LLegir no és fugir

El problema de ser un lector habitual de la literatura d’auto ajuda professional és que segons incorpores “hores de vol” en llegint-les vas esgotant les novetats. Són les sorpreses en el tractament del text,  l’interès per l’autor o una bona recomanació el que et porta a llegir un nou títol. En aquest cas el llibre venia ben recomanat per una amiga, lectora també d’aquesta literatura, i l’autor, el creador de Dilbert, era interessant.

De les “lliçons” que ens vol aportar el llibre jo n’he identificat una que no m’apanya , tres que ja coneixia i dos que, per sentit comú, ja sabia. La que no m’apanya és un imperceptible flirteig amb l’Església de la Cienciologia, poca cosa, 150 paraules, que usa com a punt de referència d’altres reflexions que, per a mi, fa que perden validesa. Ara bé, com es sol dir la llibertat de religió és un dels drets humans i no seré jo qui invalide tot un llibre per un dels seus paràgrafs.

Les lliçons que ja coneixia, però que trobe molt interessants i recomane aprofundir en elles,  són les que parlen de:

• Els 7 hàbits de la gent altament efectiva, de S. Covey,
• De buscar la millora a través d’un sistema i no de metes (part central del llibre “Atomic Habits” publicat en posterioritat a aquest de Scott Adams, amb la qual cosa es podria dir que va ser inspirador, en part, d’aquell.)
• Una referència a la psicologia com a eina imprescindible per a assolir l’èxit, fent especial menció als esbiaixos de la ment per a portar-nos a sol·lucions incorrectes. Que és l’essència de l’assaig “Pensar rápido, pensar despacio” de Daniel Kahneman

Les dos que són de sentit comú són les que et recomanen una vida sana amb una bona dieta i fer exercici.

Tornant a dalt: recomanaria aquest llibre? No se; si eres una persona assídua a aquesta literatura… no, t’aportarà poques coses noves. Si comences en aquest món és un llibre entretingut i que fa algunes aportacions molt interessants.

Quines? Aquelles que parla de la sort. No estaria ben resumit però vindria a ser un aforisme tipus “la bona sort és la que et fas” i que parla de desenvolupar les habilitats per a les que estem més qualificats i practicar diverses disciplines que ens ajuden a eixamplar la nostra base d’actuació. Una altra podria ser buscar patrons en la vida, considerant els humans com a “robots humits” que responen (quasi) sempre de manera similar a determinats “inputs”  i que t’ajuden a trobar abans la felicitat que si vas experimentant sense criteri. Per finalitzar l’autor també ens parla d’usar els errors com aprenentatges, més enllà de la manida “una crisi es pot veure com una oportunitat”, en cada cosa que no ix bé es poden aprendre moltes coses. Eixa pot ser, siga una de les claus d’aquest llibre.