LLegir no és fugir

A
la reunió del Consell Nacional del Bloc Nacionalista Valencià han triat com a
cap de llista de la coalició Compromís a les eleccions del 20 de novembre a
Joan Baldoví, el polític. L’altra opció era Diego Gómez.

I
també anar en coalició amb Equo, l’aposta de l’ecologisme espanyol, més els
companys de les eleccions autonòmiques, això és Iniciativa pel Poble Valencià i
Els Verds – Esquerra Ecologista.

Equo
és una nova opció ecologista  encapçalada
per l’expresident de Greenpeace España, Lopez de Urralde, i que busca l’aval
dels verds d’Europa. (Recentment López de Urralde s’ha reunit amb Monica
Frassoni i altres eurodiputats, de l’EPG, Partit Verd Europeu i han declarat al
finalitzar la reunió que “Verds i Equo cooperaran per una Europa més social i
ecològica”). La mateixa Monica Frassoni que en març va “aval·lar” Els Verds –
Esquerra Ecologista com la seua “interlocutora” al País Valencià, en el marc
d’una conferència realitzada a València.

De
l’anàlisi que jo faig del resultat electoral de la coalició Compromís entenc
que gran part dels vots venen de gent identificada amb el moviment cívic i
social que encapçala al País Valencià Escola Valenciana, federació
d’associacions que ha presidit molts anys Diego Gómez. I altra part dels vots
venen d’una sensibilitat verda i ecologista, d’adscripció no espanyola, que es
sent identificada amb un partit com Els Verds – Esquerra Ecologista. Ara els
ecologistes de la coalició anterior han d’encaixar al seua sensibilitat amb els
nous companys i companyes espanyols d’Equo… no se, pense que això no serà de
vades.

El
Bloc, al meu parer, ha fet una lectura errada: “El partit primer, els resultats
són els de l’apparatchik” i no tindre més en compte la base
social… però bé, és una opinió, el 20-N vorem.

Ara,
jo, de naturalesa optimista, mire la part positiva: Compromís igual ha fet una
tria poc encertada, però el col·legi dels meus xiquets no perdrà un bon mestre.