El cercle del mal
Que el conseller d’Economia i Hisenda de la Generalitat Valenciana “piule” al Twitter el dia que el País Valencià és intervingut per Espanya que “El rumor de intervención de la Comunitat Valenciana es totalmente falso, nos hemos adherido al Fondo de Financiación de las CCAA” no deixa de ser simptomàtic: De que el nerviosisme assalta ja les altes esferes del “govern” valencià i que les conseqüències de la seua actuació poden ser imprevisibles.
Vaja per davant quin seria el final que a mi m’agradaria: A curt termini, convocatòria anticipada d’eleccions autonòmiques, formació d’un govern distint a l’actual i entrada al parlament valencià de diputats i diputades independentistes que reclamaren en veu alta, i en seu parlamentària, que gran part del mal que patim al País Valencià prové de l’espoli fiscal al que ens sotmet Espanya des de fa temps (ací caldria parar-se un momentet a mirar el document que Solidaritat per la Independència al País Valencià va elaborar al respecte). I a llarg termini, la independència d’Espanya.
No es pot ser més cínic que formar part d’un govern que ens ha dut a la situació que fa necessària la intervenció econòmica i pressupostària del País Valencià i desmentir-ne’n la situació pel twitter.
Quan un govern fia tot el seu futur a un monocultiu com el de la construcció (amb tots els excessos i irregularitats que inclús han estat denunciades per Europa, l’Europa que en breu haurà de salvar fins i tot el govern que ara ens ha de rescatar) i inverteix els recursos obtinguts entre la corrupció (al País Valencià tenim un govern autonòmic amb 11 diputats imputats per casos de corrupció!), els grans events per a major glòria dels seus acòlits, foment del caciquisme, l’amiguisme, més corrupció i, la part més grossa i la que més dol, a alimentar Espanya amb els recursos que any rere any ens detrau via l’espoli fiscal a costa de soscavar el nostre PIB es pot dir que s’ha produït una organització de mitjans i recursos per cometre un robatori a tot un territori.
Ha estat la irresponsabilitat del govern valencià la que ha li ha fet preveure uns ingressos ficticis confiant en que el món immobiliari anava a ser immune a la crisi mundial que va començar el 2008, preveient uns ingressos per llicències d’obra, impostos directes i indirectes (la minsa part que es queda al País Valencià) que no s’han realitzat i ha pressupostat unes despeses impossibles d’assumir en el context de recessió econòmica amb projectes megalomaniacs com la Ciutat de la Llum, l’aeroport sense avions, els projectes coronats amb arquitectes de luxe a preus prohibitius i d’altres. La mateixa irresponsabilitat que ha dut als gestors econòmics a emetre en 2010 deute públic autonòmic a preus prohibitius, a pujar els preus d’una nova emissió de deute en 2011 per atendre els venciments de l’any anterior, a continuar dibuixant un cercle amb les retallades als drets socials i econòmics de la part més nombrosa i desfavorida de la societat valenciana sols per a pagar els interessos de l’endeutament públic de la Generalitat Valenciana.
Quan es parla del mal govern valencià, estem parlant de que ha estat el govern valencià el que ha tingut que recorrir ja a l’Estat, de qui ara nega la intervenció, per atendre un ridícul (ridícul en termes de xifres autonòmiques) préstec de 124M d’€ que no va poder pagar a una entitat financera. Un préstec que en 2011 es va pagar amb l’avançament, el primer avançament, de transferències pendents de l’Estat a la comunitat autònoma. L’Estat Espanyol va ser qui va dissenyar i finançar el pla de pagaments a proveïdors de les entitats locals, i el País Valencià va ser, ja en el mes de maig, la primera comunitat autònoma en recursos consumits d’aquest fons conegut com a fons ICO dels proveïdors dels Ajuntaments. I l’Estat Espanyol, en una reunió entre la presidenta del col·legi de farmàcia valencià i la ministra de sanitat, la que ha desactivat una vaga indefinida de les farmàcies valencianes per falta de pagament per part de la Generalitat Valenciana.
Pensar que tots aquestos despropòsits no tenen preu i que el recurs al fons de liquiditat de les comunitats autònomes, per usar la terminologia del govern valencià del PP, no estava dissenyat d’avantmà i que ens va a eixir de bades, és no ser conscient del naufragi valencià al que ens arrastren.
Una vegada més s’exigirà a la ciutadania retalls, sacrificis i renúncies als avanços aconseguits en la societat del benestar. Uns sacrificis que es menjaran els excessos dels dirigents que no ens meresquem.