LLegir no és fugir

 

Sovint, una vegada a l’any, o pot ser no tan sovint com jo em pense, faig per llegir un llibre de com escriure. Normalment quan m’arriba una mala crítica. Habitualment estic content amb allò que escric. Sempre es pot millorar, però trobe que el perfeccionisme és enemic de la feina acabada. I, en termes generals, m’agraden les meues històries una volta publicades. El cas és que no sempre pots agradar a tothom. I hi ha gent que t’ho diu.

 

Al llibre que he llegit aquesta volta, el de Sánchez Piñol, hi ha alguns aspectes d’aplicació pràctica que són fàcils de posar en marxa. I podria ser que comptant amb ell puga aconseguir, en la meua propera història resultats diferents, millors, al treball realitzat fins al moment. No se, quan tinga acabat el meu nou relat el voldràs llegir?

A “Les estructures elementals de la narrativa” hi ha una cosa interessant: serveix tant per als qui volem aprendre a escriure com per a qui llig. I dona pistes de com s’han construït les històries que després vesquem en la TV, al cinema o llegim. Ens revela la tècnica que han emprat per a la seua construcció, i descobrir-la mentre ets espectadors és un joc divertit.

Al capítol 2 em vaig trobar amb una afirmació que venia a dir que totes les històries tenen bé una Font xamànica (que pot vindre potenciada per l’iaguasca) o una altra que l’autor de l’assaig li diu “mediumnitat. Com a exemple de la primera tenim les històries d’Astèrix i de la segona la Bíblia.

Una expressió molt usada per Sánchez Piñol en el seu assaig el la de “Gir Narratiu” d’una història, que defineix com “aquell moment de la història en què es manifesta el conflicte principal que desenvoluparà el relat.” I el “MidPoint” és quan aquest primer Gir Narratiu és substituït per un altre. La funció del “Gir Narratiu” no és altra que aconseguir (o mantindre) l’interès del lector/espectador.

Al capítol 7 ens diu “El MidPoint és aquell moment del relat en què la pregunta generada pel primer Gir Narratiu és substituïda per una altra. […] És possible que el primer MidPoint de la literatura siga el d’El vell i el mar. Hemingway era un geni, i pot ser va planificar racionalment un MidPoint tan reeixit. Ara bé, personalment, m’inclino a pensar que no. He conegut massa escriptors per tenir-los en massa consideració. Les rodes rodolen. Això és tot”.

És un llibre molt simple, parla de poques coses i ho fa sense aprofundir massa. Allò d’elementals al seu títol no decep, la cosa és així. Però et dona alguna tècnica per a escriure, o llegir, amb més satisfacció.

Altres llibres que he consultat i que us recomanaria si voleu aprofundir en allò d’escriure històries són: “Poètica” d’ Aristòtil, “Sus…pense” de Patricia Highsmith, “Com escric. Les regles del joc” i “Cómo escribo novela policiaca” d’Andreu Martín i “El guió. Story” de Robert McKee. I ara, en la recàmera, tinc un llibre que em va recomanar un gran lector i bon amic: “Escriure. Memòries d’un ofici” d’Stephen King