fixeu-vos que estic simplificant, el últims anys Korell cada vegada ha basat més la seua economia en les tècniques nuclears que hi hem introduït nosaltres mateixos i que només nosaltres podem continuar subministrant-los [a un preu que faça la seua industria competitiva]. Què creieu que passarà quan els petits generadors nuclears comencin a fallar i els aparells comencin a quedar fora de servei l’un rere l’altre?

Els electrodomèstics petits seran els primers. Al cap de mig any d’aquest estancament, els ganivets nuclears deixaran de funcionar. Els començaran a fallar els forns. Les rentadores ja no els faran net. Els termòstats de casa els fallaran en un fred dia d’hivern. Què passarà llavors?

[…]

La gent envía els fills a cabassos cap a unes morts horribles, embotits en naus espacials atrotinades La gent suporta els bombardejos enemics encara que això impliqui viure a base de pa ranci i aigua bruta en coves enfonsades a mig quilòmetre de profunditat. Però resulta molt més difícil suportar petites incomoditats quotidianes quan el furor patriòtic del perill imminent no fa acte de presencia. Perquè no serà més que un estancament. Als seua ccarrers no hi haurà morts, ni bombardejos, ni batalles.

Només hi haurà un ganivet que no talla, un forn que no escalfa i una casa que es congela a l’hivern. No seran més que molèsties, i la gent es queixarà.

El que m’espere que passe és crear un rum-rum d’insatisfacció i de reclamació que posteriorment s’estendrà a col·lectius més importants: Els productors, els propietaris de les fabriques, els industrials de Korell.

Quan hagen passat dos anys d’estancament, les màquines de les fabriques començaran a fallar l’una rere l’altra. Aquestes industries, que s’hauran modernitzat de la primera a l’última amb la nostra tecnologia nuclear, s’arruïnaran en un tres i no res. Les industries pesants es quedaran sense ni un xavo en massa, propietàries de res més que d’una pila de ferralla inservible.

Aquesta guerra és una batalla entre els dos sistemes, entre l’Imperi i la Fundació, entre el gran i el petit. Per conquerir ells els subornen amb naus immenses i armament que no tenen cap mena d’impacte econòmic. Nosaltres, en canvi, els subornem amb aparells menuts, aparells que no serveixen per fer la guerra, però que són vitals per a la prosperitat i el benefici econòmic.

Un rei, o un comdor, es quedarà les naus i les armes i fins i tot es llançarà a la batalla. Els governants arbitraris de tota la historia han bescanviat el benestar dels seus súbdits pel que ells consideren l’honor, la glòria i la conquesta. Però les coses importants continuen sent les més senzilles, i el comdor sucumbirà davant la depressió econòmica que engolirà tot Korell d’aquí a dos o tres anys.

El control econòmic ha pres el camí de l’èxit. I, parafrasejant aquell epígraf de Salvor Hardin que tan tus agrada, és un canó atòmic ben senzill que no apunta cap als dos costats. Si Korell prospera amb el nostre comerç, també ho fem nosaltres. Si les fabriques korellianes fan fallida sense el nostre comerç i la prosperitat del món s’esfuma amb l’aïllament comercial, les nostres fabriques igualment faran fallida i la nostra prosperitat s’esfumarà.”

 

EPÍLEG (apòcrif):

“-Això vol dir que ens convertireu en un planeta de comerciants i prínceps comerciants.

-Ja ho som, amic, ja ho som”

 

Per a mi és inevitable intuir  a les prestatgeries dels assessors de Putin la novel·la d’Asimov. I espere que sorgisca alguna figura de latituds ben allunyades del conflicte, digues-li Gustavo Petro o López Obrador, que ens porte a la solució del conflicte amb una negociació de la pau com la que Hober Mallow va imaginar per al seu conflicte.