Llegir no és fugir

Hi ha un llibre sobre estratègia que es diu «Blue Ocean Strategy: How To Create Uncontested Market» de Chan Kim i Renee Mauborgne que parla de com superar situacions que ara per ara són molt habituals: estratègies de suma zero, competitivitat exacerbada i el que ve a ser «llevar-t’ho a tu per a quedar-m’ho jo». El llibre proposa una estratègia poc original però molt interessant que no sempre és possible dur a terme: si has de repartir alguna cosa, diners, no ens enganyem, i no vas a poder acontentar les exigències d’uns sense enfadar a altres… fes més gran el pastis. Clar habitualment el que hi ha per a repartir és finit i no es pot fer més gran, o si. Pedro Sánchez ho ha fet.

La clau de la nova proposta que demà es debatrà, i fracassarà, en el Consell de Política Fiscal i Financera és precisament aquesta: l’Estat Espanyol va a posar més diners damunt de la taula augmentant la cessió de la recaptació de l’IVA (passa del 50% al 56,5%) i l’IRPF (passa del 50% al 55%) sumant 21.000 milions d’euros extra al fons de finançament autonòmic. Quedeu-vos amb la xifra. Amb el pastis més gran ja podem repartir més i millor, hi ha menys possibilitats de ferir sensibilitats. A no ser que el que t’agrade siga les ferides i exhibir-les. Que també podria ser.

Des del meu punt de vista açò ha estat una jugada electoralista molt ben portada pel PSOE amb la intenció d’atribuir-se el mèrit de resoldre el trencaclosques de la financiació autonòmica, pendent des de 2014. I ha deixat descol·locats fins i tot a un dels millors analistes que té la dreta, Ángel de la Fuente, digne contrincant allà pel 2017 amb Germà Bel en el debat sobre l’espoli fiscal de Catalunya que es va dur a terme en el suplement «Negocios» de El País. Per tot argument, apressat, visceral i improvisat, De la Fuente va assegurar el passat dia 9, dia de l’anunci de la reforma, que «si li donaven 4.000M d’€ a Catalunya a la resta d’autonomies li haurien de donar molts diners, almenys 20.000M d’€, i això no anava a ser possible.» No havia llegit l’Oceano Azul. El total a repartir ara és de més de 21.000M d’€. També ha descol·locat als ninots de la dreta indígena valenciana que igual valen per fugir a Alacant en mig d’una DANA que per a fer com si dirigiren una Conselleria d’Economia. El Conseller Rovira va fer unes declaracions el dia 9 diguent que l’assignació prevista per al País Valencià li semblava bé, però després que Pérez Llorca rebera l’argumentari de Madrid i reclamara el fons d’anivellament, Rovira l’endemà va fer unes altres declaracions exigint… el fons d’anivellament i anunciant que s’oposaria a la reforma. Ni s’ho havia mirat aquell dia ni sembla que s’ho haja mirat ara que li han dit què ha de dir.

Perquè, si vols, una altra cosa a tindre en compte és qui pot oposar-se a aquesta reforma, dels qui ostenten alguna presidència autonòmica, vull dir, sense pagar un peatge electoral. Una de les comunitats autònomes més beneficiades és l’andalusa… com vas a renunciar a això? A no ser que la nova quantitat a repartir, que ha de destinar-se a compensar les comunitats autònomes més perjudicades, no arribe a la que ja estava bé (llegiu: Madrid). I en això el titolar de l’Expansión del dia 10 era clar: «Andalucia, Catalunya y València ganan en un modelo que penaliza a Madrid». I ja tenim el motiu per a soliviantar-se, a costa de renunciar a 4.846 milions d’euros Andalusia i 3.669 milions d’euros el País Valencià, poca broma.

Perquè ací la premsa també juga la seua partida. I ho podeu llegir a la columna de Joan Carles Martí, director del Levante, publicada el dia 11 que comença no comentant la proposta, ni posicionant-se, comença retraguen-li a Àgueda Micó el seu silenci davant la nova proposta de finançament… quan el digital La Veu del País Valencià ja publicava el mateix dia 9 declaracions de la diputada de Compromís amb el seu posicionament front a la proposta. Però la dinàmica és embrutar el pati polític, no fer de periodista.

La meua aposta és que demà, 14/1, no hi haurà un acord en el Consell de Política Fiscal i Financera, on els consellers d’Economia de les comunitats autònomes del PP d’Ayuso aniran a buscar lio (l’última vegada se n’anaren de la reunió) i després hauran de torejar les eleccions amb eixa llosa a l’esquena. I el PSOE amb els deures fets. No és política fiscal del que estem parlant, diria que és política estratègica i ha pillat amb el peu canviat a la dreta.

PS: Anava a enllaçar-vos una publicació d’À Punt a Instagram on explicava, millor que jo, amb infografies el tema de les xifres que he nomenat abans però… l’han esborrat! Quedava massa clara la bondat de la reforma. Ara han publicat «Pérez Llorca imposa condicions per a negociar el nou sistema de finançament…» Són patèticament parcials.