És l?hora de la Solidaritat per la Independència, també a la perifèria

Fa poc més de sis
mesos ningú esperava el soroll que els independentistes farien (fariem) al
Principat amb les eleccions al Parlament de Catalunya. Ara hi ha 4 diputats
que, es podria dir, l’únic programa electoral que portaven al darrere era la
independència.

Molta gent ha
criticat aquesta indefinició ideològica, d’altres han dit que això amaga una
definició de dretes (a mesura de les popularitzades candidatures pressumptament
independents que sovintegen les eleccions municipals) però jo trobe que es
tracta d’una definició ben sintètica : INDEPENDÈNCIA! Qui ha votat Solidaritat
Catalana per la Independència ha votat independència. I això és el que, per a
mi, compta.

Ara, amb l’acord
entre SI i el PSAN
,aquesta possibilitat de votar independència s’obri a la
perifèria de la meua nació. La proliferació de persones valencianes adherides
al projecte va a bastir en breu la constitució de nombroses candidatures
municipals
a les eleccions de maig al País Valencià. I el vot a aquestes candidatures
va a ser un recompte clar per la indepencència al sud.

SI no és és una
opció de govern, no és una opció bisagra per a pactes que afavorisquen la
governabilitat d’una ciutat, pactes que sovint sacrifiquen la ideologia i part
del programa electoral per una excessiva responsabilitat institucional. SI és
un recompte de l’independentisme que ja comença a fer el seu camí sense concessions
possibilitstes.

Plagiant a Josep Guia
diria que, i una cita maoista pot ser d’allò més inoportuna, com tota llarga
marxa que comença amb un primer pas, després dels processos
sobiranistes de les consultes per la independència al Principat, la presentació de les candidatures de SI
al País Valencià és el nou pas cap a la independència.

  1. Perdre el temps i les ganes, ha estat una constant des de la transició fins ara, nacionalment parlant. I així ens va. Em sembla que no estic descubrint les Amèriques quan dic que ens em de deixar de rucades i fer pinya per primer aconseguir la sobirania, i després, ja veurem el color que li donarem al govern del nou estat català, si és que algún dia som capaços d’aconseguir-ho.
    Salutacions!

Respon a JORDI Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.