Els qui busquen la secessi? no saben el que fan perqu? no saben el que desfan

Dimecres 13 de març, la premsa econòmica espanyola llença un article (un altre) d’una suposada experta en economia per advertir-nos que independentisme és l’abisme.

Virgina Semur, en el seu article “La cuestión catalana al borde del precipicio” (Compte amb el títol, no valen subtileses) ens dóna pistes del que ens costaria la separació d’Espanya, la llista no és llarga, és una retafila de pèrdues com ara:
 

-Economies d’escala dels serveis comuns que l’Estat Espanyol sufraga.

-Ajudes i acords bilaterals que Espanya ja té signats per ser UE.

-Gran merma del comerç interior i exterior (no li diu boicot però tampoc cal, ho entenem)

-Desviacions d’inversions estrangeres per l’efecte frontera.

I, finalment,

-Els bancs catalans no podrien accedir a les línies de liquidesa i redescompte del sistema europeu de bancs centrals i del BCE. Haurien de transformar-se en bancs estrangers, espanyols, per mantindre l’accés al sistema financer internacional.

Resulta simptomàtic que quan parlen de nosaltres i d’Espanya ja parlen de nacionalitats diferents, i supose que el “lapsus linguae” es dóna en l’estar parlant de temes financers, econòmics i fiscals que dominen i mesclar-los amb l’independentisme que ni dominen ni coneixen. I és aleshores quan ens mostren la seua visió sincera: nosaltres i Espanya. Fins al punt de catalogar com estrangera la nacionalitat espanyola que els bancs catalans, en un procés de transició a la independència, haurien de tindre per assegurar el crèdit en els primers estadis de la construcció del nou estat.

 Una altra perla del mateix article, quan parla del “cost” que tindria aconseguir una Hisenda pròpia “… aunque para tal fin se tenga que renunciar a todas las ventajas que pueden ofrecer los servicios centrales de dicho organismo (la Hisenda espanyola) en materia de información y control con relación a los grandes contribuyentes localizados fuera de Cataluña, lo que iría en claro decremento del futuro Estado propio”. És a dir que si els cervellets unionistes ja escriuen en eixos termes, no cal esperar massa col·laboració d’Espanya quan el procés estiga, vertaderament, en marxa.

 “Els qui busquen la secessió no saben el que fan perquè no saben el que desfan” és el corol·lari de l’article de Virginia, pres d’un llibre d’un altre visionari unionista del Instituto de Estudios Económicos. Ens volen vendre que els podem desestabilitzar el sistema i amb això sembla que volen remoure consciències catalanes de caire solidari i soliviantar classes desfavorides a Espanya. Però es que al costat mateix de l’article de Virginia, n’hi ha un altre sobre el desastre actual del sistema de pensions espanyol. Espanya, tota sola, és la que camina cap a l’abisme i nosaltres, el millor que podem fer és caminar cap a la separació.  

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.